Falzia blanca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Falzia blanca
505 Asplenium ruta muraria, Asplenium septentrionale.jpg
Port. Observi's l'escassa terra que sustenta l'individu
Port. Observi's l'escassa terra que sustenta l'individu

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Polypodiopsida
Ordre: Polypodiales
Família: Aspleniaceae
Gènere: Asplenium
Espècie: A. ruta muraria
Nom binomial
Asplenium ruta-muraria
L., 1753
Sinònims

Asplenium cryptolepis Fernald
Asplenium cryptolepis var. ohionis Fernald
Asplenium ruta-muraria var. cryptolepis (Fernald) Massey
Asplenium ruta-muraria subsp. cryptolepis (Fernald) R.T. Clausen & Wahl
Asplenium ruta-muraria var. ohionis (Fernald) Wherry
Chamaefilix ruta-muraria (L.) Farw.
Phyllitis ruta-muraria (L.) Moench[1]
Acrostichum ruta-muraria (L.) Lam.
Asplenium ruta-muraria subsp. ruta-muraria L.
Asplenium ruta-muraria var. angustifolium Haller ex H. Christ
Asplenium ruta-muraria var. leptophyllum Wallr.
Asplenium ruta-muraria var. microphyllum Wallr.
Trichomanes ruta-muraria (L.) Bubani[2]

La falzia blanca[3] (Asplenium ruta-muraria, L., 1753) és una falguera de la família Aspleniaceae present a les zones temperades de l'hemisferi nord. Comú en el nord de la península Ibèrica, pot aparèixer també al centre, sud i llevant. Es tracta d'una espècie pròpia de fissures de roques calcàries i de tarteres en general, especialment en zones obagues i humides, a altituds superiors a 800 m. El nom científic del gènere Asplenium fa referència a l'ús terapèutic que es donava a aquestes plantes durant l'Edat Mitjana per curar malalties lligades amb la melsa (melancolia, suposadament, causada per excés de bilis negra). Així, Asplenium seria una adaptació al llatí del grec "splen" (melsa). ruta-muraria és un epítet compost per la paraula grega: ruta, ρυτη = "herba amarga" i murus = "mur, paret".[4] Asplenium ruta-muraria va ser descrita per Carles Linne i publicat a Species Plantarum 2: 1081. 1753.[5]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Aspecte dels sorus

Es tracta d'una planta rizomatosa de la qual emergeixen frondes en fascicles laxos. Aquestes frondes, de 2 a 15 cm de longitud, posseeixen làmines pinnades d'una a tres vegades. Les pínnules, en forma de falca, són senceres o denticulades. El pecíol, de color bru a la base, és verdós a la resta de la seva longitud. Els sorus, sota un indusi fimbriat, són linears. 2n = 144. La forma vital és d'hemicriptòfit. Nombre de cromosomes d'Asplenium ruta-muraria (Fam. Aspleniaceae) i tàxons infraespecífics: n = 72[6]

Usos[modifica | modifica el codi]

S'empra en medicina popular com expectorant, antitussigen i diürètic. Se n'usen les frondes. Es recol·lecta a finals de la primavera. Conté tanins, sals, mucílag, àcid gàl·lic.[7] És pectoral, aperitiu, antitussigen. emmenagog, oftàlmic, astringent, hemostàtic suau. En forma de col·liri ha donat molt bons resultats en oftàlmia i nombroses malalties dels ulls.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Asplenium ruta-muraria en PlantList
  2. «Asplenium ruta-muraria». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos.
  3. «falzia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. en Epítetos Botánicos
  5. «Asplenium ruta-muraria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 23 de septiembre de 2012].
  6. Notes de caryologie portugaise. Pteridophyta, I à III. Queirós, M. (1985) Rev. Valdôtaine Hist. Nat. 39: 137-141
  7. 7,0 7,1 «Asplenium ruta-muraria». Plantas útiles: Linneo.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carrión Vilches, Miguel Ángel. Helechos de la Región de Murcia, 2000. 
  • Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  • Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Flora of North America Editorial Committee, e. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. 2: i–xvi, 1–475. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  • Lellinger, D. B. 1985. A Field Manual of the Ferns and Fern Allies of the United States and Canada. 389 pp.
  • Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. E. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipei.
  • Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  • Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A.ruta-muraria