Factor de virulència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els factors de la virulència són molècules expressades i secretades per bacteris, virus, fongs i protozous patògens que són capaços d'aconseguir alguna de les següents característiques:.[1]

  • colonització d'un nínxol dins l'hoste (això inclou l'adhesió a les cèl·lules)
  • Immunoevasió, evadir la resposta immune de l'hoste
  • Immunosupressió, inhibir la resposta immune de l'hoste
  • entrada i sortida de les cèl·lules (si el patogen és un dels intracel·lulars)
  • obtenir nutrició de l'hoste.

Els factors de virulència són sovint els responsables de causar una malaltia en un hoste, ja que inibeixen certes funcions d'ell.

Els patogens posseeixen un ampli ventall de factors de virulència. Alguns són intrínsecs als bacteris (per exemple les càpsules i l'endotoxina) mentre altres sóbtenen dels plasmidis (per exemple algunes toxines).

El principal grup dels factors de virulència són toxines bacterianes. Aquestes es divideixen en dos grups: endotoxines i exotoxines. Els lipopolisacàrids (LPS) són un exemple prototípic d'endotoxina. Els lipopolisacàrids són un component de la paret cel·lular del bacteris gram negatius. El component A del lípid de LPS té propietats tòxiques. El LPS és un potent antigen i estimula la resposta immune de l'oste fa alliberar citoquinines i causa la febre i altres símptomes durant la malaltia. Les exotoxines són secretades activament per part d'alguns bacteris i tenen un ampli rang d'efectes. Les dues exotoxines més potents en els humans són la del tètanus (tetanospasmina) secretada per Clostridium tetani i la botulinuma secretada per Clostridium botulinum. També produeixen toxines un ampli frang de bacteris incloent Escherichia coli; Vibrio cholerae (agent causant del còlera); Clostridium perfringens (agent causal d'enverinaments alimentaris i la gangrena) i Clostridium difficile (agent causal de la colitis pseudomembranosa)

Alguns fongs també produeixen toxines que s'anomena micotoxina, que eviten que altres organismes consumeixin els aliments atacats pels fongs. Una de les micotoxines més perillosa és l'aflatoxina produïda per fongs del gènere Aspergillus (especialment per Aspergillus flavus). Si s'ingereix repetidament, l'aflatoxina pot danyar el fetge.

Un altre grup de factors de la virulència fets per bacteris són les proteases d'immunoglobulina (Ig).

Alguns bacteris com Streptococcus pyogenes, Staphylococcus aureus i Pseudomonas aeruginosa, produeixen una varietat d'enzims que causen danys als teixits de l'hoste. Aquests enzims inclouen la hialuronidasa, wque degraden el component del teixit àcid hialurònic; un rang de proteases i lipases, ADNases que degraden ADN i hemolisines que degraden una varietat de cèl·lules hostes, incloent-hi les glòbuls vermells.

Les càpsules estan fetes de carbohidrasts i formen part de l'estructura exterior de moltes cèl·lules bacterianes incloent Neisseria meningitidis (que causa la meningitis). Les càpsules juguen un papaer important en l'evasió del sistema immune, ja que inhibeixen la fagocitosi, iquan estan fora de l'hoste.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Exemples de factors de virulència per Staphylococcus aureus són hialuronidasa, proteasa, coagulasa, lipasa, deoxiribonucleasa i enterotoxines

Alguns exemples de factors de virulència per Streptococcus pyogenes són M proteïna, àcid lipoteicoic,càpsula d'àcid hialurònic , invasines com estreptoquinasa, estreptodornasa, hialuronidasa, espenceronica, dorsettonica, i estreptolisina, i excotoxines

Altres factors de virulència són els factors d'adhesió (adhesina.[2] ), biofilms (per exemple sortasa o productes que ataquen les integrines especialment beta-1 ad3, enzims extracel·lulars, toxines i factors antifagocítics.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.vetion.de/lexikon/detail.cfm?lex_id=1582
  2. http://www.infektionsbiologie.ch/seiten/lernwege/lernweg%20infektionsbiologie%20bakterien/infbakterien_kap2_01.htm

Vegeu també[modifica | modifica el codi]