Farsàlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Farsàlia (llatí Pharsalus, grec Pharsalos) fou una ciutat de Tessàlia al districte de Tessaliotis, al límit amb Phthiotis. El seu nom en realitat era Farsalos, i el territori Farsàlia, però és més coneguda com a Farsàlia degut a la batalla així anomenada i a l'obra La Farsàlia un poema èpic llatí de Lucà.

És esmentada ja durant les guerres perses i sens dubte era molt anterior. El seu nom primitiu segurament fou Phthia i fou la capital de Phthiotis. La muralla tenia uns 6 km de circuit en forma triangular. L'acròpoli probablement es deia Palaepharsalos, i la gent vivia a la part baixa.

El 455 aC fou assetjada pel comandant atenenc Mirònides després de la seva victòria a Beòcia, però fou rebutjat. Al començament de la guerra del Peloponès va ser aliada d'Atenes; Mèdios, tirà de Larissa, la va conquerir el 395 aC. Sota el tira Polídames va resistir a Jàson de Feres, tagos (generalisim) de Tessàlia des del 374 aC, però després s'hi va aliar.

Després del període macedònic (meitat del segle IV i segle III) es va declarar per Antíoc III el gran, que la va dominar el 191 aC, però després de la seva retirada va caure en mans del cònsol Acilius Glabrio, el mateix any 191 aC.

Possessió romana des de llavors, fou una ciutat lliure (encara en temps de Plini el Vell) i la fita més important de la seva història fou la batalla que van lliurar allí Juli Cèsar i Gneu Pompeu l'any 48 aC en la que el primer va obtenir la victòria decisiva.

Vegeu: Batalla de Farsàlia.

Encara existia al segle VI quan és esmentada per Hierocles. Sota els turcs, que la van ocupar el 1397 en temps de Baiazet I, es va dir Čatalca (Çatalca) i va arribar a tenir cinc mil habitants i sis mesquites amb una madrassa, sent el centre d'una comarca amb 91 poblets.

És la moderna Farsala.

Coord.: 39° 17′ 31″ N, 22° 23′ 10″ E / 39.2919°N,22.3861°E / 39.2919; 22.3861