Factor-P

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Factor-P és el nom d'un ordinador de finals dels anys 60 dissenyat per Jordi Vidal i Joan Majó.[1] És considerat com el primer ordinador fabricat a Espanya creat amb programació i tecnologia pròpies. Va ser llançat al mercat el 1967 per l'empresa catalana Telesincro, de Cerdanyola del Vallès. Va aconseguir el premi L.A. Petit Herrera l'any 1968 i va ser el tercer ordinador més venut en el mercat espanyol l'any 1972. A aquest model, el van seguir una sèrie de productes que incloïen millores i també anomenats Factor: el Factor-Q, Factor-R i Factor-S.

Característiques[modifica]

Els FACTOR incorporaven una de les tecnologies punta de l'època, mòduls digitals de segona generació, i van tenir inicialment un gran èxit de vendes fet que va permetre fer evolucionar al model inicial afegint-hi millores. Aquests computadors incloïen una modificació del llenguatge de programació COBOL en la que les instruccions, normalment en anglès, com "Move .. to .." es canviaven per "Mover .. a ..". El Factor-Q, de 1968, incorporava una memòria central de nuclis de ferrita amb 32 registres de 16 dígits cadascun. Finalment, l'últim model de la gamma, el Factor-S, va ser llançat el 1971.[1] Era l'època dels miniordinadors i aquest s'hi podia considerar entre ells. Es componia de tres mòduls separats: una unitat de procés amb memòria de 2 Kbytes, una reserva de memòria d'accés ràpid de 16 o 32 Kbytes i els perifèrics d'entrada i sortida de dades (cassets, impressora, lector de fitxes de banda magnètica i teclat).[2]

Aplicacions[modifica]

Existeix una gran quantitat de diferents i freqüents finalitat per les quals estava preparat el Factor-P, que podia arribar a efectuar diferents tasques en procés simultani. Entre aquestes aplicacions, en destaquen principalment les següents:[3][4]

  • Facturació: a partir dels registres de diversos factors constants (preus, descomptes, etc.), els ordinadors Factor efectuaven automàticament tots els càlculs i la seva inscripció. Així, podien arriba a realitzar de forma automàtica el diari de vendes, l'actualització de comptes de clients, el càlcul de comissions, etc.
  • Comptabilitat: els ordinadors poden arribar a desenvolupar un pla comptable, oferint informació comptable totalment actualitzada amb detalls analítics cabdals per a la gestió financera.
  • Gestió de stock: consisteix en l'inventari permanent (informació de l'existència de cada article i el seu valor de cost) i en el control de stock mínim.
  • Nòmines: els ordinadors Factor efectuaven el càlcul de salaris a base de dades fixes i variables, l'addició i càlcul d'hores extra, la deducció d'impostos i molts altres indicadors rellevants.
  • Estadístiques: gràcies a la capacitat de memòria dels ordinadors, era possible la proporció d'informació estadística de gran valor a partir de les dades emmagatzemades.

Història[modifica]

L'any 1966, en un moment de bonança econòmica pel negoci de Telesincro, l'empresa va crear l'anomenat Factor-P, el qual, com ha estat indicat, comptava amb una màquina d'escriure d'IBM i una unitat electrònica que realitzava les operacions necessàries per tal d'imprimir factures. Ha estat des de llavors considerat el primer ordinador que es va fabricar a Espanya −o, si més no, la primera màquina electrònica sofisticada amb programari fabricat a Espanya i "amb una tecnologia fortament influenciada per Phillips", tal com ha afirmat Jordi Vidal, un dels principals responsables de l'empresa i de la innovació tecnològica en qüestió.[1]

Empreses mitjanes a nivell nacional i internacional van començar a adquirir els models que es van anar fabricant de Factor-P, capaços de fer ombra als ordinadors italians d'Olivetti y, posteriorment, als desenvolupats per l'empresa alemanya Nixdor. IBM estava especialitzada llavors en ordinadors de més grans dimensions dirigits a grans empreses (Renfe havia comprat el model 650 el 1959, el primer en arribar a Espanya), cosa que no el convertia en una competència directa.[5]

Successors[modifica]

Tal com ha estat esmentat prèviament, al Factor-P el van succeir un seguit d'ordinadors que, partint de les característiques tècniques de l'original, incloïen algunes millores pel que fa al seu funcionament. Aquests, seguint amb la nomenclatura del primer aparell, van ser anomenats Factor-Q, Factor-R i Factor-S.

