Falcònia Proba
De Viquipèdia
Falcònia Proba (Falconia Proba) fou una poetessa romana admirada a l'edat mitjana, de la que no és segur el lloc i l'època de naixement. Se l'anomena també Flatonia Veccia, Faltonia Anicia, Valeria Faltonia Proba, i Proba Valeria; Roma, Orte i altres ciutats reclamaren l'honor del seu naixement. Podria ser la noble Anicia Faltonia Proba, esposa d'Olibri Probe (o Hermogenianus Olybrius) que apareix esmentat als Fasti com a col·lega d'Ausoni en el consolat del 379; la mare dels consols Olibri i Probí (Olybrius i Probinus), o segons Procopi la dama que va obrir la porta de Roma als gots d'Alaric I. Isidor l'anomena "Proba uxor Adelfii Proconsulis", i en un altre escrit com "Proba uxor Adolphi mater Olibrii et Aliepii cum Constantii bellum adversus Magnentium conscripsisset, conscripsit et hunc librum".
La única obra que se li coneix es Cento Virgilianus, dirigida a l'emperador Honori suposadament el 393, una narració en vers hexàmetres sobre fets del Nou Testament, derivada de poemes de Virgili. Se li va atribuir l' Homerocentones, però en realitat correspon a Eudòxia.
