Faura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Faura
Escut de Faura
(En detall)
Localització

Localització de Faura respecte del País Valencià Localització de Faura respecte del Camp de Morvedre


Municipi del Camp de Morvedre
Vista de Faura des de la Rodana
Vista de Faura des de la Rodana
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Morvedre
Mancomunitat de les Valls
Sagunt
Gentilici Faurer, faurera
Predom. ling. Valencià
Superfície 1,64 km²
Altitud 27 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.513 hab.
2.142,07 hab/km²
Coordenades 39° 43′ 40″ N, 0° 15′ 40″ O / 39.72778,-0.26111Coord.: 39° 43′ 40″ N, 0° 15′ 40″ O / 39.72778,-0.26111
Distàncies 31,7 km de València
6,2 km de Sagunt
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
Regidors: 7 PSPV , 3 PP i 1 ERPV
Antoni Francesc Gaspar Ramos (PSPV)
Codi postal 46512
Codi territorial 46122
Festes majors Segona setmana d'agost
Patró/Patrons Mare de Déu d'Agost i Santa Bàrbara
Fira tradicional Fira de Faura
Primer diumenge de desembre
Agermanament França Massiac (França)[2]
Web

Faura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre, dins la subcomarca de les Valls. Segons el cens de 2011, la localitat compta amb 3.648 habitants. La seua població censada en 2011 era de 3.648 habitants (INE).

És la seu administrativa de la Mancomunitat de les Valls.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Faura està situada en la subcomarca de la Vall de Segó (popularment "Les Valls").[3] La superfície del terme és plana, amb excepció d'un petit sector al sud-oest pel qual penetra en les muntanyes de la Rodana, i poblada d'horts de tarongers.

La localitat està situada al límit nord del terme, i es troba conurbada amb Benifairó de les Valls.

Accessos[modifica | modifica el codi]

S'accedeix a aquesta localitat a través de la carretera CV-320. Aquesta enllaça amb la carretera N-340 i l'autovia A-7 en direcció València-Castelló i amb la A-23 en direcció Terol.

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

Quartell, Quart de les Valls
Benifairó de les Valls Rosa dels vents Benavites, Quartell
Sagunt

Símbols[modifica | modifica el codi]

L'escut de Faura es va adoptar el 1979 per tal de perpetuar, d'acord la simbologia i normes de l'heràldica, els fets més rellevants i peculiars del seu passat històric. La Reial Acadèmia d'Història ho descriu així:[4]

« En la meitat superior de l'escut es troben les Armes d'Aragó, que consisteixen en quatre pals de gules en camp d'or. En segon lloc, l'antiga Creu de l'Orde de Montesa en gules. En tercer lloc, entat en puntes d'onades d'atzur i plata, com el porten els llinatges de Vilarrasa i Vives, que van ser els que van exercir el senyoriu de Faura. I al timbre, la corona reial, tancada, en record dels Comtes de Faura.[4] »

Història[modifica | modifica el codi]

Vista de Faura des des de l'ermita del Bon Succés de Benifairó de les Valls.
Portalada del palau comtal.

Hi ha indicis de restes romanes, i jueves a la zona, tot i que s'ha donat sempre més rellevància a l'origen musulmà de Faura. Tanmateix, no existeixen proves que descarten un altre origen anterior. La població actual, de totes maneres, prové de la progressiva fusió d'una sèrie d'alqueries conegudes com Els llogarets de Segó. D'una d'elles queda la seua antiga plaça major, actual plaça d'Almorig.[5] Després de la conquesta cristiana, va romandre sota la jurisdicció Morvedre, que tenia una jurisdicció suprema i mer imperi.

