Falguera mascle
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Dryopteris filix-mas (L.) Schott 1834 |
||||||||||||||
La Dryopteris filix-mas (falguera mascle) és una de les falgueres més comuns distribuida per l'hemisferi nord temperat del globus: Europa, Àsia i Nord-amèrica (molt menys abundant). Pot viure en diversos ecosistemes com ara les vores dels rius o en zones de boscos foscos i humits d'Europa i Amèrica. A Catalunya es troba sobretot als Pirineus i al prepirineu, sense excloure cap zona boscosa humida.
S'anomena falguera "mascle" per diferenciar-la de la "femella", anomenada Athyrium filix-femina.
Taula de continguts |
Descripció morfològica [modifica]
És un arbust que pot arribar a mesurar uns 50 cm d'alçada. La seva rel surt del rizoma, que està mig soterrat, i s'implanta superficialment al sòl del bosc. La tija presenta una forma erecta en forma de rizoma que serveix de base de la planta. Quant a les fulles, de la tija en surten de dos en dos (bipinnades); poden arribar a haver-hi entre 20 i 35 pinnes. Posseeix dues formes vitals o de Raunkjaer, com a esporòfit i com a gametòfit. No presenta òrgans reproductors en la fase del cicle vital que veiem, la de l'esporòfit, que és la fase diploide. Durant la seva fase haploide produeix gàmetes masculins i femenins, però en cap moment s'observa cap òrgan reproductor en la planta: no presenta androceu ni gineceu. És una planta que no té flors ni tampoc dóna cap fruit. La separació de sexes es dóna en la fase haploide.
Ecologia [modifica]
Predomina en boscos humits i ombrívols. La maduració de les espores es duu a terme entre l'agost i el novembre, quan l'indusium comença a secar-se, ajudant a una millor dispersió de les espores.
Farmacologia [modifica]
Part utilitzada [modifica]
Les parts que s'utilitzen d'aquesta planta són el rizoma i l'arrel.
Composició química [modifica]
Els principis actius d'aquest rizoma pertanyen al grup dels floroglúcids, és a dir, substàncies de tipus fenòlic emparentades químicament amb la catequina, la antocianidina i la floroglucina.
Usos medicinals [modifica]
De l'arrel i el rizoma es prenen 5 g pel matí i 5 més per la nit juntament amb un purgant salí (sulfat sòdic o magnèsic) per aconseguir l'efecte medicinal.
Accions farmacològiques [modifica]
La falguera es fa servir per paralitzar els músculs de les tènies i altres paràsits intestinals. D'aquesta forma el cuc es desprèn de les parets de l'intestí.
Toxicitat [modifica]
Durant el dia que s'ha ingerit la falguera no es pot beure alcohol ni consumir oli. En dosis més elevades produeix nàusees, vòmits i diarrees. En la intoxicació per sobredosis es produeix, a més, ictericina, albuminuria, debilitat muscular i convulsions. No és recomanable fer ús del remei per qui pateixi anèmia, gastritis, úlcera gastroduodenal o cardiopaties.
Observacions [modifica]
Com a curiositat citar que aquesta planta, per la seva propietat antihelmíntica, s'ha anomenat en antigues literatures com a falguera de cuc.
Bibliografia [modifica]
- STRASBURGUER, Tractat de Botánica.
- PIO FONT QUER, Plantes medicinals; el Discórides renovat.
- OLEG POLUNIN, Guia de les flors de camp d'Europa.
Referències i enllaços externs [modifica]
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?14724 (18 feb 2008).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falguera mascle |
