Falciot negre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Falciot negre
Apus apus cm01.jpg
Falciot negre; observeu la gola clara i les ales rectes i més llargues que el cos. Si volgués batre-les per envolar-se de terra, les ales toparien amb la superfície
Falciot negre; observeu la gola clara i les ales rectes i més llargues que el cos. Si volgués batre-les per envolar-se de terra, les ales toparien amb la superfície
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Apodiformes
Família: Apodidae
Gènere: Apus
Espècie: A. apus
Nom binomial
Apus apus
(Linnaeus, 1758)
Distribució del falciot negre. En vermell, temporada de cria (estiu de l'hemisferi nord), i en blau, temporada d'hivernada.
Distribució del falciot negre. En vermell, temporada de cria (estiu de l'hemisferi nord), i en blau, temporada d'hivernada.


El falciot negre (Apus apus) és el falciot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà. S'alimenta d'insectes que caça al vol i, com tots els falciots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passa la vida a l'aire, on no només caça, sinó que fins i tot hi dorm i s'aparella. Només es posa en l'època de reproducció, per fer el niu i criar els pollets. És migrant transsaharià.

Té les ales molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per agafar-se quan aterra vora el niu, que sol construir en cavitats naturals de parets rocoses o en buits dels edificis. Aquesta anatomia, molt bona per mantenir-se a l'aire, li impedeix envolar-se per si sol si arriba a caure a terra. Si trobem un falciot a terra en aquestes circumstàncies, el més aconsellable és deixar-lo anar des d'un lloc alt, preferiblement de cara al vent.

És tot d'un color marró molt fosc, amb una taca clara a la gola, però observat contra el cel (que és on se'l sol observar sempre) sembla totalment negre. Sovint vola en grups, caçant i deixant anar aguts i sorollosos crits "xriiii".

Falciot negre en vol
Apus apus

És fàcil confondre'l amb el seu parent el ballester (Apus melba), menys freqüent, menys urbà i més gros (aproximadament 60 cm d'envergadura contra uns 40 del falciot negre), i que volant té un aire una mica més "encarcarat", ja que sovint el falciot negre fa vibrar les ales, mentre que el ballester té el batec més lent, com correspon a la seva mida més gran. A més, el ballester té el pit i la panxa clars, a diferència del falciot, que els té negres, però aquest detall no sempre és fàcil d'apreciar a simple vista en un ocell en vol.

Es podria confondre també els falciots amb les orenetes, però se'ls distingeix fàcilment perquè les orenetes, més petites, tenen les ales proporcionalment més curtes i amples i la cua més forcada (sobretot l'oreneta comuna) i una manera més "despenjada" de volar. A més, les orenetes, menys urbanes, solen volar més a la vora de terra i, de prop, tenen més àrees blanques o crema i colors menys foscos, i no solen niar en forats, sinó que fan nius de fang, visibles sovint sota els ràfecs.

A Catalunya està molt estès, excepte a les zones de muntanya.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Falciot negre (català)