L'any 1473, el rei Joan II constitueix un senyoriu, amb jurisdicció alfonsina i el terç delme, en el qual s'integra Faura amb Rubau i Almorig. Aquest senyoriu és atorgat a Pere Ramon de Montsoriu, i a aquesta família, els Montsoriu, va pertànyer fins a finals del segle XVI, passant, llavors, a les mans de Joan de Vilarrasa. A Faura va residir una població mixta de moriscs i cristians fins a la definitiva expulsió dels primers en 1609.[5] En 1647, Felip IV va elevar el senyoriu a rang de comtat, passant poc després als Vives de Canyamars, que mantindrien la possessió fins a la supressió dels senyorius jurisdiccionals en 1814. En època medieval l'alqueria va estar emmurallada, encara que avui tot just queden restes. En el Diccionari de Madoz (1845-1850) apareix la següent descripció:

« FAURA: v[illa] con ayunt[amiento] de la prov[incia] de Valencia (4 1/2 leg[uas]) [...] Sit[uada] en un llano del valle de Sego ó Valletes de Sagunto, y faldas orientales de una pequeña cord[illera] que forma parte de la sierra Espadan [...] Tiene 202 casas que se distribuyen en 7 calles y 3 plazas, y se hallan cercadas por unas simples tapias que la sirven de muralla y se levantaron para preservarse de las tentativas de los carlistas; hay casa de ayunt[amiento], un palacio del S[eño]r conde de Faura, escuela de niños [...], otra de niñas [...], igl[esia] parr[oquial] (los Santos Juanes) [...] de la que es anejo el l[ugar] de Rubau [...], una ermita dedicada á San Sebastian en la pendiente del monte llamado la Rodana, muy cerca del pueblo, y un cementerio al lado de igl[esia] por la parte del S. [...] En su radio y como dependientes de su distr[ito] municipal, se encuentran los ant[iguos] l[ugares] de Rubau y Llogarets; este último se componia de los lugarcitos ó barrios denominados Sta. Coloma, Frares y Garrofera, los cuales compusieron ayunt[amiento] independiente hasta 1845, en cuyo año se agregaron á Faura, aunque en lo ecl[esiástico] dependen de la jurisd[icción] de Benifayró. [...] El terreno participa de secano y huerta que se fertiliza con las aguas de la abundante fuente de Cuart, que sirven tambien para el uso de los vec[inos]; generalmente es feraz como todo el valle de Sego ó Valletes de Sagunto [...] Los caminos son locales y de herradura; solo á la dist[ancia] de 1/4 de hora al E. cruzan la carretera real de Valencia á Barcelona [...] Prod[ucción]: trigo, maiz, alubias, algarrobas, aceite, vino, seda, varias clases de frutas, legumbres y hortalizas, mantiene el suficiente ganado para el abasto de la pobl[ación], y caza en muy poca cantidad. Ind[ustria]: la agrícola, una fáb[rica] de aguardiente, un molino harinero, 13 de aceite y 3 hornos de pan cocer; el estado de aquellos no es nada satisfactorio [...] Pobl[ación]: 200 vec[inos], 733 alm[as].
LLOGARETS: l[ugar] de[l] [...] distrito municipal de Faura [...] sit[uado] en el centro del valle de Sego ó Valletes de Sagunto [...] Comprende tres barrios denominados Sta. Coloma, Frares y Garrofera, separados entre sí unos de otros á muy pocos pasos, cada uno de los cuales tiene las siguientes particularidades; el primero consta de 30 casas de pobre aspecto y casi todas deterioradas, 4 calles y 2 plazas, con su igl[eisa] dedicada á San Juan Bautista, aneja de la parr[oquia] de Benifayró dels Valls y un cementerio agregado á ella. En el barrio de Frares hay 11 casas distribuidas en 3 calles, en el de Garrofera 10 de las primeras y una calle. Este l[ugar] era un pueblo independiente con ayunt[amiento] hasta el año 1845, que por no tener los vec[inos] marcados por la ley, se agregó al distrito municipal de Faura [...] Pobl[ación]: 20 vec[inos], 585 alm[as] [...]
RUBAU: l[ugar] [...] sit[uado] en el centro del Valle de Sego ó Valletes de Sagunto, casi conjunto al barrio llamado Garrofera, y se compone de 16 casas de pobre aspecto y mala fáb[rica], con tres calles y una igl[esia] particular dedicada á San Roque, aneja tambien de la parr[oquia] de Faura [...] Pobl[ación]: 13 vec[inos], 45 alm[as].
»
Diccionari de Madoz[6][7][8]

En el segle XVII va sortir la vila del seu recinte emmurallat, edificant un carrer Nou i actualment Major. Però ha estat en les primeres dècades del segle XX i sobretot en els anys 50-70 i encara avui dia, quan la població s'ha estès cap al ponent ocupant àmplies zones que van anar de vinyers en la part més alta i de regadiu en la més pròxima al nucli antic.

