Fanzara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fanzara
Escut de Fanzara
(En detall)
Localització

Localització de Fanzara respecte del País Valencià Localització de Fanzara respecte de l'Alt Millars


Municipi de l'Alt Millars
Vista de Fanzara
Vista de Fanzara
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Millars
Manc. Espadà-Millars
Nules
Gentilici Fanzarí, fanzarina
Predom. ling. Castellà
Pressupost 171.000,00
Superfície 34,98 km²
Altitud 229 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
365 hab.
10,43 hab/km²
Coordenades 40° 01′ 09″ N, 0° 19′ 00″ O / 40.01917°N,0.31667°O / 40.01917; -0.31667Coord.: 40° 01′ 09″ N, 0° 19′ 00″ O / 40.01917°N,0.31667°O / 40.01917; -0.31667
Distàncies 96 km de València
34 km de Castelló de la Plana
20 km de Cirat
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PSPV i 3 PP
Roberto Salisa Castillo PSOE (2007)
Codi postal 12230
Codi territorial 12059
Festes majors Sant Sepulcre
12 d'octubre
Dies de mercat Dimarts
Web

Fanzara és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Argeleta, Vallat, Espadella, Aiòder, Suera, Tales, Onda, Ribesalbes, L'Alcora i Llucena.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El relleu és predominantment muntanyenc, el poble es troba en una vall als peus de la qual transcorre el riu Millars. El clima és mediterrani, bastant suau donada la seva proximitat al mar, però amb estius més suaus i hiverns més freds que en la capital, Castelló de la Plana. El poble es troba a 230 metres aprox. sobre el nivell del mar i està situat entre el riu i la fèrtil horta i la muntanya rocosa, també trobarem fonts com ara la de l'Alcúdia, la del Túrio; la del Canonge o la de l'Aljub; podrem pujar al Túrio i, si ens interessa l'espeleologia, entrar a la cova de la Mola o baixar als avencs del Cabezo o del Túrio.

Història[modifica | modifica el codi]

Al municipi, s'han trobat restes de poblats íbers (poblat de Cantallops) i romans; nogensmenys l'origen de la població és àrab; l'any 1259 Jaume I (1208-1276) va fer donació del castell i del terme a Teresa Gil de Vidaure i son fill Pere els quals atorgaren carta pobla en 1260; fou lloc de moriscs (440 cases el 1609) que rere l'expulsió d'aquests va veure reduïda sa població (212 focs el 1646) la jurisdicció senyorial del lloc la tingueren els ducs de Medinaceli; Teodor Granell, bisbe de Barbastre, fill de la localitat, va construir-s'hi un palau el 1720.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
287 296 326 282 269 250 249 259 270 280

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura, temps enrere, va ser gairebé exclusivament de secà i els camps se situaven en el clàssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'elles estan abandonades. També existeixen cultius de regadiu, particularment cítrics, en la part més baixa del poble, al costat del riu Millars.

Gran part de la població es desplaça per a treballar en la indústria ceràmica d'Onda i altres municipis de la comarca, pel que l'agricultura ha passat a tenir un paper clarament secundari.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de l'Assumpció

L'església va ser acabada en 1682. Segurament hagué de construir-se sobre la mesquita àrab que va existir durant la dominació musulmana i el període mudèjar. La seva construcció hagué de començar poc després de l'expulsió dels moriscs, que es va produir el 1609. Restaurada recentment.

  • Ermita del Sant Sepulcre.

Situada en un promontori que domina el poble al final del Viacrucis, on descansa la figura del Sant Sepulcre durant la major part de l'any. Solament es trasllada durant les Festes Patronals visitant el poble durant quatre dies. Les vistes des d'aquí són excepcionals.

  • Castell de Fanzara o Castellet. Del segle XIII.

Ruïnes àrabs de l'antiga torre de vigilància del paratge Castellet. Sobre el castell existeixen molt poques referències documentals. Va Haver de ser un lloc de vigilància secundari per a controlar una ruta o camí. Era de reduïdes dimensions, de planta irregular dispersa amb forma allargada i estreta. Actualment es troba en completa ruïna. Encara poden observar-se diversos llenços de muralla, l'estructura de la seva torre major i els fonaments de dues torres quadrades. També s'han trobat restes del Bronze mitjà, ibèrics i islàmics.

  • Ruïnes de la Lleuxa.

Antic poblat morisc abandonat, situat en una zona boscosa de difícil accés. Es conserva una torre de vigilància.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • El Cor de Jesús. Se celebra l'1 de juliol.
  • Festa dels Devots. Se celebra el primer dissabte d'abril amb una romeria a l'ermita del Salvador.
  • Festes patronals. Se celebren en octubre en honor al Sant Sepulcre.
  • Sant Antoni. El 17 de gener amb benedicció d'animals, foguera, porrat i repartiment de rotllos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]