Farley Granger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Farley Granger
Farley Granger a La soga (1948)
Farley Granger a La soga (1948)
Nom real: Farley Earle Granger II
Naixença: 1 de juliol de 1925
San José, Califòrnia (EUA)
Defunció: 27 de març de 2011 (als 85 anys)
Nova York, Nova York (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units

Pàgina sobre Farley Granger a IMDb

Farley Granger (San José, Califòrnia, Estats Units, 1 de juliol de 1925 − 27 de març de 2011) va ser un actor estatunidenc.[1][2]

Carrera[modifica | modifica el codi]

Els amants de la nit[modifica | modifica el codi]

Farley Granger és descobert a l'edat de divuit anys pel productor Samuel Goldwyn, que l'introdueix en el cinema gràcies a la pel·lícula L'estrella del Nord, de Lewis Milestone, el 1943, i l'any següent, amb el mateix director, actua a The Purple Heart; a les dues pel·lícules, Dana Andrews és la protagonista. Després Granger entra a la marina. Després de la guerra, obté el primer paper a Els amants de la nit, de Nicholas Ray 1948, pel·lícula de culte avui però un fracàs a la seva estrena; el mateix any, Alfred Hitchcock li dóna el paper de l'estudiant Philip Charles en el film de suspens La soga, al costat de James Stewart i John Dall. Havent signat un contracte de cinc anys amb la Metro-Goldwyn-Mayer, fa la seva entrada a la producció amb Enchantment, d'Irving Reis... sempre el 1948... El 1949, la pel·lícula Roseanna McCoy hauria hagut de reafirmar l'actor en el setè art, tanmateix la recaptació resultarà decebedora. En el transcurs de l'any 1950, actua a Side Street d'Anthony Mann, on retroba la seva companya dels Amants de la nit, mentre que la Metro-Goldwyn-Mayer li busca papers per confirmar la seva carrera.

Our Very Own de David Miller, davant d'Ann Blyth, i Edge of Doom de Mark Robson, on rivalitza amb Dana Andrews (les dues de 1950), van formar part del projecte de la MGM en relació amb Farley Granger... però van fracassar igualment.

Estranys en un tren[modifica | modifica el codi]

1951 marca tanmateix el zenit de la seva carrera: Alfred Hitchcock, volant a la seva recuperació, li dóna el paper del jugador de tennis Guy Haines, a Estranys en un tren. Malgrat els elogis que rep l'obra, Alfred Hitchcock no deixarà d'opinar sobre el jove actor, afirmant que la pel·lícula hauria pogut ser més verídica amb un actor millor. En els anys següents, actua amb Shelley Winters a Behave Yourself! de George Beck (també el 1951), amb Jeanne Crain en un esquetx de Henry King el 1952, Ann Miller a Small Town Girl, però és eclipsat per Danny Kaye amb Zizi Jeanmaire a Hans Christian Andersen de Charles Vidor, una de les últimes pel·lícules que farà per la Metro-Goldwyn-Mayer. L'any següent, davant de Leslie Caron, actua a Història de tres amors dirigida per Vincente Minnelli.

Senso[modifica | modifica el codi]

El 1954, Luchino Visconti li dóna el paper detestable i seductor del Tinent Franz Mahler a l'obra Senso. Davant de Alida Valli, fa la seva primera interpretació europea, autoritzada per la MGM perquè el seu contracte amb l'estudi vencia el 1955 - interpretació que serà considerada llavors com la millor de la seva carrera. Tanmateix la parella estrella havia estat imposada a Visconti, que desitjava Ingrid Bergman i Marlon Brando (Laurence Schifano Visconti). Aquesta última relata igualment que el cèlebre cineasta italià "tenia tendència a confondre [Farley Granger] amb el seu personatge"...

L'any següent, encara actua a The Girl on the Red Velvet Swing, de Richard Fleischer, al costat de Joan Collins i Ray Milland però aquest mateix any marca una aturada de quinze anys en la seva carrera cinematogràfica: s'eclipsa del setè art, preferint el teatre, ja que, va afirmar, se sentia més lliure sobre l'escena que sobre un plató de cinema. El 1957, va interpretar l'obra The Carefree Tree, a Broadway i té el 1968 un paper al telefilm Laura, al costat de Lee Radziwill. Treballa molt per a la televisió, amb Sidney Lumet i Franklin J. Schaffner per exemple, creuant-se amb actors de primera fila, passant de l'univers de Sinclair Lewis al de Henry James... A partir de 1970, va rodar diverses produccions italianes entre les quals Lo chiamavano Trinità d'Enzo Barboni (E. B. Clucher), i a França Le Serpent d'Henri Verneuil (1973).

El 1974 l'actor torna a la televisió americana com a estrella convidada, de The Six Million Dollar Man a S'ha escrit un crim, no apareixent ja en composicions notables en el cinema (la seva última pel·lícula serà la comèdia The Next Big Thing el 2001). El 1979, torna a l'escena amb A Month In The Country i The Streets of New York, dues produccions de Broadway.

El 2007 publica les seves memòries, Include Me Out: My Life From Goldwyn to Broadway, redactats en col·laboració amb el productor Robert Calhoun, el seu company des de 1963. Diu que el teatre el va decebre una mica però que la televisió dels anys 50 - en directe - li ha agradat molt.

Filmografia selecta[3][modifica | modifica el codi]

Molta televisió de 1955 a 1970, destacant:

Tornada al cinema (sobretot a Itàlia) amb entre altres :

Després Farley Granger torna a les sèries de televisió americanes, no apareixent més que rarament en el cinema :

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. EUA: defunció de l'actor Farley Grangersur LeFigaro.fr
  2. 'Estranys en un tren' Farley Granger mor als 85 anys
  3. Farley Granger a Internet Movie Database (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farley Granger
Portal

Portal: cinema