Fatih

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fatih
Localització
Localització del districte de Fatih
Districtes d'Istanbul
Mesquita de Fatih
Mesquita de Fatih
Districte
• Província
• Estat
Fatih
Istanbul
Turquia Turquia
Superfície 17 km²
Població (2010[1])
  • Densitat
431,147 hab.
25.361,59 hab/km²
Coordenades 41° 1′ 21″ N, 28° 56′ 27″ E / 41.02250°N,28.94083°E / 41.02250; 28.94083Coord.: 41° 1′ 21″ N, 28° 56′ 27″ E / 41.02250°N,28.94083°E / 41.02250; 28.94083
Dirigents:
• Alcalde:

Mustafa Demir (AKP)
Caimacan Hasan Karakaş
Web

Fatih (en català Conqueridor) és un dels districtes més grans d'Istanbul, Turquia, situat al cor de la ciutat. Atès que constitueix el barri antic de la ciutat conquerit per Mehmet II el Conquistador, actualment també se'l coneix com a "verdader Istanbul" o el "primer Istanbul". Avui en dia, Fatih constitueix la península d'Istanbul fins a la muralla, el que va ser la capital de l'Imperi Bizantí, Constantinoble.

A Fatih es troba la Mesquita de Fatih, primera mesquita otomana de rellevància a Istanbul. Donat que va ser la principal zona històrica de la ciutat, hom hi troba alguns dels monuments més importants.

Història[modifica | modifica el codi]

El nom de Fatih prové del sultà Mehmed II i, en àrab, significa "Conqueridor". El carrer principal que travessa Fatih és Fevzi Pasa Caddesi, durant molt temps la principal artèria de la ciutat, que uneix la zona de Beyazit amb les muralles de la ciutat. A la dreta (segons se surt de la ciutat) es troba l'important Aqüeducte de Valent, de l'època bizantina. A això se suma la seva privilegiada ubicació, amb unes dominants vistes de la Mar de Màrmara i el Corn d'Or.

A més, les muntanyes d'Istanbul es van coronar amb edificis religiosos des que es va fundar la ciutat, alguns d'ells al districte de Fatih. El monument de Constantí I va ser un d'ells, posteriorment una església de Justinià I, l'Església dels Sants Apòstols, destruïda en 1461 per Mehmed II per construir la Mesquita de Fatih. Finalment, es van construir nombroses tombes i mesquites en honor de la jerarquia otomana.

Els districtes bizantins eren: Exokiònion, Aureliànae, Xeròlophos, Eleuthèrou, Helleniànae, Dalmàtou, Sigma, Psamàthia, Katàkalon, Paradeision, Olympiou, Kyrou, Peghè, Rhèghion, Elèbichou, Leomàkellon, Dexiokràtous, Pètrion, Pètra, Phanàrion, Exi Màrmara (Altimermer), Philopàtion, Deutèron i Vlachèrnae (en grec).

Període otomà[modifica | modifica el codi]

Poc després de la conquesta de la ciutat, grups d'estudiosos islàmics van ocupar les esglésies de Santa Sofia i el Pantocràtor (actualment, la Mesquita de Zeyrek); tanmateix, el complex de Fatih va ser el primer seminari islàmic construït dins de les muralles de la ciutat. La construcció de la mesquita va permetre que la zona es mantingués pròspera després de la conquesta. Els mercats van créixer per acollir els milers de treballadors implicats en la construcció i oferir materials, a més d'atendre els estudiants del seminari. Poc després, la zona ja s'havia convertit en un barri amb cert caràcter religiós. Part d'aquest caràcter continua present en l'actualitat.

Després de la conquesta de Constantinoble, la porta d'Edirnekapı de la muralla es va convertir en la sortida principal a Tràcia, la qual cosa va fer reviure els barris propers al Corn d'Or. La Mesquita de Fatih es trobava de camí a Edirnekapı, per la qual cosa el districte de Fatih va passar a ser la zona més freqüentada de la ciutat durant el primer període otomà. Al segle XVI, es van construir més mesquites i mercats: la Mesquita d'İskender Paşa, coneguda en el seu moment per ser un centre de reunió de l'ordre Naqxbandita de Turquia; la Mesquita de Hırka-i Şerif, on es guarda el mantell del profeta Mahoma (la mesquita té un ús habitual, però el mantell només es mostra durant el mes de Ramadà); el Tekke de Jerrahi; el Tekke de Sunbul Effendi i el Tekke de Ramazan Effendi, ambdós al barri de Kocamustafapaşa; i la Mesquita de Vefa Kilise. Els últims quatre monuments reben el nom dels fundadors de diferents ordres sufistes. Moltes altres mesquites, escoles, banys i fonts de la zona vqn ser construïdes per líders i oficials militars de la cort otomana.

