Família Colonna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut de la família Colonna.

La família Colonna va ser una família noble italiana descendent dels comtes de Túsculum i originària de la ciutat de Roma.

Van ser molt poderosos durant l'edat mitjana i el Renaixement. Membres destacats van ser el cardenal Giovanni Colonna, elegit en 1192, i el papa Martí V, el veritable nom del qual era Oddone Colonna. Les relacions de Petrarca amb la família Colonna fan que estigui present en l'obra de l'autor, en particular en el Canzoniere. Tradicionalment, la família Orsini van ser els seus principals rivals.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició, els Colonna eren una branca dels comtes de Tusculum, iniciada per Pietro(1099–1151), fill del comte Gregori III, anomenat així per una columna que també donava nom al castell de la seva propietat als turons d'Alba. El 1206 Giovanni Colonna di Carbognano va ser nomenat cardenal diaca de SS. Cosma e Damiano.[1] Durant molts anys el cardenal Giovanni di San Paolo (nomenat l'any 1193) va ser identificat com un membre de la família Colonna i per tant com el primer representant en el Col·legi Cardenalici, però els historiadors actuals creuen que això és incorrecte i que l'error procedeix d'una falsa informació de començaments del segle XVI.[2]

Giovanni Colonna (1206 c.[3]-? ), nebot del cardenal Giovanni Colonna di Carbognano, va ingressar dins l'orde dels dominics cap a l'any 1228 i va fer estudis teològics i filosòfics al (studium) de Santa Sabina a Roma, l'escola precursora de la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquí, Angelicum. Va ser el delegat provincial dels dominics i va dirigir el monestir d'Anagni des del 1248.[4] Colonna va ser ascendit a arquebisbe de Messina el 1255.[5]

Va ser per aquella època que va començar una rivalitat amb la família Orsini. En la disputa de les investidures, els Orsini es van possicionar amb la facció dels güelfs, és a dir, defensant el papat; mentre que els Colonna es van posar de la banda de l'emperador.

El 1297 el cardenal Jacopo (de vegades escrit Giacomo Colonna) va desposseir els seus germans: Otó, Mateu i Landolf, de les seves terres heretades. Aquests tres van apel·lar al papa Bonifaci VIII, qui va ordenar Jacopo de retornar-los els seus drets i, amés havia de lliurar al papat el castell que la família Colonna tenia a Palestrina i les fortaleses que posseïen a altres ciutats. Jacopo s'hi va negar i pel maig el papa el va expulsar del Col·legi cardenalici, amb una excomunió que afectava a ell i als seus seguidors durant quatre generacions.

La resta de la família Colonna van fer costat a Jacopo, van declarar que aquest papa havia estat escollit il·legalment després de la mort de Celestí V, feia només tres anys. Al setembre Bonifaci va encomanar Landolf la direcció d'un exèrcit contra els seus parents Colonna. Cap a finals del 1298 Colonna, Palestrina i altres ciutats on vivien els Colonna havien estat destruïdes. Les terres familiars van ser repartides entre Landolf i els seus dos germans; els altres membres de la família van fugir d'Itàlia.

La galtada al Papa Bonifaci VIII, il·lustració de Alphonse-Marie-Adolphe de Neuville

Un d'aquests, Sciarrillo Colonna, es va refugiar a la cort francesa. El 1303, amb el suport de Guillaume de Nogaret, cavaller i conseller reial, van marxar per trobar-se amb el papa, al qual havien de segrestar per ser jutjat davant del rei Felip IV. Finalment només van aconseguir humiliar-lo amb una galtada. [6]Aquest mateix Sciarillo va ser qui més tard va coronar emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a Lluís IV el 1328. Commemorant aquest fet els Colonna van afegir una corona al seu blasó.

Durant l'edat mitjana, una dona de la família, Margherita Colonna (1254-1284), va destacar per la seva pietat. Es va fer monja de l'orde franciscana i va dedicar la seva vida a cuidar dels pobres. L'any 1848 va ser beatificada pel papa Pius IX.[7]

A partir del segle XIV[modifica | modifica el codi]

En aquesta època destaquen alguns personatges amb càrrecs religiosos:
Gil o Egidi(1243-1316) va ser un eremita agustí, filòsof i teòleg, considerat erudit ja en vida.
El famós poeta Petrarca va ser amic dels Colonna, en especial del cardenal Giovanni, i els hi va dedicar alguns versos dient que eren descendents de la Dinastia Júlio-Clàudia, la família del primer emperador romà; però això era cosa que reclamaven totes les famílies nobles en aquell temps. Odó, un dels membres de la família Colonna va esdevenir papa Martí V entre el 1417 i el 1431, coincidint amb un període d'esplendor de l'església catòlica. Anteriorment havia participat en el Concili de Pisa (1409) i en el Concili de Costança (1414-1418), recolzant tesis conciliadores entre els partidaris de la cort a Avinyó i els de Roma. Martí va fixar la seva residència pontifícia a Roma, invertint diners en l'embelliment de la casa que la seva família tenia a la plaça dels sants apòstols. Aquesta residència és en l'actualitat el palau museu Colonna.

Palau Colonna (Roma) dibuix del 1748

El 1728 va sorgir la branca Carbognano, també coneguts com Colonna-Barberini quan Giulio Cesare Colonna de Sciarra es va casar amb Cornelia Barberini, filla del darrer membre de la família Barberini, néta de Maffeo Barberini (papa Urbà VIII).