En la segona meitat del segle XIX va absorbir el lloc de Rubau i, el 1884, Faura es va fusionar amb el poble veí de Benifairó de les Valls i van constituir l'anomenada "Vila de La Unió", fins que en 1906 tornaren a separar-se ambdues poblacions.[3] Durant la II República i la guerra civil fou un important reducte de l'esquerra, motiu pel qual va patir una forta repressió en la postguerra.[5] L'escàs perímetre del seu terme va motivar una sèrie de contenciosos amb Sagunt, entre els anys 40 i 60, amb la fi d'ampliar límits i recursos; iniciatives que no arribarien a fructificar.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El cens de Jeroni Muñoz (1565-1572) dóna a Faura 15 veïns, uns 90 habitants. Anys abans de l'expulsió dels moriscos, la població de Faura juntament amb Rubau i Almorig comptava amb 100 cases, residint moriscos en aproximadament la meitat d'elles. Durant la meitat del segle XIX la població era de 1.308 habitants. En 1960 de 2.287, i el creixement va prosseguir fins a finals de la dècada dels anys setanta, així, el 1981 comptava amb 2.772 habitants.[3]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2009 2010 2011 2012
2.789 2.821 2.840 2.809 2.819 2.830 2.792 2.743 2.959 3.029 3.177 3.535 3.578 3.648 3.602

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada en l'agricultura amb clar predomini del cultiu dels cítrics, amb una superfície conreada de 41 ha que suposa el 94% de la superfície beneficiada pel reg, i recolzada en la indústria de manipulació i transformació dels productes agrícoles.[3] El descens de la superfície agrària útil en els últims anys obeeix a la reconversió del sòl en urbà-industrial i en l'ocupació de les infraestructures viàries.

Administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Faura, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Socialista del País Valencià Antoni Francesc Gaspar Ramos 1286 7 60,07%
Partit Popular Miguela Magalia Martínez Serra 580 3 27,09%
Esquerra Republicana del País Valencià Domènec Garcia Anglès 168 1 7,85%
Coalició Compromís Francesc Xavier Badia López 82 - 3,83%
Vot en blanc 25 - 1,17%
Total 2172 11 77,41%


Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Jesús Forner Pérez UCD
1983 - 1987 Enrique Ferrer Soriano PSPV
1987 - 1991 Enrique Ferrer Soriano PSPV
1991 - 1995 Enrique Ferrer Soriano PSPV
1995 - 1999 Enrique Ferrer Soriano PSPV
1999 - 2003 Enrique Ferrer Soriano PSPV
2003 - 2007 Antoni Francesc Gaspar Ramos PSPV
2007 - 2011 Antoni Francesc Gaspar Ramos PSPV
Des del 2011 Antoni Francesc Gaspar Ramos PSPV

Turisme[modifica | modifica el codi]

