Falguera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Falgueres
Polystichum setiferum

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pteridophyta
Classes

Marattiopsida
Osmundopsida
Gleicheniopsida
Pteridopsida

Falgueres, probablement Dicksonia antarctica

Una falguera (també denominada falaguera, especialment al País Valencià[1]) és qualsevol planta del grup d'unes vint mil espècies de plantes classificades en la divisió Pteridophyta, també anomenada antigament Filicophyta i modernament Monilophyta. Una falguera es defineix com una planta vascular que no produeix llavors, sinó que es reprodueix per espores.

Cicle biològic[modifica | modifica el codi]

El cicle vital d'una falguera típica consta de dues etapes o fases generacionals molt clares: una fase de reproducció sexual i d'una fase de reproducció asexual.

  1. Una fase esporòfita, en la qual es produeixen les espores per meiosi.
  2. Les espores es desenvolupen per divisió cel·lular formant un pròtal haploide.
  3. El protal·lus produeix gàmetes.
  4. Un gàmeta masculí en fertilitza un de femení.
  5. El gàmeta fertilitzat zigot creix mitjançant divisió cel·lular formant una planta esporòfita diploide (la falguera).

En la fase sexual hi ha la fecundació d'un òvul i d'un espermatozoide, presents en una estructura que té forma de cor anomenada protal·lus, és el gametòfit. Aquest procés té lloc en un medi humit o aquàtic per facilitar-ne la difusió. Un cop s'ha realitzat la fecundació s'origina un nou individu anomenat esporòfit, que és la part visible i més desenvolupada de la planta. En la fase asexual, l'esporòfit forma els esporangis que al seu torn formen les espores. Llavors aquestes, transportades pel vent, quan troben un lloc adequat comencen a germinar, i originen el gametòfit.

Estructura d'una falguera[modifica | modifica el codi]

Una falguera esporofítica consisteix en:

  • Rizoma: La majoria de cops es troba sota terra, absorbeix els nutrients i subjecta la planta al sòl.
  • Frondes: És l'equivalent de la fulla en la falguera, sempre són verdes i s'encarreguen, com les fulles, de la fotosíntesi.
    • Les espores es desenvolupen en els esporangis o sorus, que estan en la superfície de les frondes.
  • Pecíol: Els joves estan enrotllats sobre si mateixos.

Breu història de les falgueres[modifica | modifica el codi]

Les falgueres apareixen en el registre fòssil al començament del Carbonífer. En el Triàsic tenim la primera prova de falgueres relacionades amb les famílies d'avui dia. La "gran radiació de les falgueres" va ocórrer en el Cretaci superior, quan moltes falgueres modernes van aparèixer per primer cop.

Les falgueres, tradicionalment han sigut agrupades en la classe de les Filices, però les classificacions modernes els han assignat la seva pròpia divisió en el regne vegetal, anomenat Pteridophyta.

Dos grups de plantes relacionades, usualment anomenats falgueres, estan una mica diferenciats del grup principal: les falgueres escombra (Psilophyta), Botrychium i Ophioglossophyta. Les Ofioglossofites van ser antigament considerades com a falgueres de debò i agrupades en la família Ophioglossaceae, però posteriorment es va descobrir que es trobaven més distanciades d'aquest parentiu. Alguns sistemes de classificació inclouen aquests dos grups en la divisió Pteridophyta, mentre que d'altres els assignen divisions separades. La filogènia moderna assenyala que aquests, juntament amb les falgueres de debò, constitueixen un grup monofilètic, descendent d'un predecessor comú.


Usos i altres[modifica | modifica el codi]

Els pecíols de certs tipus de falgueres són emprats arreu com a aliment, per exemple els del gènere Pteridium aquilinum, Matteuccia struthiopteris i Osmunda cinnamomea tant en regions de França, la Xina, el Japó o Nova Zelanda, on els tubercles de Ptisana salicina també són usats com a menjar pels pobles aborígens. Tubercles de falguera eren emprats com a aliment pels éssers humans des de com a mínim fa 30.000 anys.[2][3] Igualment, els Guanxes de les Illes Canàries els utilitzaven per fer Gofio.

Les petites falgueres de la família de les Azolla són emprades en certes regions del sud d'Àsia com a fertilitzant natural i en altres regions com a farratge per al bestiar.

Moltes espècies de falgueres són tòxiques, especialment les del gènere Lygodium, que creixen principalment en zones temperades d'Àsia i Nord-amèrica on han estat incloses en la llista de plantes invasives en certs estats com Florida.[4]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falguera Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Veg. el Diccionari català-valencià-balear o els diccionaris del Salt.
  2. "Stone Age humans liked their burgers in a bun", Sonia Van Gilder Cooke, New Scientist, 23 Oct. 2010, p. 18.
  3. "Thirty thousand-year-old evidence of plant food processing" by Anna Revedin et al., PNAS, published online Oct. 18, 2010.
  4. http://plants.ifas.ufl.edu/node/639