Època moderna[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XIX alguns membres van ostentar el títol de Prínceps Assistents de la Santa Seu. Actualment la família té dues branques: els Paliano i els Stigliano. La branca principal són els "Colonna di Paliano". El cap representant es diu Princep Marcantonio Colonna di Paliano, que té els títols de príncep i duc de Paliano (1948). Els hereus són Don Giovanni Andrea Colonna di Paliano (1975),i Don Prospero Colonna di Paliano, Princep d'Avella (1956),el fill del qual és Don Filippo Colonna di Paliano (1995). Hi ha una altra branca, els "Colonna di Stigliano", línia representada per Don Prospero Colonna di Stigliano, Princep de Stigliano (1938),l'hereu del qual és el seu nebot Don Stefano Colonna di Stigliano (1975).[8]

Llista de cardenals[modifica | modifica el codi]

La família Colonna ha aportat molts cardenals a l'església catòlica. A continuació està el llistat amb la data del seu nomenament:

  • Giovanni Colonna (1193)
  • Giovanni Colonna (1212)
  • Jacopo Colonna (1278)
  • Pietro Colonna (1288)
  • Giovanni Colonna (1327)
  • Agapito Colonna (1378)
  • Stefano Colonna (1378)
  • Oddone Colonna (1405)i papa
  • Prospero Colonna (1426)
  • Giovanni Colonna (1480)
  • Pompeo Colonna (1517)
  • Marcantonio Colonna (1565)
  • Ascanio Colonna (1586)
  • Girolamo Colonna (1627)
  • Carlo Colonna (1706)
  • Prospero Colonna (1739)
  • Girolamo Colonna di Sciarra (1743)
  • Prospero Colonna di Sciarra (1743)
  • Marcantonio Colonna (1759)
  • Pietro Colonna Pamphili (1766)

Membres destacats de la família[modifica | modifica el codi]

Papa Martí V
NOM VIDA NOTES
Margarita Colonna 1254-1284 Monja franciscana declarada santa
Sciarrillo(Giacomo) Colonna 1270-1329 Intent de segrest del papa Bonifaci VIII
Stefano Colonna 1265-c. 1348 Senador i polític gibel·lí
Oddone Colonna 1369 – 1431 En ser nomenat papa Martí V,
va acabar amb el cisma amb Avinyó.
Giovanni Colonna 1295-1348 Cardenal influent durant la cort d'Avinyó.
Francesco Colonna 1453-1517 Es creu que aquest monjo és l'autor de la
" Hypnerotomachia Poliphili", per un acròstic en el text[9]
Fabrizio Colonna 1450 – 1520 Lluità a favor de Ferran el Catòlic contra Venècia
Vittoria Colonna 1490–1547 Poetessa i amiga de Michelangelo Buonarroti
casada amb F. d'Avalos marquès de Pescara.
Prospero Colonna 1452 - 1523 Lluità contra el seu cosí Fabrizio Colonna.
Pompeo Colonna 1479 - 1532 Cardenal i virrei de Nàpols(1530-32)
Marcantonio I Colonna 1478-1522 Militar mercenari al servei de
Florència i del papa Juli II.
Marco Antonio Colonna 1535-1584 Participà en la Batalla de Lepant (1571)
i fou virrei de Sicília.
Pirro Colonna 1500–1552 Capità al servei de Carles V
Filippo Colonna 1578–1639 Conestable a Nàpols, pare de Federico
Federico Colonna i Tomacelli 1601–1641 Príncep de Butera, virrei de València,
virrei de Catalunya(1641)
Marcantonio V Colonna 1606-1659 Príncep de Paliano
Lorenzo Onofrio Colonna 1678–1681 Virrei d'Aragó
Guido Colonna di Paliano 1908–1982 Diplomàtic i membre de la Comissió europea

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Werner Maleczek:"Papst und Kardinalskolleg von 1191 bis 1216", Viena 1984, pàg. 154-155
  2. Helene Tillmann:"Ricerche sull'origine dei membri del collegio cardenalizio nel XII secolo. II/2. Identificazione dei cardinali del secolo XII di provenienza Romana", Rivista di Storia della Chiesa in Italia, 1975, pàg. 401-402
  3. Antonio N. Di Stefano:"Fra Giovanni Colonna", ed.Edizioni Studio Domenicano, pàg 17
  4. Pio Tomasso Masetti:"Monumenta et antiquitates veteris disciplinae Ordinis Praedicatorum ab anno 1216 ad 1348 praesertim in romana provincia praefectorumque qui eandem rexerunt biographica chronotaxis.", Typographia Rev. Cam. Apostolicae, 1864, pàg.267
  5. Antonio N. Di Stefano"Fra Giovanni Colonna", ed.Edizioni Studio Domenicano,1995, pàg 30-31
  6. Charles Nodier:Franciscus Columna", ed.Nabu Press,2011,ISBN 1178695425 (novel·la que recrea aquests fets històrics)
  7. Vegeu la biografia als enllaços externs
  8. Consulteu l'apartat "Genealogia recent dels Colonna" als enllaços externs
  9. Maurizio Calvesi:"La pugna d'amore in sogno di Francesco Colonna romano",ed.Lithos, 1996,ISBN 8886584067; biografia novel·lada

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carlo Borgese:"Delle Famiglie siciliane nobili e illustri vissute in Polizzi tra il XII e il XIX secolo", Palermo, 1998.
  • Antonio Coppi:"Memorie colonnesi", Roma 1855.
  • Anthony Majanlahti:"Guida completa alle grandi famiglie di Roma", Milano, 2005.
  • Filadelfo Mugnos:"Historia della augustissima famiglia Colonna", Venècia, 1658.
  • Filadelfo Mugnos:"I Ragguagli Historici del Vespro Siciliano", Palermo, 1645.
  • Mario Tosi:"La società romana dalla feudalità al patriziato", ed. Di Storia e Letteratura, 1968.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Família Colonna