Fallopia japonica
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Fallopia Japonica Houtt. |
||||||||||||
La fallopia japonica és una planta herbàcia perenne de la família Poligonàcia. És autoctona al Japó, Xina i Corea. Va ser classificada indepententment per Maarten Houttuyn com a Reynoutria japonica el 1777 i com a Polygonum cuspidatum per Siebold el 1846.[1] Només als anys 1900 va descobrir-se que eren la mateixa espècie. Recentment es va optar per el nom fallopia, científicament més correcte.[2]
És una planta perenne amb arrels profunds (fins 2 metres) que forma tiges de compartiments vuits (de 0,5 a 3 metres amb tiges laterals i fulles de 5 a 12 cm. Sota terra forma rizomes amb una llargaria fins a 7 metres. D'hivern, només la part subterrània sobreviu. Floreix d'agost a setembre. Es propaga tant per llavors com per rizomes, però fora del seu biòtop original es va difondre vegetativament a partir d'els pocs exemplars feminins amb flors masculins estèrils importats al segle XIX.
Taula de continguts |
Planta invasora [modifica]
A Europa va ser introduïda com a planta decorativa el 1849 però avui esta considerada com a una de les 100 espècies invasores més dolents al món.[3] i l'Organització Europea i Mediterrània per la Protecció de les Plantes (EPPO) la va llistar el 2004 com una de les plantes que forma una amenaça pesada per a les espècies indígenes i per als ecosistemes i recomana als països membres d'actuar per a limitar la seva dispersió (interdicció de vendre o de fer publicitat, programmes de destrucció, informació…)[4]
El problema prové de l'absència d'enemics naturals fora de la seva zona natural i de la vitalitat extrema de l'espècie, que malgrat una prefèrencia per a zones húmides i amb molta llum, sobreviu en circumstàncies de secada i d'ombra. Suporta temperatures de -17 °C i temperatures mitjanes mensuals fins a 32°C. Les rizomes són molt difíls per a eliminar i la propagació vegetativa pot fer-se des propàguls de rizomes de menys d'un gram. Tijes segats sovint es propaguen amb dalladores o altres màquines agrícoles contaminades. El compostatge no destrueix la força regenerativa de parts de tiges o de rizomes i sovint és una causa més de dispersió de la planta per jardiners inconscients del perill que tempten de compostar-la o que descarreguen deixalles de jardí a la vora d'un bosc.
Destrueix la biodiversitat per a la seva robustesa i pel fet que no deixa creixer cap altra planta sota els seus fulls. Atreu cap insecte i en oprimir espècies més útils a la cadena alimentària apobreix les fonts alimentaris per a l'avifauna indígena. La destrucció és onerosa i penible. Com que invadeix facilment terrenys abandonats la seva presència pot augmentar considerablement el cost del desenvolupament immobiliari fins a 10%. El cost de desinfecció d'una hectàrea s'estimava el 2000 a mínim 15.000 euro.[5]
Una dalladura regular pot cansar les rizomes peró cal dallar cada 4 setmanes i cremar el dall. Excavar és complicat, per la profundesa dels arrels i pel cost de descontaminar la terra. Certs herbícids són més o menys efectius, però tenen un impacte mediambiental considerable. Al Regne Unit s'esta realitzant un experiment d'introducció controlada dels seus enemics naturals (fongs i insectes) al seu habitat d'origen, però per tal d'evitar d'introduir una nova espècie invasora, aixó només pot fer-se després l'estudi de l'impacte sobre les espècies indígenes.[6]
A la península ibèrica [modifica]
Dispersió [modifica]
La falopia va ser observada per a la primera vegada a la península ibèrica el 1974 a la vall d'Aran, Cantàbria i Astúries. Tot i enllà del Pirineu i del Prepirineu a les zones menys húmides de la península té menys èxit.[7] En les zones sensibles és una espècie a atendre amb molta atenció. Per la seva força colonitzadora i d'adaptació, en empel·lir tota altra espècie, en tenir cap utilitat per a la fauna local, en cobrir el terra amb fulles que es descomponen molt lentament. Queda un perill molt real per als ecosistemes riberencs dels rius montanyencs i per a les escasses manifestacions que romanen del bosc húmid cantàbric.[8] En un estudi de 2011, l'Agència Catalana de l'Aigua conclou sobre l'estatus a Catalunya: «hi ha altres espècies per les que s‟hauria de revisar l‟estatus, que ha pogut quedar desactualitzat des 1989, ja que han experimentat un procés d‟expansió (ex. Impatiens glandulifera, Reynoutria japonica).»[9]
El risc major d'expansió sovint prové de l'home que per una cultura desconsiderada de plantes decoratives o per l'eliminació poc assenyada pot paradoxalment contribuir a la prolificació d'una espècie tant vivaç i poc exigent sense enemics naturals com la Fallopia (Reynoutria) japonica.
