Fanny Heldy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fanny Heldy, de nom real Marguerite Virginie Emma Clémentine Deceuninck (Ath, Hainaut, Bèlgica, 29 de febrer de 1888 - 13 de desembre de 1973), fou una soprano belga.

Després de graduar-se al Conservatori Lieja, feia el seu debut professional com a substituta a l'estrena de Ivan el Terrible de Raoul Gunsbourg (a La Monnaie, 26 de novembre de 1910). Entre 1914 i 1918 cantà un cert nombre de papers principals a l'Òpera de Montecarlo, fent la seva primera aparició de París a l'Opéra-comique el 1917 com Violetta a La Traviata i com Juliette a Roméo et Juliette de Charles Gounod a l'Opéra De París el 1920.

El 1923 feia l'històric, i possiblement el primer, enregistrament de l'òpera Manon per a Pathé Records, dirigit per Henri Büsser (cantà amb el tenor Jean Marny com Chevalier des Grieux).[1] També aquell mateix any, el desembre, cantava el paper titular dins Esclarmonde de Massenet durant el ressorgiment d'aquella òpera a l'Òpera de París.[2]

Durant més de vint anys, Fanny Heldy fou la principal estrella d'òpera de França, en el moment que també guanyava reconeixement internacional durant les seves actuacions a La Scala de Milà i en l'Òpera Reial a Londres. El 1936, entre altres cantants, participà en la pel·lícula Opéra de Paris (dirigida per Claude Lambert).[3] Es retirà el 1939, i residia al Château de Mivoisin, una propietat de 36 km² localitzada al sud de París a Dammarie-sur-loing, Loiret.

Fanny Heldy es casà amb el magnat Marcel Boussac, els holdings del qual incloïen Christian Dior. Fanny Heldy moria el 1973 i està enterrada al Cementiri de Montmartre de París. El Prix Fondation Fanny Heldy s'atorga anualment per l'enregistrament d'una soprano.

Referències[modifica | modifica el codi]