Faust (Goethe)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Faust I, primera edició, 1808

El Faust de Goethe és una obra de teatre en forma de tragèdia escrita per l'escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe.

Té dues parts anomenades en alemany Der Tragödie erster Teil i Der Tragödie zweiter Teil

És l'obra més famosa de Goethe i l'obra més representada en idioma alemany.[1]

Va aparéixer en una versió preliminar el 1790, i la primera part el 1808 i amb una revisió, del mateix Goethe, el 1828-1829. L'any de la mort de l'autor, 1832, es va publicar la segona part.

Argument[modifica | modifica el codi]

La primera part ens presenta a:

  • Heinrich Faust, un savi potser basat en la vida de Johann Georg Faust, o en el Cenodoxus en la versió dramatitzada de la Llegenda del Doctor de París de Jacob Bidermann, és el protagonista de l'obra i també qui fa el pacte amb Mefistòfeles ja que vol expandir els seus coneixements
  • Mefistòfeles, diable que s'apareix davant de Faust per oferir-li tot el que ell vulgui amb la condició de ser el propietari de l'ànima de Faust quan aquest mori.
  • Gretchen, (Margalida) l'amor de Faust, ell s'enamora d'ella un dia que es troben pel carrer
  • Marthe, veïna de Gretchen
  • Valentin, germà de Gretchen, la seva mort és causada indirectament degut a la relació de Gretchen i Faust
  • Wagner, deixeble de Faust

Primera part[modifica | modifica el codi]

És una història complexa que té lloc en nombrosos escenaris, el primer dels quals és el cel. Mefistòfeles fa una aposta amb Déu i li diu que pot fer desviar a l'ésser humà favorit de Déu (Faust) qui malda per aprendre tot el que pot. El diable s'apareix a Faust i fan un acord (signat amb sang) de manera que Mefistòfeles farà qualsevol cosa que vulgui en vida de Faust mentre que aquest el servirà a l'infern. En una de les seves aventures Faust troba a Margalida (també dita Gretchen) per la qual se sent atret i el diable fa que ella s'enamori de Faust, Margalida queda embarassada i és empresonada ja que va ofegar el seu fill, Faust intenta salvar-la amb l'ajuda del diable, però aquesta refusa l'ajuda de Mefistòfeles, ja que prefereix morir penedida dels seus actes per a rebre la gràcia de Déu.

Segona part[modifica | modifica el codi]

Deixa de banda la història romàntica i s'inicia un cicle d'aventures. Aquesta part es desenvolupa en una ambient medieval i és molt més difícil de comprendre que la primera part. Faust i Mefistòfeles enganyen a un emperador jove fent-se passar per bruixot i bufó respectivament, ajuden a l'emperador amb la crisi que el seu país atravessa, després de complir amb exigències de l'emperadori de guanyar una batalla s'atorga a Faust un gran palau en les costes de l'imperi.

Faust aconsegueix el seu somni, que és guanyar terreny al mar, amb això Faust mor, però es penedeix i Mefistòfeles ésdistret per àngels perquè no capturi l'ànima de Faust, incomplint el pacte. Goethe s'inspirà de la vida real de John Law per a aquesta part de la seva obra.[2]

Òperes i altres obres musicals[modifica | modifica el codi]

Òperes basades en el Faust de Goethe són, entre d'altres:

Altres òperes, com la de Ludwig Spohr, parteixen de la llegenda de Faust, però no de l'obra de Goethe.

Altres obres musicals sobre l'obra de Goethe són:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Faust (Goethe) Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu texts en català sobre Faust (Goethe) a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Portor, Laura Spencer. The Greatest Books in the World: Interpretative Studies. Chautauqua, NY: Chautauqua Press, 1917, p. 82. 
  2. Joaquim M. Perramon, «Economia i literatura. Una relació fructuosa», Presentació a l’Ateneu Barcelonès de la tertúlia d’economia i literatura el 23 de març de 2012