Fastrada de Francònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fastrada de Francònia[1] nascuda cap a 765, morta el 10 d'agost del 794, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, esposa de Carlemany de 783 a 794.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fastrada era la filla de Raül III de Francònia i d'Eda de Baviera (Aeda o Ida)

Es va casar amb Carlemany l'octubre de 783 a Worms, en resposta a la defunció d'Hildegarda de Vintzgau.

D'aquest matrimoni van néixer dues filles: Teodrada (vers 785 - 844/853), abadessa d'Argenteuil, i Hiltruda.

Durant la campanya contra els àvars el 791, Carlemany li va adreçar una carta,[2] l'única carta de Carlemanya que ha arribat fins a nosaltres[3]

El 792, una conspiració contra Carlemany, formada per nobles al voltant de Pipí el Geperut, fill d'Himiltruda o Amaldruda, primera esposa o concubina de Carlemany, tenia entre diferents motius, la "crueltat de Fastrada".[4]

Hauria fundat l'abadia de Münsterschwarzach.

Va morir a Frankfort i fou inhumada a l'abadia de Sant Albà de Magúncia. Després de la destrucció d'aquesta abadia el 1552, la seva sepultura fou transferida a la catedral de Sant Martí de Magúncia on la seva làpida és encara visible avui dia.[5][6]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Georges Minois, Charlemagne, Perrin, París, 2010, pags, 222 (martrimoni), 276 (carta de Carlemany), 280-281 (conspiració de Pipí el Geperut).

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. la seva genealogia a Medieval Lands
  2. Certament dictada, i no escrita, per ell.
  3. Citada per Georges Minois, 2010, pàgina 276.
  4. Que podria ser una acusació dels conspiradors ja que no hi ha proves de fets concrets
  5. Germans Avanzo, Guia viatgers pel Rin des de Magúncia fins a Colònia - Necessari per explicar el panorama del Rin, 1827, pàg. 4
  6. Franz Dumont, Ferdinand Scherf, Friedrich Schütz Mainz: Die Geschichte der Stadt (Magúncia, història de la ciutat), Edicions Philipp Von Zabern, Magúncia, 1998.