Mesures legals [modifica]
En aplicació del Conveni del Nacions Unides sobre la biodiversitat, ratificat per l'Estat Espanyol el 1993 i vàries directives europees, el Govern d'Espanya va inscriure la Fallopia japonica al Catàleg espanyol d'espècies invasores l'11 de desembre de 2011 per Reial Decret. El decret prohibeix la introducció al medi natural de tota espècie invasora a tot el territori de l'estat i prohibeix la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d'exemplars vius o morts, de restes o de propàguls. Només per a raons d'investigació, salut i securitat de persones, la administració pot concedir excepcions. El decret també estipula la estrategia de prevenció i d'eradicació i les sancions en cas de contravenció.[10] Altres països de la Unió Europea van prendre mesures semblants.
Ús [modifica]
Les tijes joves es poden menjar i tenen una gust àcid com el ruibarbre per la presència del mateix àcid oxàlic, que s'ha de consumir amb precaucions. Les plantes s'utilitzen també per l'extracció de resveratrol. Apicultors estimem la planta com que floreix en una estació quan hi ha poques altres flors meŀlífers.
Referències [modifica]
- ↑ «Reynoutria japonica», Sistema d’Informació de les Espècies Exòtiques dels Ecosistemes Aquàtics de Catalunya, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals - Universitat Autonoma de Barcelona, [consulta el 15 d’agost de 2012],
- ↑ J.P. Bailey, «Breeding behaviour and seed production in alien giant knotweed in the British Isles.» Biology and Control of Invasive Plants., Cardiff, University of Walles, 1990, pàgines 110-120 citat en:«Pest Risk analysis: Fallopia Japonica», EPPO, 2004
- ↑ « 100 of the World's Worst Invasive Alien Species» a: The global invasive species database
- ↑ «EPPO List of invasive alien plants» web de l'Organització Europea i Mediterrània per la Protecció de les Plantes
- ↑ «Pest Risk analysis: Fallopia Japonica», EPPO, 2004
- ↑ K. Blawat, «Exoten-Floh soll Briten erlösen. Der japanische Knöterich wuchert unkontrolliert in Großbritannien. Nun wollen Ökologen dessen natürlichen Feind importieren. (alemany)», Süddeutsche Zeitung, 9 de març de 2010 (en català: Una puça exòtica ha de salvar els Britànics. La Fallopia japonica prolifera de manera descontrolada al Regne Unit. Ecòlegs volen importar el seu enemic natural.)
- ↑ Núria Gassó Perez-Portabella, Èxit de les invasions de plantes a Espanya: Una aproximació macroecològica (tesi doctoral) Barcelona, Universitat Autonoma de Barcelona, 2008
- ↑ «Reynoutria japonica», Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España], Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, pàgines 254-256
- ↑ J. Andreu, J. Pino, B Rodríguez-Labajos i A.Munné, Avaluació de l’estat i el risc d’invasió per espècies exòtiques dels ecosistemes aquàtics de Catalunya, Agència Catalana de l’Aigua, Generalitat de Catalunya, 15 de gener de 2011, pàgina 23
- ↑ «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras. (castellà)», Butlletí Oficial de l'Estat, 14 de novembre de 2011, pàgines 132711-132735 (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)
