Farcida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Home farcint un gall dindi
Bolets farcits
Es pot considerar que els llibrets de llom són carn farcida de formatge i pernil, sobrassada, etc.
Xuixo farcit de crema
Un bombó farcit de licor i fruita confitada

La farcida és la tècnica culinària consistent a omplir atapeïdament un animal o vegetal amb una altra preparació alimentària trinxada, un farciment. En general la farsa s'introdueix crua a l'aliment (calamar, au, hortalissa, cargol, molusc, bolet, etc.) també encara cru, i es couen junts al forn o a la cassola, rostits o estofats en salsa.

Origen[modifica | modifica el codi]

L'origen és incert, tot i que se sap que és molt antic. El document escrit més antic on està documentada és el receptari De re coquinaria, d'Apici, a l'època de l'antiga Roma. Aquest escrit conté receptes de pollastre, llebre, porc i liró farcits. La majoria de farses descrites són a base de verdura, fruita seca, escanda, fines herbes, espècies i altres condiments i aromatitzadors, en especial vísceres (fetge, cervellets, etc.) picolades.[1]

Aquesta tècnica era molt preuada a la cuina medieval burgesa i de la cort, i la més fastuosa es considerava que era quan un animal era farcit amb un altre. Això no era una novetat, ja existia a l'època clàssica a Europa. Per exemple, en un receptari anònim del segle XIII d'Al-Àndalus hom pot trobar una recepta de xai farcit amb ocells, com coloms i pollastres.[2] En català, és molt pressent als manuals de cuina del segle XIV, com per exemple al Llibre de Sent Soví, on apareixen receptes com la girella (ventre de moltó o de cabrit) del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Ribagorça, i d'altres: capons e guallines, com se ffercex cabrit, espatle de moltó, porcel, etc.

La tècnica del farciment no es va deixar d'utilitzar sinó al contrari, als Països Catalans amb el temps s'ha anat estenent a altres productes i altres capes socials i moments. Per exemple, al segle XVIII hi ha el receptari del mallorquí Jaume Martí i Oliver, que no només ressenya el porc o el gall farcit sinó també els carbassons, els calamars i els cargols, per exemple. A Menorca, el frare Francesc Roger també menciona farcits al seu llibre i, a Catalunya, es farceixen almenys carbasses, cebes, enciam, albergínies i escarola, amb el mateix farciment segons la recepta del frare Sever d'Olot, però a més en recull d'altres amb conill. Francesc del Santíssim Sagrament recull una de calamars farcits, etc.

Al segle XIX, i sobretot amb la Renaixença, hi ha profusió de reculls de receptes catalanes, començant per La cuynera catalana, on es poden trobar, per exemple, pollastre, hortalisses (ceba, carbassó, carxofa, etc.) i fruites (préssec, pera, etc.) farcides bé de carn o bé d'una barreja d'ou, melindros, pa ratllat, panses, pinyons i espècies per als "dies de peix" (quaresma).[3]

Moltes d'aquestes receptes encara es fan quotidianament al segle XX i XXI, és el cas dels calamars farcits (de carn, de peix, de sobrassada, etc.), de les carxofes, carbassons i albergínies farcits, dels musclos i petxines farcits (i després fregits o gratinats amb pa ratllat), les pomes i peres farcides amb carn al Ripollès, Maresme i l'Empordà, el pollastre, capó o gall dindi farcit de Nadal, etc. A algunes comarques les coques tapades es consideren, i fins i tot es diuen, coques farcides o fassides. I a més els robiols, panades, etc.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

També es poden fer dobles farcits, és a dir una cosa farcida d'altra que també ha estat farcida, i fins i tot triple i més. Un cuiner britànic, Hugh Fearnley-Whittingstall, va proposar com a plat de Nadal, l'any 2005, un plat consistent a un au farcida així amb altres ocells, un diferent a cada "capa", fins a arribar a deu. Consta d'un gall dindi gran, farcit d'oca, farcida amb un ànec, després un ànec collverd, una pintada, un pollastre, un faisà, una perdiu, un tudó i una becada. A més inclou una farsa de botifarra i cansalada. L'àpat és de trenta racions.[4]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

A la llengua catalana existeix l'expressió "pujar més el farciment que el gall"[5] que s'utilitza quan l'accesori és més costós, en diners, temps o esforç, que el principal. Una expressió semblant és "val més la salsa que els cargols".

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farcida Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Stuffing - Food Facts & History (anglès)
  2. Stuffed and Roast Mutton; Called "The Complete" [or "The Inclusive" al receptari andalusí, traduït a l'anglès](anglès)
  3. Text íntegre original de La cuynera catalana, Llibre II, anònim, any 1835
  4. £170 turkey with extra stuffing article de Dan McMullan al Manchester Evening News en línia, 24 desembre de 2005, (anglès)
  5. Entrada "farciment" al diccionari català-valencià-balear de l'Institut d'Estudis Catalans, editorial Moll