Factor-Q[modifica]

Amb l'objectiu de millorar l'experiència tecnològica que podia proporcionar el Factor-P, l'any 1968 Telesincro va treure'n un model més avançat amb el nom de Factor-Q. Aquesta nova versió de l'ordinador destaca per una memòria central de nuclis de ferrita amb 32 registres de 16 dígits cadascun (tot i que aquest darrer nombre pot augmentar a partir d'una reducció dels dígits assignats a cada un d'ells) i una memòria opcional de 3200 posicions de 6 bits per a l'emmagatzematge de constants alfanumèriques (per exemple, nom i preu d'articles, condicions de pagament, etc.). A més, també presentava altres funcions com una impressora alfanumèrica amb major velocitat que la primera, de la mateixa manera que un doble introductor automàtic de formularis i un perforador de cinta de vuit canals.[4]

Factor-R[modifica]

Poc després del llançament de Factor-Q, Telesincro va procedir al desenvolupament d'una versió millorada: el Factor-R. Aquest, a diferència de l'anterior, presenta una memòria central de nuclis de ferrita amb 64 registres de 16 dígits cadascun. A més d'aquestes propietats tècniques, també inclou un capçal magnètic per a la lectura-gravació de formularis amb banda magnètica (el suport de la informació alafanumèrica) amb capacitat de fins a 464 posicions de 4 bits per cada costat del document.

Factor-S[modifica]

El següent model que va sortir a la llum de les mans de Telesincro fou el Factor-S, el primer ordinador de disseny completament nacional amb un programari i funcions molt avançades. En comparació amb els models anteriors, el nou resulta molt diferent i més innovador. El Factor-S, així doncs, disposa de programa d'emmagatzematge (com qualsevol ordinador modern) i d'una petita memòria central d'entre 2 fins a 8 kilobytes, complementada per una memòria externa de 32 kilobytes. Tal com va afirmar un dels fundadors de l'empresa i responsables de la creació d'aquests ordinadors, Joan Majó, les innovacions que presentava el Factor-S van ser "un autèntic precursor del disc dur a Europa, totalment absent entre la competència, i que va trigar onze anys en ser un component normal i freqüent en petits equips".[4] A més, emmagatzemava molta més informació que els recentment apareguts cassets.

El Factor-S, de fet, ja presentava un sistema operatiu, creat per Ramón Tortajada, més d'una dècada abans que nasqués el sistema MS-DOS comercialitzat per Microsoft. A més, estèticament, imitava l'aparença de l'innovador IBM 360, cosa que el feia molt competitiu a nivell comercial (cal saber que, durant aquests anys, altres empreses com Philips, Nixdorf o Lagabax van començar a desenvolupar els seus propis ordinadors).

Tot i que, cap al 1972, Telesincro tenia ja un 16% del mercat espanyol i ocupava el tercer lloc en vendes d'ordinadors d'oficina a Espanya respecte als seus competidors, el Factor-S no va tenir tan d'èxit com uns anys enrere havia obtingut el revelador Factor-P. Un motiu que podria explicar aquest fet és el seu preu elevat, que partia de les 165 mil pessetes i augmentava segons la capacitat de la memòria. No obstant això, el 1976, va tenir lloc una greu crisi de vendes que va portar a l'empresa Telesincro a incorporar-se a Secoinsa (Societat Espanyola de Comunicacions i Informàtica, SA), acabant per ser comprada per Bull el 1986.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Miquel Barceló. Una história de la informática. Editorial UOC, 30 maig 2008, p. 144–. ISBN 978-84-9788-709-0 [Consulta: 6 juliol 2012]. 
  2. «La informática comercial española en la primera década (1960-1970)» (en castellà). Ton Sales. [Consulta: 25 novembre 2019].
  3. «Factor–P, el primer ordenador diseñado y construido en España, cumple 50 años» (en espanyol europeu). [Consulta: 25 novembre 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Telesincro». David Porcel Muñoz. [Consulta: 25 novembre 2019].
  5. Sánchez, Cristina. «El primer ordenador español lo fabricó en los 60 un ingeniero que llegó a ministro» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2019].
  6. Compra de Telesincro

Enllaços externs[modifica]