Farinera borda
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Segur
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Amanita phalloides (Vaill. ex Fr.) Secr. |
||||||||||||||
La farinera borda, farinot o pentinella borda o cogoma borda (Amanita phalloides) és un bolet pudent de l'ordre dels agaricals, que a vegades pot adoptar forma de fal·lus. És altament tòxica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació en la ingesta de bolets. Conté dos tipus de toxines: fal·lotoxines i amatoxines. El seu component tòxic principal és l'α-amanitina
La farinera borda apareix preferentment en terrenys àcids i boscos de roure però pot aparéixer també en pinedes calcàries. Es troba d'estiu a la tardor i al nord de Califòrnia fins el gener. És un fong amb micoriza associat amb simbiosi al arbres.
Es pot confondre amb bolets del gènere Agaricus (xampinyons) amb altres del gèner Amanita amb Lepiota procera Russula virescens i fins i tot amb la llenega tot i que aquesta no té ni volva ni anell el capell de la farinera borda s'hi assembla quan es jove i està cobert per una substància enganxatosa com la llenega.
Sembla que Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el rei pel que apostaren els territoris de la Corona d'Aragó durant la Guerra de Successió va morir intoxicat per la farinera borda. Altres personatges famosos com l'emperador romà Claudi no està tan clar que fos per aquest bolet o per un verí posat en un plat de bolets.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
L'Amanita phalloides és un bolet gros el capell fa entre 5 i 15 cm de diàmetre. Primer és hemisfèric i després agafa forma plana.[1] El color pot ser groguenc o verd oliva però hi ha una varietat completament blanca. Les làmines són blanques. El peu o estípit és blanc amb taques grises i fa de 8 a 15 cm de llaarg i d'1 a 2 cm de gruix amb una mena de sac o volva a la base. La volva pot faltar si no s'agafat el bolet sencer.
Té un gust bastant bo però no s'ha de tastar per identificar-la
Toxicitat [modifica]
S'han fet molts estudis sobre la toxicitat d'aquest bolet però no hi ha antídot. S'estima que 30 grams (mig bolet)són suficients per matar una persona en molts casos cal un transplant de fetge i la supervivència a la intoxicació està molt relacionada amb acudir ràpidament als serveis mèdics. La toxicitat no es redueix ni per cocció, ni per fregir ni per assecar el bolet.
Símptomes [modifica]
Com que sembla que té un gust bastant bo i que els símptomes tarden entre 6 i 24 hores en aparéixer la perillositat augmenta. Inicialment els símptomes són de naturalesa gastrointestinal amb còlics biliars dolor abdominal diarrea aquosa i vòmits que poden portar a la deshidratació i en casos severa a a la hipotensió, taquicàrdia, hipoglucèmia i problemes d'acidesa alcalinitat. Aquests primers símptomes desapareixen en la segona fase, dos o tres dies després d'ingerir el bolet però després es deteriora el fetge i torna a haver diarrees, deliris i coma entre altres. La mort generalment ocorre de 6 a 16 dies de l'enverinament[2]
Referències [modifica]
- ↑ Bresinsky A, Besl H.. A Colour Atlas of Poisonous Fungi. Wolfe Publishing, 1990, p. 26–9. ISBN 0-7234-1576-5.
- ↑ Fineschi V, Di Paolo M, Centini F. «Histological criteria for diagnosis of amanita phalloides poisoning». J. Forensic Sci., 41, 3, 1996, p. 429–32. PMID: 8656182.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farinera borda |
