Falàthrim
En l'imaginari de J.R.R. Tolkien, els falàthrim foren una tribu escindida dels teleri durant el Gran Viatge. Encisats pel mar i a conseqüència de la insistència d'Ossë, una part del seguici de n'Olwë (ja que n'Elwë s'havia perdut a Nan Elmoth) es quedà a viure a les Costes d'Aquí (Beleríand). Llur cap era Círdam, el mestre d'Aixa i les seves ciutats, Bríthombar i Èglarest; aquest conjunt de senyorius èlfics a la vora del mar foren anomenats els Falas, que estaven emmurallats. Quan les forces de Mórgoth destruiren llurs ciutats, els fàlathrim s'instal·laren a viure a l'illa de Balar, pròxima a Arvèrnien i a la desembocadura del Sírion. Finalment, hagueren d'abandonar l'estimada Beleríand a causa del seu esfondrament sota les aigües, i mentre que alguns varen marxar definitivament cap a l'Oest, molts d'altres es quedaren a viure a Lindon sota el guiatge d'en Círdam i en Guil-Galad. Allí construïren els ciutats de Mithlond, Forlond i Harlond i allí romangué en Círdam amb el seu seguici fins que el darrer noldor abandonà la Terra Mitjana.
