Faura

De Viquipèdia

Faura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb les localitats de Benifairó de les Valls, Quart de les Valls, Quartell i Benavites.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Turisme 8 Festes 9 Personatges il·lustres 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en la subcomarca de la Vall de Segó (popularment "Les Valls"), la superfície del terme és plana, amb excepció d'un petit sector al sud-oest pel qual penetra en les muntanyes de la Rodana, i poblada d'horts de tarongers.

[edita] Història

D'origen musulmà, és el resultat de la progressiva fusió d'una sèrie d'alqueries conegudes com els Llogarets de Segó; després de la conquesta romangué sota la jurisdicció de Morvedre; Joan II (1398-1479) en 1473 va constituir un senyoriu amb Faura, Rumbau i Almorig i li'n va donar a Pere Raimon de Monsoriu a la família del qual va pertànyer fins finals del XVI en què passa als Vilarrasa. En 1647 Felip IV (1606-1665) va transformar-lo en comtat; poc després passa als Vives de Camanyars en poder dels quals estigué fins a la supressió dels senyorius en 1814; en la segona meitat del segle XIX va absorbir el lloc de Rumbau; el lloc es fusionà el 1844 amb Benifairó i constituïren La Vila de La Unió, fins que el 1906 tornaren a separar-se ambdues poblacions; durant la República i la guerra civil fou un important reducte esquerrà la qual cosa li costa una forta repressió en la postguerra; la petitesa del terme va motivar una sèrie de contenciosos amb Sagunt, entre els anys 40 i 60, amb la fi d'ampliar límits i recursos; iniciatives que no arribarien a fructificar.

L'antic recinte de la vila el formaven la plaça Major, la placeta dels Oms, carrer de Dalt, placeta del hostal, carrer de la Volta, del Mig i el carrer de Baix. Extramurs, el carreró del Abrevador i unes poques cases al costat del camí de l'ermita de Santa Bàrbara. Fins al passat segle es van conservar les muralles amb els seus dos portals: el de Morvedre al migdia, i el de Sant Josep al septentrió.

En el segle XVII va sortir la vila del seu recinte amurallat, edificant un carrer Nou i actualment Major. Però ha estat en les primeres dècades del segle XX i sobretot en els anys 50-70 i encara avui dia, quan la població s'ha estès cap al ponent ocupant àmplies zones que van anar de vinyers en la part més alta i de regadiu en la més pròxima al nucli antic.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
2.789	2.821	2.840	2.809	2.819	2.830	2.792	2.743	2.959	3.029	3.177

[edita] Economia

Basada en l'agricultura amb clar predomini del cultiu dels cítrics i recolzada en la indústria de manipulació i transformació dels mateixos.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Jesús Forner Pérez	UCD
1983-1987	Enrique Ferrer Soriano	PSPV
1987-1991	Enrique Ferrer Soriano	PSPV
1991-1995	Enrique Ferrer Soriano	PSPV
1995-1999	Enrique Ferrer Soriano	PSPV
1999-2003	Enrique Ferrer Soriano	PSPV
2003-2007	Antoni Francesc Gaspar Ramos	PSPV
2007-2011	Antoni Francesc Gaspar Ramos	PSPV

[edita] Monuments

• Església dels Sants Joans(s. XVI) reedificada als s. XVII i XVIII deixant de la primera la torre campanar. L'església de Faura és possiblement la major de tota la comarca, per darrere tan sols de Santa Maria de Sagunt, i també una de les poques bastides amb tres naus. El detall més impressionant és la gran cúpula que s'alça sobre el creuer amb tambor octogonal i llanterna.
• Palau senyorial, un dels edificis d'interés històricoartístic millor conservats, torre als primers temps i transformada el (s.XV-XVI) en joia gòtica. Conserva la sòlida escala, sense l'ampit, que dóna pas des del pati a la primera planta, i la cisterna que abastia d'aigua el poble.
• Ermita de Santa Bàrbara del 1716, s'arriba pel calvari (s.XVIII) renovat el 1948, i actualment, en procés de rehabilitació. Es disposa d'una zona d'acampada al peu de la muntanya de la Rodana.

[edita] Turisme

Des de les muntanyes que protegeixen i equilibren el clima benigne d'aquestes valls es veu una gran panoràmica. Als voltants es troba la Font de Quart, que en anys generosos rega gran part de les terres d'aquesta vall; la medieval Torre de Benevites; l'església del despoblat lloc de Benicalaf; el castell d'Almenara, i darrere, les les coves de Sant Josep en la Vall d'Uixó. Les platges d'Almenara i Sagunt, i a uns 5 km de Faura, la històrica ciutat amb vestigis del seu passat gloriós de Sagunt. En ella pot admirar-se el teatre romà i en el museu, l'esmentat bou ibèric, i el castell, amb idèntic goig difícil de superar en la vista dels seus paisatges des de qualsevol punt del seu cim.

[edita] Festes

Faura celebra les seues festes majors amb diversos actes religiosos, culturals i recreatius a l'Assumpció de la Verge el 15 d'Agost, a Sant Roc el 16, i el diumenge següent als Sants Joans i Santa Barbara, la qual és baixada la vespra de la seua festa des de l'ermita a l'església amb gran acompanyament de llums i actuacions. Té fira concedida per privilegi real el dia litúrgic de l'esmentada Santa Barbara, el 4 de desembre, al present celebrada el diumenge immediat amb gran concurrència de públic de Faura i dels pobles veïns.

[edita] Personatges il·lustres

• Álvaro Navarro Serra, Álvaro, pilotari.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Faura
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

v • d • e Municipis del Camp de Morvedre Albalat dels Tarongers  •  Alfara d'Algímia  •  Algar de Palància  •  Algímia d'Alfara  •  Benavites  •  Benifairó de les Valls  •  Canet d'en Berenguer  •  Estivella  •  Faura  •  Gilet  •  Petrés  •  Quart de les Valls  •  Quartell  •  Sagunt  •  Segart  •  Torres Torres