Fallada de l'arròs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fallada de l'arròs
Un conidi de M. grisea
Un conidi de M. grisea
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Sordariomycetes
Ordre: Magnaporthales
Família: Magnaporthaceae
Gènere: Magnaporthe
Espècie: M. grisea
Nom binomial
Magnaporthe grisea
(T.T. Hebert) M.E. Barr
Sinònims

Ceratosphaeria grisea T.T. Hebert, (1971)
Dactylaria grisea (Cooke) Shirai, (1910)
Dactylaria oryzae (Cavara) Sawada, (1917)
Phragmoporthe grisea (T.T. Hebert) M. Monod, (1983)
Pyricularia grisea Sacc., (1880) (anamorph)
Pyricularia grisea (Cooke) Sacc., (1880)
Pyricularia oryzae Cavara, (1891)
Trichothecium griseum Cooke,
Trichothecium griseum Speg., (1882)

La Fallada de l'arròs causada pels fongs Magnaporthe grisea, o Magnaporthe oryzae , [1] és un fong fitopatogen de les plantes que causa malalties importrants que afecten l'arròs. Actualment se sap que M. grisea consta d'un complex críptic d’espècies que conté com a mínim dues espècies biològiques que no s'intrecreuen.[2] En el gènereDigitaria també s'han trobat el complex d'espècies definit com a M. grisea. La resta dels membres del complex reben actualment el nom deMagnaporthe oryzae.

Membres del complex de Magnaporthe grisea també poden infectar altres cereals incloent el blat, sègol, ordi i mill perlat. En el cas de l'arròs les perdues causades per aquest fong s'estima que són equivalents a l'arròs que es menjarien 60 milions de persones. Aquest fong apareix en 85 països del món..[3]

Hostes i símptomes[modifica | modifica el codi]

Lesions en fulles d’arròs per M. grisea
Lesions en els nusos de l’arròs

M. grisea és un fong ascomicet. Es pot reproduir tant sexualment com asexual i forma estructures infeccioses conegudes com a apressoris que poden infectar els teixits aeris i hifes que poden infectar els de les arrels

Els símptiomes inicials són lesions o taques de color blanc a gris verdoses amb les vores més fosques mentre que les lesions més velles són el·líptiqus o fusiformes amb les vores necrosades. Els símptomes es poden veure en totes les parts per sobre d ela terra de la planta.[4] La planta hoste malalta produeix menys llavors ja que la malaltia evita la maduració de les granes.[5] L'infecció pot matar la planta ja que talla el subministre d'aigua i nutrients.

El 2005 se'n va seqüenciar el genoma complet.[6]

Distribució[modifica | modifica el codi]

La fallada de l'arròs es va manifestar a Xina el 1637 i després al Japó el 1704, passant a Itàlia el 1828. Ara es troba a 85 països. El 1996 aparegué a Califòrnia.

Arma biològica[modifica | modifica el codi]

Els Estats Units i la Unió Soviètica van preparar espores de M. grisea contra els arrossars del Japó durant la Segona Guerra Mundial.[7]

Cicle de la malaltia[modifica | modifica el codi]

Espores de M. grisea

Les espores del fong infecten la planta hoste i produeixen lesions o taques. Amb els apressoris el patogen penetra a la planta, aleshores M. grisea esporula i dispersa com conidiòespores.[8] Després de passar l'hivern en llocs com la palla d'arròs es repeteix el cicle.[3]

Un sol cicle es pot completar en només una setmana i una lesió pot generar milers d'espores en una sola nit. Es poden produir espores durant uns 20 dies i així les lesions poden ser devastadores en les varietats susceptibles d'arròs.[9]

Medi ambient[modifica | modifica el codi]

Aquesta malaltia fúngica pot ser un problema significatiu en les regions de clima temperat.[10] Les condicions que condueixen a aquesta malura inclouen llargs períodes d'humitat ja que ls fulles requereixen estar molles, i alta humitat relativa, per a poder ser infectades.[10]L’ esporulació augmenta amb l’alta humitat relativa i a 77-82 graus Farenheit, són nivlles òptims per la germionació de les espores, formació de lesions i l’esporulació.[3]

En termes de control, l’ús excessiu de fertilització nitrogenada i l’estrès per la secada incrementen la susceptibilitat de l’arròs al patogen ja que les plantes estan debilitades i les seves defenses baixen.[3] Períodes extensos de drenatge també afavoreixen la infecció donat que airegen el sòl i converteixen l’amoni a nitrat i també causen estrès a l’arròs.[3]

