Associació Cultural Fallera Na Jordana
La Falla de Na Jordana (Falla 9-Plaça de Na Jordana), que té com a demarcació el carrer homònim, a més de la Plaça Pere Borrego , el Carrer Llíria i el de Salvador Giner; És una associació cultural fallera amb seu social al Carrer Salvador Giner nº 9. Es considera que el seu primer monument es va plantar el 1884.[1]
Els seus components són els encarregats de plantar la famosa Falla de Na Jordana, la falla que més vegades ha competit en la secció Especial (des del 1954 ençà) i una de les que més ha guanyat el primer premi d'enginy i gràcia de la secció especial. Des del 1983 es planta a la Plaça del Portal Nou.
A banda de plantar la falla, el col·lectiu opera com tot un referent cultural de la ciutat de València per les nombroses activitats i propostes que anualment genera: publicacions, muntatges teatrals (presentacions falleres), realització i exhibició de Betlems artesanals o el "Tirant de lletra" una lectura pública de l'obra de Joanot Martorell, oberta a la participació del veïnat i la ciutadania, que cada edició compta a més amb la col·laboració de reeixides personalitats de l'àmbit cultural, esportiu, educatiu, festiu, polític o institucional valencià.[2]
L'any 2002 obtingué la Medalla al mèrit cultural que atorga el Consell Valencià de Cultura.[2]
Entre el 1972 i l'any 2000, el seu president, i cap visible ha estat Pere Borrego i Galindo, càrrec que actualment ostenta el seu fill, Pere Borrego i Pitarch.
Taula de continguts |
Monuments[modifica]
2001[modifica]
Lema: 2001, una odissea de tres parells de nassos o Pinotxada universal
Artista: Manolo Martín
Disseny: Sigfrido Martín Begué i Vicente Jarque
2001, una odissea de tres parells de nassos o Pinotxada universal va ser el nom que va rebre el monument faller que l'any 2001 va plantar l'Associació Cultural Fallera Na Jordana en secció especial.
L'artista encarregat de realitzar-la va ser Manolo Martín López, que va contar amb la coŀlaboració de Sigfrido Martín i del crític d'art Vicente Jarque.[3]
La falla, que naixia amb l'objectiu d'innovar, estava composada per una gran figura de Pinotxo amb una pala matamosques. Com era habitual a les falles de Martín, ens trobàvem unes línies sòbries i figures estilitzades, defugint de l'habitual barroquisme faller.[3]
La plantà d'esta gran figura va ser complicada, doncs la figura (que estava feta bàsicament de fusta, com el personatge del conte original, si bé esta versió fallera també contenia cartó i poliestiré) no es recolzava sobre una base àmplia, com sol ser habitual a la majoria de monuments fallers, sinó que es recolzava sobre les seues fines cames.[3] A les altres parts de la falla, que es podien visitar per dins, hi trobàvem una crítica centrada, sobretot, en la mentida i l'engany.[3]
A banda, els ninots menors, fets de fusta, anaven vestits amb dissenys inspirats en dissenyadors de moda de referència com Gaultier o Armani.[3]
Aquell any, la falla de Na Jordana va rebre el segon premi de secció especial (la màxima categoria fallera) quedant per darrere del monument que Paco López va plantar per a la Falla de Convent Jerusalem. Açò va fer que des de la comissió del Carme es criticara fortament la Junta Central Fallera per una decisió que, en la seua opinió, va ser botxornosa[4] pel fet que la JCF atorgara a Na Jordana els premis d'enginy i gràcia i de millor figura, però no el primer premi per al monument. Manolo Martín fins i tot va dir que la Junta Central Fallera mantenia l'esquema franquista amb la que va ser creada.[4]
Com a mostra del seu desacord amb el premi, la comissió fallera va anar a rebre els guardons portant nassos de Pinotxo, en homenatge a la seua falla i com a manera de protestar davant la Junta Central Fallera.[4]
2011[modifica]
Lema: Ens vorem a l'infern
Artista: Manuel Martín Huguet
Disseny: Sento Llobell
2012[modifica]
Lema: Leonardo Da Vinci
Artista: Manuel García
El monument tenia com a figura central un gegantí cap de Leonardo Da Vinci de 10.000 quilos i fet en un 90% per fusta. Aquesta figura ha estat la més gran que mai s'ha fet en un ninot unit.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Na Jordana, “molt més que una falla” article a Las Provincias el 7 de setembre de 2008 (castellà)
- ↑ 2,0 2,1 La falla Na Jordana hace de la cultura todo un arte article a Las Provincias el 24 de desembre de 2010 (castellà)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Una ‘Pinotxada’ inolvidable Begué, Martín y Jarque renovaron hace 10 años para Na Jordana la plástica fallera - 16 de març de 2011, suplement de falles d'El País (castellà)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Na Jordana critica al jurado de Fallas y El Pilar rechaza el quinto premio El País - 18 de març de 2001 (castellà)
- ↑ Falles: Un immens cap de Leonardo da Vinci de 10.000 quilos presideix el monument de Na Jordana notícia a Vilaweb del 13 de març de 2012
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Associació Cultural Fallera Na Jordana |
