Falguera mascle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Dryopteris filix-mas
Dryopteris filix-mas.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pteridophyta
Classe: Pteridopsida
Ordre: Dryopteridales
Família: Dryopteridaceae
Gènere: Dryopteris
Espècie: D. filix-mas
Nom binomial
Dryopteris filix-mas
(L.) Schott 1834

La Dryopteris filix-mas (falguera mascle) és una de les falgueres més comuns distribuïda per l'hemisferi nord temperat del globus: Europa, Àsia i Nord-amèrica (molt menys abundant). Pot viure en diversos ecosistemes com ara les vores dels rius o en zones de boscos foscos i humits d'Europa i Amèrica. A Catalunya es troba sobretot als Pirineus i al prepirineu, sense excloure cap zona boscosa humida.

S'anomena falguera "mascle" per diferenciar-la de la "femella", anomenada Athyrium filix-femina.

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

És un arbust que pot arribar a mesurar uns 50 cm d'alçada. La seva rel surt del rizoma, que està mig soterrat, i s'implanta superficialment al sòl del bosc. La tija presenta una forma erecta en forma de rizoma que serveix de base de la planta. Quant a les fulles, de la tija en surten de dos en dos (bipinnades); poden arribar a haver-hi entre 20 i 35 pinnes. Posseeix dues formes vitals o de Raunkjaer, com a esporòfit i com a gametòfit. No presenta òrgans reproductors en la fase del cicle vital que veiem, la de l'esporòfit, que és la fase diploide. Durant la seva fase haploide produeix gàmetes masculins i femenins, però en cap moment s'observa cap òrgan reproductor en la planta: no presenta androceu ni gineceu. És una planta que no té flors ni tampoc dóna cap fruit. La separació de sexes es dóna en la fase haploide.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Predomina en boscos humits i ombrívols. La maduració de les espores es duu a terme entre l'agost i el novembre, quan l'indusium comença a secar-se, ajudant a una millor dispersió de les espores.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Part utilitzada[modifica | modifica el codi]

Les parts que s'utilitzen d'aquesta planta són el rizoma i l'arrel.

Composició química[modifica | modifica el codi]

Els principis actius d'aquest rizoma pertanyen al grup dels floroglúcids, és a dir, substàncies de tipus fenòlic emparentades químicament amb la catequina, l'antocianidina i la floroglucina.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

De l'arrel i el rizoma es prenen 5 g pel matí i 5 més per la nit juntament amb un purgant salí (sulfat sòdic o magnèsic) per aconseguir l'efecte medicinal.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

La falguera es fa servir per paralitzar els músculs de les tènies i altres paràsits intestinals. D'aquesta forma el cuc es desprèn de les parets de l'intestí.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Durant el dia que s'ha ingerit la falguera no es pot beure alcohol ni consumir oli. En dosis més elevades produeix nàusees, vòmits i diarrees. En la intoxicació per sobredosis es produeix, a més, ictericina, albuminuria, debilitat muscular i convulsions. No és recomanable fer ús del remei per qui pateixi anèmia, gastritis, úlcera gastroduodenal o cardiopaties.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Com a curiositat citar que aquesta planta, per la seva propietat antihelmíntica, s'ha anomenat en antigues literatures com a falguera de cuc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • STRASBURGUER, Tractat de Botánica.
  • PIO FONT QUER, Plantes medicinals; el Discórides renovat.
  • OLEG POLUNIN, Guia de les flors de camp d'Europa.

Referències i enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falguera mascle