Fala de Xàlima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La fala de Xàlima o fala d'Extremadura és una varietat lingüística del galaicoportuguès emprada per vora 10.500 persones a la part més occidental de la província de Càceres, a Espanya, al costat de la frontera amb Portugal.

És utilitzada en una àrea coneguda com a Vall de Xàlima o Vall del riu Ellas, al nord-oest de la província de Càceres, a la regió espanyola d'Extremadura. Va ser declarada bé d'interés cultural per la Junta d'Extremadura el 20 de març del 2001.

És coneguda també com a gallec d'Extremadura.

Tradicionalment, no hi ha un nom únic que comprenga les tres variants que es parlen en cadascun dels tres pobles de la vall. Els només populars són:

Segons alguns filòlegs, hi ha una forta relació entre estes parles i els dialectes portuguesos parlats al poble de Sabugal, a Portugal.

Parlants[modifica | modifica el codi]

A la vall hi ha uns 5.000 parlants d'estes tres variants. A causa de l'emigració, hi ha vora 3.000 nadius de la regió que viuen fora i que mantenen l'ús familiar de la llengua. Tornen a l'estiu, reforçant la vitalitat de la parla.

La fala és la llengua habitual de la població, amb l'excepció dels funcionaris de l'Estat, de la policia i d'altres persones vingudes de fora de la vall. No hi ha pèrdua lingüística en les generacions més joves, encara que es podria dir que Valverde és el poble més castellanitzat. A partir del 1960 el nombre de castellanismes en la llengua parlada va augmentar de manera progressiva a causa de l'escola, el servei militar i els mitjans de comunicació.

Estudis[modifica | modifica el codi]

Les primeres referències filològiques conegudes sobre la fala van ser realitzades per Fritz Krüger, el 1925, i per Otto Fink, el 1929, quan van estudiar el castellà dialectal de la zona. José Leite de Vasconcelos va realitzar una altra investigació, entre el 1929 i el 1933, en la qual mostrava fenòmens que mai no es van registar en els estudis següents, que l'aproximava al portugués, essent llavors opinió unànime que es tractava d'un dialecte del portugués.

El primer investigador que es va referir a la fala com d'origen gallec, comparant-la amb els furs de Castelo-Rodrigo (1209) i relacionant-la amb la possible arribada de pobladors gallecs a la zona als segles XII i XIII va ser Lindley Cintra, el 1959: "La parla fonamentalment gallega, però amb lleonesismes, de Castelo Rodrigo e Riba-Coa al seg. XIII, la parla també essencialment gallega de la regió de Xalma, no són res més, segons crec, que parles d'estos nuclis de repobladors gallecs tan freqüentment recordats per la toponímia". Clarinda de Azevedo també es refereix a esta repoblació, afirmant la seua relació amb un galaicoportugués arcaic i per tant més proximitat amb el gallec actual. José Luis Martín Galindo va creure que les fales són anteriors a una possible repoblació gallega, però esta tesi no va aconseguir gaires partidaris.

Xosé Henrique Costas González afirma als seus estudis la galleguitat d'estes parles establint-ne l'origen en la repoblació per gallecs als segles XII i XIII i la interferència de lleonesismes a causa d'un llarg contacte amb el lleonés. L'existència de mots gallecs a la Serra de Gata i al sud-oest de Salamanca podria indicar que l'extensió de la fala a l'edat mitjana hauria estat més gran que en l'actualitat. Frías Conde també es mostra partidari de la galleguitat de les parles. José Enrique Gargallo Gil parla d'un gallec-portugués fronterer i arcaïtzant, tot admetent una vinculació més forta amb el gallec que amb el portugués. Juan Manuel Carrasco González classifica la fala com la tercera varietat del gallec-portugués.

L'any 1999 es va celebrar un congrés sobre la fala, amb la intervenció dels principals investigadors.

Enquestes sociolingüístiques[modifica | modifica el codi]

El 1992, una enquesta realitzada per José Enrique Gargallo Gil (professor de la Universitat de Barcelona) a alguns parlants de la fala va revelar les següents dades en relació amb l'ús del castellà al si familiar:

El 1994 un nou estudi indica que el 80% dels entrevistats va aprendre a parlar castellà a l'escola, essent els percentatge d'ús de la fala en la família els següents:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]