Des de les muntanyes que protegeixen i equilibren el clima benigne d'aquestes valls es veu una gran panoràmica. Als voltants es troba la Font de Quart, que en anys generosos rega gran part de les terres d'aquesta vall; la medieval torre de Benavites; l'església del despoblat lloc de Benicalaf; el castell d'Almenara, i darrere, les les coves de Sant Josep en la Vall d'Uixó. Les platges d'Almenara i Sagunt, i a uns 5 km de Faura, la històrica ciutat amb vestigis del seu passat de Sagunt. En ella pot admirar-se el teatre romà i en el museu, l'esmentat bou ibèric, i el castell, amb idèntic goig difícil de superar en la vista dels seus paisatges des de qualsevol punt del seu cim.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Façana de l'església dels Sants Joans.
  • Església dels Sants Joans: Es va reedificar entre 1760 i 1790 sobre un temple del segle XVI. El campanar es va mantenir de manera provisional, tot i que finalment no va ser substituït i es conserva intacte.[9] L'església de Faura és possiblement la major de tota la comarca, només per darrere de Santa Maria de Sagunt, i també una de les poques bastides amb tres naus. El detall més impressionant és la gran cúpula que s'alça sobre el creuer amb tambor octogonal i llanterna.
  • Casa Comtal de Faura: També anomenat palau senyorial, va ser al principi una petita fortalesa, annexa a la muralla islàmica, aspecte que va conservar en esdevenir casa residencial al segle XV, encara que va perdre la majoria dels elements fortificats.[9] Originalment va ser d'estil gòtic, encara que actualment és renaixentista en la seua major part. Conserva la sòlida escala, sense l'ampit, que dóna pas des del pati a la primera planta, i la cisterna que abastia d'aigua el poble. En l'actualitat es troba totalment restaurada i rehabilitada,[10] i sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.[11] També destaca l'escut nobiliari de la família Vilarrasa que es pot veure a la façana del Palau Senyorial.
  • Plaça d'Almorig: Era l'antiga plaça major del poblat de Almorig, de població majoritàriament musulmana, que amb el temps acabaria annexionant a Faura.[9]
  • Llavaner: Data dels primers anys de la postguerra i es troba rehabilitat com a sala d'exposicions, encara que conserva encara el seu ús com a llavador públic.[9]
  • Ermita de Santa Bàrbara: Es va construir en 1716 i va tenir un ermità des de 1718. A l'altar es troba una imatge de santa Bàrbara.[9] A l'ermita s'arriba pel calvari, del segle XVIII i renovat el 1948. Es disposa d'una zona d'acampada al peu de la muntanya de la Rodana.
  • Muralla: La vila va estar progegida per una línia de muralles on s'obrien dues portes protegides per torres, la d'Almenara o Sant Josep (al nord) i la d'Almorig o Morvedre (al sud). Va ser construïda en època andalusí i reformada després de la conquesta cristiana, encara que va començar a enderrocar durant el segle XVIII pel creixement de la població. En 1840, a causa de l'assetjament de les tropes carlines, es van tornar a aixecar les muralles, de la qual avui dia només queden unes restes a la part posterior de l'església dels Sants Joans,[10] que es troben sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.[12]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Fira: Té fira concedida per privilegi real, amb orígens en l'Edat Mitjana, el dia litúrgic de l'esmentada Santa Barbara, el 4 de desembre, al present celebrada el diumenge immediat amb gran concurrència de públic de Faura i dels pobles veïns. Antigament era la festa major de Faura.[2]
  • Festes d'Agost: Se celebren en la segona desena d'agost en honor de l'Assumpció de la Mare de Déu i de Santa Bàrbara. Inclouen molts dels elements tradicionals valencians, com els bous al carrer, la pilota, les danses, la música, els focs artificials i les processons. Un dels actes més vistosos és la baixada de la imatge de l'ermita fins a l'església, acompanyada per coets i música de tabal i dolçaina.[2]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 «El poble de Massiac» (en valencià), 2009. [Consulta: 11 de febrer de 2010].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Faura». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  4. 4,0 4,1 «Escut heràldic» (en valencià). Ajuntament de Faura. [Consulta: 11 de febrer de 2010].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Història» (en valencià). Ajuntament de Faura. [Consulta: 11 de febrer de 2010].
  6. Madoz, Pascual. «Faura». A: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, 1850. 
  7. Madoz, Pascual. «Llogarets». A: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, 1850. 
  8. Madoz, Pascual. «Rubau». A: Diccionari geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, 1849. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Monuments» (en valencià). Ajuntament de Faura. [Consulta: 11 de febrer de 2010].
  10. 10,0 10,1 «Fortificaciones de Faura» (en castellà). Castillos y fortificaciones de la Comunidad Valenciana. [Consulta: 12 de febrer de 2010].
  11. «Casa Condal de Faura» (en castellà). CastillosNet. [Consulta: 12 de febrer de 2010].
  12. «Muralla de Faura» (en castellà). CastillosNet. [Consulta: 12 de febrer de 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Faura Modifica l'enllaç a Wikidata