Fastos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi). La seva data de publicació va ser entorn de l'any 12.

En aquesta obra Ovidi tracta d'il·lustrar el calendari romà, explicant l'origen dels noms dels mesos, l'origen de les festes i les característiques astronòmiques de cada moment. A més de mites inclou algunes narracions històriques.

Context[modifica | modifica el codi]

L'obra s'enquadra dins de l'anomenada poesia didàctica, gènere dins el qual Ovidi ja havia compost Remedia amoris, Art d'estimar i Medicamina faciei.

Sol considerar dos models en què es basen els Fastos:

  • Els Aitia de Calímac, on l'autor explicava l'origen de ritus, llegendes, tradicions, noms i institucions de gran part de les regions mediterrànies.
  • L'obra de Properci, que ja es considerava a si mateix com un "Calímac romà" i va tractar d'explicar també l'origen de les tradicions i dels topònims.

Composició[modifica | modifica el codi]

Els Fastos es componen de sis llibres, cadascun d'ells dedicat als sis primers mesos de l'any. No obstant això, en l'any 8 l'emperador August va bandejar a Ovidi a causa de la seva obra Art d'estimar, i Fastos va quedar incompleta. Probablement, durant el seu exili Ovidi tenia intenció d'escriure els sis llibres que faltaven de la segona part de l'any, però, per motius que es desconeixen, no va poder publicar.

Cada un dels llibres comença amb l'explicació dels possibles orígens del nom del mes a què correspon, que Ovidi sol fer relatar a la divinitat que és considerada com la patrona del mes en qüestió:

'
Tiepolo: Triomf de Flora (Trionfo di Flora, ca. 1743), escena basada en el Llibre IV.
'
Llibre mes Divinitat associada
I Gener Janus
II Febrer Terminus
III Març Mart
IV Abril Venus
V Maig Les Muses
VI Juny Juno y Juventus

Fonts[modifica | modifica el codi]

Ovidi va emprar per als Fastos diverses fonts gregues i romanes:

  • Els Phaenomena de Arato: els va emprar per als temes relacionats amb l'astronomia.
  • Els Catasterismes de Eratòstenes: per astronomia i cronologia.
  • Diverses fonts gregues, per il·lustrar els relats de mites. Sempre sol tractar d'identificar les divinitats romanes amb divinitats gregues.
  • Cròniques oficials llatines a les que podia accedir als arxius.
  • Les Antiquitates Divinae et humanae, de Varró.
  • Les Aitia, de Varró.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]