Gestió[modifica | modifica el codi]

Aquest fong presenta resistències als tractaments químics i a la resistència per genètica ja que presenta mutacions. Una mesura és eliminar els residus de la collita on passa l’hivern el fong, Una altra é plantar varietats resistents.[3] Els controls químics amb la substància Carpropamida eviten la penetració dels apresoris dins les cèl·lules epidèrmiques de l’arròs i fan que els grans no s’infectin.[11]

Importància[modifica | modifica el codi]

Una enquesta, feta el 2012, a 495 científics de tot el món considera que Magnaporthe oryzae és l'espècie patògena de fong més important del món. En l'arròs aquesta és la malaltia més important i mai ha estat eradicada de cap regió del món.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Magnaporthe grisea a Crop Protection Compendium, CAB International
  2. Couch BC, Kohn LM, 2002. A multilocus gene genealogy concordant with host preference indicates segregation of a new species, Magnaporthe oryzae, from M. grisea. Mycologia 94: 683–693.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Scardaci, S.C. «A New Diseases in California». University of California-Davis: Agronomy Fact Sheet Series 1997-2, 2003. [Consulta: 2010-10-20].
  4. Rice Blast at the Online Information Service for Non-Chemical Pest Management in the Tropics
  5. Scardaci, S.C. Rice Blast: A New Disease in California, Ag Fact Sheet
  6. Dean RA, Talbot NJ, Ebbole DJ, Farman ML, Mitchell TK, Orbach MJ, Thon M, Kulkarni R, Xu JR, Pan H, Read ND, Lee YH, Carbone I, Brown D, Oh YY, Donofrio N, Jeong JS, Soanes DM, Djonovic S, Kolomiets E, Rehmeyer C, Li W, Harding M, Kim S, Lebrun MH, Bohnert H, Coughlan S, Butler J, Calvo S, Ma LJ, Nicol R, Purcell S, Nusbaum C, Galagan JE, Birren BW.. «The genome sequence of the rice blast fungus Magnaporthe grisea» (en anglès). Nature, 2005.
  7. Croddy, Eric and Wirtz, James J. Weapons of Mass Destruction: An Encyclopedia of Worldwide Policy, Technology, and History, (Google Books), ABC-CLIO, Santa Barbara, California: 2005, p. 11, (ISBN 1851094903).
  8. Agrios, George N. Plant Pathology. Amsterdam: Elsevier Academic Press, 2005. 
  9. Diagnostic Methods for Rice Blast at PaDIL Plant Biosecurity Toolbox
  10. 10,0 10,1 Kuyek, Devlin. «Implications of corporate strategies on rice research in asia». Grain, 2000. [Consulta: 2010-10-20].
  11. Kurahasi, Yoshio. «Biological Activity of Carpropamid (KTU 3616): A new fungicide for rice blast disease» (en anglès). Journal of Pesticide Science, 1997.
  12. Rice Blast at Cereal Knowledge Bank

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Couch BC, Fudal I, Lebrun MH, Tharreau D, Valent B, van Kim P, Notteghem JL, Kohn LM (2005). "Origins of host-specific populations of the blast pathogen Magnaporthe oryzae in crop domestication with subsequent expansion of pandemic clones on rice and weeds of rice." Genetics 170, 613-630.«Enllaç».
  • Dean, RA; et al. (2005). "The genome sequence of the rice blast fungus Magnaporthe grisea." Nature. 434, 980-986.
  • Sesma, A; Osbourn, AE (2004). "The rice leaf blast pathogen undergoes developmental processes typical of root-infecting fungi." Nature. 431, 582-586.
  • Talbot, NJ (2003). "On the trail of a cereal killer: Exploring the biology of Magnaporthe grisea." Annual Review of Microbiology. 57, 177-202.
  • Zeigler, RS; Leong, SA; Teeng, PS (1994). "Rice Blast Disease." Wallingford: CAB International.
  • California EPA. Rice Crop Infestation in Three Counties Leads To Emergency Burn Agreement, February 11, 1998
  • Kadlec, RP. Biological Weapons for Waging Economic Warfare, Air & Space Power Chronicles
  • NSF. Microbial Genome Helps Blast Devastating Rice Disease, April 21, 2005
  • United States Congress. Testimony of Dr. Kenneth Alibek, 1999
  • Wilson, RA, Talbot, NJ (2009). "Under pressure: investigating the biology of plant infection by Magnaporthe oryzae." Nature Reviews. 7, 185-195.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]