A partir del segle XVIII, Istanbul va començar a créixer fora de la muralla, amb el qual es va iniciar la transformació de Fatih. Aquest procés es va accelerar amb els anys, a causa dels incendis que van acabar amb les antigues cases de fusta i el terratrèmol de 1766, que va destruir la Mesquita de Fatih i molts dels edificis dels voltants, els quals es van reconstruir. Els incendis van continuar destruint el nucli antic; mostra d'això són les àmplies avingudes que creuen la zona. Actualment queden pocs edificis de fusta a Fatih, encara que fins als anys 1960 aquests i els carrers estrets dominaven el districte. A hores d'ara, són majoria els edificis d'entre 5 i 6 plantes.

Fatih en l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Actualment, Fatih es compon de barris com Aksaray, Eminönü, Findikzade, Çapa o Vatan Caddesi, que són més cosmopolites que la imatge conservadora, que es té d'ells (a causa, probablement, de la comunitat Çarşamba). Es tracta d'un dels districtes més grans de la ciutat d'Istanbul.

Junt amb la Universitat Haliç i la Universitat Kadir Has, a Fatih es troben dos campus diferents de la Facultat de Medicina de la Universitat d'Istanbul (la Facultat Çapa de Medicina i la Facultat Cerrahpaşa de Medicina).

A més, des de 1586, l'Església Ortodoxa de Constantinoble té la seva seu a la relativament modesta Església de San Jordi, al barri de Fener de Fatih.

Fatih compta amb nombrosos teatres, inclòs el famós Reat Nuri Sahnesi. També té molts col·legis, hospitals i serveis públics en general. Alguns dels hospitals més antics d'Istanbul es troben al districte, inclosos els hospitals universitaris de Çapa i Cerrahpaşa, així com l'hospital públic d'Haseki, el de Samatya i el de Vakıf Gureba. Existeix un tramvia que recorre l'espai entre el moll de Sirkeci, Sultanahmet i Aksaray.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Mahalleler[modifica | modifica el codi]

Aksaray  · Akşemsettin  · Alemdar  · Ali Kuşçu  · Atikali  · Ayvansaray  · Balabanağa  · Balat  · Beyazıt  · Binbirdirek  · Cankurtaran  · Cerrahpaşa  · Cibali  · Demirtaş  · Derviş Ali  · Eminsinan  · Hacıkadın  · Haseki Sultan  · Hırkai Şerif  · Hobyar  · Hoca Gıyasettin  · Hocapaşa  · İskenderpaşa  · Kalenderhane  · Karagümrük  · Katip Kasım  · Kemalpaşa  · Küçükayasofya  · Kocamustafapaşa  · Mercan  · Mesihpaşa  · Mevlanakapı  · Mimar Hayrettin  · Mimar Kemallettin  · Molla Fenari  · Molla Gürani  · Molla Hüsrev  · Muhsinehatun  · Nişanca  · Rüstempaşa  · Saraç İshak  · Sarıdemir  · Seyyid Ömer  · Silivrikapı  · Sultanahmet  · Sururi  · Süleymaniye  · Sümbülefendi  · Şehremini  · Şehsuvarbey  · Tahtakale  · Tayahatun  · Topkapı  · Yavuzsinan  · Yavuz Sultan Selim  · Yedikule  · Zeyrek

Barris[modifica | modifica el codi]

Ahırkapı  · Çapa  · Bahçekapı  · Büyüklanga  · Cağaloğlu  · Çarşamba  · Çemberlitaş  · Çukurbostan  · Eminönü  · Fener  · Fındıkzade  · Gedikpaşa  · Haseki  · Horhor  · Kadırga  · Kıztaşı  · Küçükmustafapaşa  · Kumkapı  · Küçüklanga  · Laleli  · Mahmutpaşa  · Samatya  · Saraçhane  · Sarayburnu  · Sirkeci  · Sulukule  · Şehzadebaşı  · Unkapanı  · Vefa  · Vezneciler  · Yenikapı

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fatih
  1. TÜIK (en turc)