Farina de blat de moro
De Viquipèdia
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
La farina de blat de moro és la pols fina que s'obté molent el blat de moro mitjançant diferents mètodes, com a cultiu tradicional dels pobles originaris de Amèrica és en aquesta part del món on es consumeix més assíduament, especialment a Llatinoamèrica on és part fonamental de les cuines de Colòmbia, Mèxic, Perú i Veneçuela.[1]
Taula de continguts |
Tipus [modifica]
Hi ha diversos tipus coneguts de farina de blat de moro entre ells:
- Farina blat de moro precuita: on es cou el blat de moro abans de moldre-ho. És la modalitat més comercial i més pràctica per a utilitzar en les ciutats i per comensals citadinos. A Veneçuela es coneix com Farina PA per vulgarització.
- Farina blat de moro pelat: on bull el blat de moro desgranat amb calç, per despullar-lo de la seva closca.
- Farina blat de moro pilat: on es mol el blat de moro encara cru i es cou després.
- Farina blat de moro torrat: on es torra el blat de moro abans de moldre-ho. El producte canari gofio millo, denominat en Veneçuela fororo, és un tipus de farina de milions.
- Frangollo: Farina gruixuda o Rolón, utilitzada a Canàries per a unes postres del mateix nom.
Usos regionals [modifica]
Àfrica [modifica]
A la cuina africana és emprada freqüentment com epónimo de molts plats i preparacions, d'aquesta forma es té:
- Nshima i el Nsima, en Zàmbia i Malawi respectivament
- Nomadi, República Democràtica del Congo
- Sadza, Zimbabwe
- Ugali, cuina d'Àfrica oriental (on es denomina genèricament com: Avenc i Posh en Uganda)
- Mieli-meal o mealie pap, cuines del sud d'Àfrica
- Les receptes que empren farina de blat de moro com a ingredient adiccional són: el Fufu (conegut també com foufou) a cuina de l'Àfrica central i Àfrica occidental, i Injera en Etiòpia, en Somàlia i Eritrea (conegut com Lahoh a Eritrea).
Europa [modifica]
- Kachamak (en búlgar: качамак), Bulgària.
- Mămăligă, Romania.
- Farina di granturco, a Itàlia (no és el mimso que la farina que s'elabora de trigot).
- Polenta, molt popular al sud d'Europa - especialment en el Nord d'Itàlia.
- Arapash or Harapash, Albània - similar a l'estil romanès però sovint combinat amb òrgans o/i formatge feta (similar al grec).
- Boroña, pa farcit de embotit molt típic de la Astúries.
Meso-i Amèrica del Sud [modifica]
- Massa, emprat per elaborar tortillas a Amèrica Central i Amèrica del Sud
- Pozole, platet tradicional de Mèxic, així com el tamal, l ' tortilla per tacs, quesadillas, torrades, sopa asteca, i el pozole (beguda a base de cacau i blat de moro d'origen mesoamericano), entre d'altres Platets mexicans depenent de la regió gastronòmica de Mèxic.
- FUBA, Brasil
- Funchi, un plat a base de farina de blat de moro que es consumeix a l'illa de Curaçao
- En Veneçuela i Colòmbia s'usa la farina per a la preparació de arepa s, hallaquita s, empanades, cachapa s, hallaca si mazamorra s.
Estats Units i Canadà [modifica]
Vegeu també [modifica]
Nota [modifica]
- ↑ Gabriela Dalla Corte. Relaciones sociales e identidades en América: IX Encuentro-Debate América Latina ayer y hoy. Edicions Universitat Barcelona, 2004, p. 261–. ISBN 9788447527953.
