Falcònia Proba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Faltonia Proba ensenyant la història del món des de la Creació a través del seu Cento Vergilianus de Laudibus Christi. Miniatura d'un manuscrit del segle XV del De mulieribus claris de Giovanni Boccaccio.

Falcònia Proba (Falconia Proba) fou una poetessa romana admirada a l'edat mitjana, el lloc i l'època de naixement de la qual no és segur. Se l'anomena també Flatonia Veccia, Faltonia Anicia, Valeria Faltonia Proba, i Proba Valeria; Roma, Orte i altres ciutats reclamaren l'honor del seu naixement. Podria ser la noble Anicia Faltonia Proba, esposa d'Olibri Probe (o Hermogenianus Olybrius) que apareix esmentat als Fasti com a col·lega d'Ausoni en el consolat del 379; la mare dels consols Olibri i Probí (Olybrius i Probinus), o segons Procopi la dama que va obrir la porta de Roma als gots d'Alaric I. Isidor l'anomena "Proba uxor Adelfii Proconsulis", i en un altre escrit com "Proba uxor Adolphi mater Olibrii et Aliepii cum Constantii bellum adversus Magnentium conscripsisset, conscripsit et hunc librum".

L'única obra que se li coneix es Cento Virgilianus, dirigida a l'emperador Honori suposadament el 393, un centó en versos hexàmetres sobre fets del Nou Testament, derivada de poemes de Virgili. Se li va atribuir l' Homerocentones, però en realitat correspon a Eudòxia.