Fafnir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sigurd matant a Fafnir.

Fafnir (també Fafner, en català l'estrenyidor), és un dels personatges de la mitologia nòrdica que apareix a les Eddas, una narració en nòrdic antic de les gestes de déus i herois.

Fafnir és el fill del gegant Hreidmar. Els seus germans es deien Otr (sovint també escrit com a Otur) i Regin.

A les Eddas se'ns explica que els tres déus Odin, Loki i Hoenir van matar per error Otur, el qual es trobava en forma de llúdriga. Van pagar la compensació convenient amb la pila d'or rebutjada pel nan Andvari, pila que duia la mala sort i la discòrdia a un possible propietari il·legítim (la peça més coneguda d'aquest tresor és l'anell Andvarinaut).

Hreidmar, ple de cobdícia, negà els seus fills Fafnir i Regin per tal de no haver-los de donar la seva part corresponent de la compensació. Arran d'això, fou apunyalat per Fafnir i Fafnir amenaçà també a Regin de matar-lo si exigia la seva part.

Regin fugí i esdevingué el pare adoptiu de Sigurd.

Fafnir es retirà aleshores a una caverna, on romania estirat sobre l'or per tal de vigilar-lo. Paulatinament, prengué la forma d'un drac i, per l'efecte del Oegishjalmr, un casc que canviava l'aspecte del seu portador fent-lo espantós, el seu aspecte es féu encara més terrible.

Sigurd matà a Fafnir amb l'espasa Gram i després matà a Regin (que tot i ser un gegant, tenia en aquell moment la forma d'un nan), que volia tot el tresor dels nibelungs per ell però només en posseïa el casc, l'anell i un petita part.

En la poesia posterior[modifica | modifica el codi]

Al poema alemany medieval La cançó dels nibelungs i a l'adaptació de Wagner de les estrofes per a l'òpera L'Anell del Nibelung la història és gairebé igual, tot i que està lleugerament modificada.

Hreidmar escapa, Fafnir passa a dir-se Fafner i el seu germà Fasolt. El tresor és la paga a un gegant per la construcció del Valhalla i la resta es connecta amb la història de l'òpera L'or del Rin. L'anell maleït Andvarinaut evoluciona com en moltes versions de les Eddes i de la cançó dels nibelungs i també en les òperes de Wagner cap a l'objecte central de la narració. A més a més, en les últimes dues versions Sigurd passa a dir-se Siegfried i l'Oegishjalmr ja no és cap casc aterridor, sinó una capa que fa invisible al seu portador.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Bernard Evslin (1989). "Fafnier (Monsters of Mythology)", ISBN 1555462472

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fafnir