Far de Peníscola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Far  | |||
| Construcció | 1899 | |||
| Construcció | 1892 | |||
| Característiques | ||||
| Mesura | 11 ( ) m | |||
| Abast del far | 23 mn | |||
| Altura focal | 56 m | |||
| Il·luminació característica d'un far | Fl(2+1) W 15s i L 0 4 oc 2 6 L 0 4 oc 5 6 L 0 4 oc 5 6 | |||
| Sector de visibilitat | 184°-040° | |||
| Altitud | 56 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Peníscola (Baix Maestrat) | |||
| Localització | Peníscola (Baix Maestrat) | |||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
| ||||
El Far de Peníscola és un far situat al costat del castell del Papa Luna, al municipi valencià de Peníscola, a la comarca del Baix Maestrat.
Està situat en la part més alta, al costat del costat del castell del Papa Lluna, integrat totalment en el nucli antic de la població de Peníscola. L'edifici està pràcticament adossat a la part sud del castell, del qual li separa un estret carreró que dóna a la plaça de davant del far. Aquesta plaça, en la que se situa un mirador al mar de lliure accés, és tancada durant la nit amb una porta de ferro situada al carreró que forma amb el castell.
L'edifici del far és una torre octogonal blanca d'11 metres d'altura annexa a un edifici de dues plantes. El far no està habitat ni és visitable. El far emet una llum blanca limitada al sector entre els graus 184º i 34º en grups de tres centelleigs, un d'ells més retardat respecte dels altres dos, en 15 segons. El seu abast nominal nocturn és de 23 milles nàutiques. Posseeix un sistema de llum de reserva amb un abast de 12 milles nàutiques.[1]
Va ser construït en 1892 i inaugurat en 1899.[1] El llum original consumia parafina, i va ser substituïda el 1916 per una instal·lació d'incandescència de vapor de petroli a pressió. En 1917, degut a l'escassetat de petroli durant la Primera Guerra Mundial, es va reduir la potència lluminosa. El 1920 es va reformar l'òptica i es va electrificar el 1929. L'aljub es va construir en 1932, utilitzant un antic polvorí.[2] Anteriorment, el senyal lluminós es produïa mitjançant fogueres, la qual cosa va donar nom al carrer adjacent, Farons, denominació al·lusiva als fars que hi havia.[3] L'última reforma va tenir lloc en 1970, en la qual va adquirir les seues característiques actuals.
El 2014 l'Autoritat Portuària va concedir a la Diputació de Castelló l'autorització d'ús temporal del far perquè siga restaurat i rehabilitat com a element de dinamització turística, de manera que puga albergar el centre de recepció de visitants i administració del castell de Peníscola.[4] L'obra va ser adjudicada en juny de 2016 i està previst que duren al voltant de sis mesos.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «27150 - Faro de Peñíscola» (en castellà). Ministeri de Foment. Govern d'Espanya. [Consulta: 16 setembre 2016].
- ↑ «Faro de Peñíscola» (en castellà). El Faro de Luisu. [Consulta: 16 setembre 2016].
- ↑ «Altres punts d'interés». El far. Ajuntament de Peníscola.
- ↑ «El faro de Peñíscola será restaurado como elemento de dinamización turística» (en castellà). Levante-EMV, 16-08-2014.
- ↑ «Becsa (antigua Lubasa) adaptará el faro de Peñíscola para recibir visitas turísticas» (en castellà). Valencia Plaza, 29-06-2016.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Far de Peníscola |
- El Faro de Peñíscola Turismo Mundial
- Faro de Peñíscola El Faro de Luisu (castellà)