Faune

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Faune tocant la flauta

En la mitologia romana, Faune és l'equivalent al sàtir grec Pan. És el pare de Bona Dea (La bona deessa, o Fauna) i Llatí. Faune era anomenat també Lupercus (el que protegeix del llop) per protegir el bestiar, nom realment procedent d'una altra divinitat itàlica, amb el qual al final els dos noms van acabar fonent-se en Faune Luperco.

Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canens i pare de Llatí, i fou el tercer en la sèrie de reis dels laurentes. En el seu regnat Faune, igual que els seus dos antecessors, Picus i Saturn va promoure l'agricultura i la ramaderia entre els seus súbdits i ell mateix es va distingir com a caçador. Després de la seva mort va ser reverenciat com el déu Fatuo, adorat en un bosc sagrat als afores de l'actual Tívoli. Se l'associa amb les pells de llop, les corones i els calzes.

Hi havia dues festes principals en el seu honor, la faunàlia del 5 de desembre (un festival) i la lupercàlia, el 15 de febrer. En aquesta data els seus sacerdots, vestits amb pell de cabra, dansaven per celebrar l'aniversari de la fundació del seu temple. Els sacerdots sovint colpejaven les dones amb cinturons de pell de cabra per invocar la fecunditat. Aquesta festa era molt popular i va sobreviure a l'arribada del cristianisme, fins que el Papa Gelasi I la va prohibir l'any 496. En el seu lloc instaurà la festivitat de Sant Valentí, el 14 de febrer, dia de l'amor. Faune llavors va adquirir un tint demoníac, accentuat pel simbolisme del boc, i s'apareixia als boscos com un monstre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Faune