Farciment

Pebrot farcit, podem veure la farsa del seu interior.

dolmes (hortalissa farcida d'arròs) i farcellets de fulla de vinya

Un farciment o farcit (en castellà, farsa o relleno) és, en gastronomia, una barreja d'ingredients amb els quals s'omple atapeïdament un aliment (una verdura, un peix, un au) trinxat i, a la gastronomia dels Paösos Catalans, típicament, a més, que és considera més ric que el propi ingredient. Sol contenir carn picada, botifarra o peix esqueixat, aromatitzats amb altres productes, per exemple cansalada trinxada, fruita seca o dessecada, all, julivert, etc. La farsa no és una preparació final sinó que s'utilitza per farcir. Alguns el defineixen com a barreja d'aliments crus o cuits, trinxats de forma més o menys fina i condimentats, però la definició i descripció pot variar segons el tipus de cuina i del país, ja que pot diferir a cada cultura.

Als Països Catalans, el farciment s'utilitza típicament, per exemple, per als canelons, les albergínies farcides, el pollastre o gall dindi de Nadal, la sèpia farcida de carn o de peix, els farcellets de col o altres coses, etc. El cuscussó, a més d'unes postres, és un farciment típic a Menorca.

A la cuina internacional és pressent, per exemple, als ravioli, les popietes, etc. En algunes cultures -per exemple, anglosaxones- es considera només de carn, sense contemplar el peix. En d'altres, les farses serveixen per omplir els ingredients, no amb la idea d'enriquir-los sinó al contrari, d'allargar-los amb elements més econòmics, com per exemple arròs.

Etimologia del mot

El terme farciment, del llatí farcire, farcir, en català s'utilitza almenys des de l'Edat Mitjana i ja està documentat per escrit l'any 1375, i ressenyat en nombroses receptes a partir del segle XIV, per exemple al Llibre de Sent Soví. També apareix, per exemple, a l'Spill (segle XV). En algunes comarques catalanes però, al segle XIX apareix el castellanisme relleno (per exemple, a La cuynera catalana), que conviu amb farciment; i al segle XX de vegades s'ha utilitzat de vegades també, i erròniament, el castellanisme farsa, que per la seva banda és un gal·licisme (substituible per relleno) del mot francès farce.