Faust Corneli Sul·la (qüestor)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda de Faust Corneli Sul·la.

Faust Corneli Sul·la (Faustus Cornelius Sulla) fou un magistrat romà, fill del dictador romà Sul·la i de Cecília Metela. Era germà bessó de Fausta Cornèlia. Va néixer a la vora del 88 aC any en què el seu pare va obtenir el primer consolat i va rebre el nom (igual com la seva bessona) de Faust, per la bona sort paterna.

Quan Sul·la va morir el 78 aC els seus dos fills (Faust i Fausta) foren custodiats per Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC). Faust va estar exposat constantment a persecució amenaçat per tornar els diners que el seu pare havia agafat del tresor públic però sempre va rebre protecció del senat. L'intent fou renovat el 66 aC per un dels tribuns de la plebs, però Ciceró, llavors pretor, va parlar en contra i finalment no es va tirar endavant.

Una mica després Faust va acompanyar a Gneu Pompeu a Àsia i fou el primer que va escalar el mur del temple de Jerusalem (63 aC) acció per la que fou generosament recompensat.

El 60 aC va organitzar un jocs de gran magnificència que el seu pare li havia encarregat per testament.

Fou elegit àugur i el 54 aC fou qüestor; el 52 aC el senat li va encarregar la reconstrucció de la Cúria Hostília que s'havia cremat en els tumults que van seguir a la mort de Publi Clodi Pulcre, i que després fou coneguda com a Cúria Cornèlia. L'esclat de la guerra li va impedir obtenir altres càrrecs de l'estat, ja que va donar suport als optimats, partit del seu pare, i de Gneu Pompeu, amb una filla del qual (Pompeia) s'havia casat.

Al començament del 49 aC Gneu Pompeu el va voler enviar com a propretor a Mauritània, però el tribu Filip ho va vetar; Faust va anar a Grècia i va estar present a la batalla de Farsàlia; tot seguit va anar a l'Àfrica on, després de la batalla de Thapsus (46 aEC) va intentar passar a Mauritània com a via cap a Hispània, però fou agafat per Publi Sitti i fet presoner amb la seva dona i els seus fills i amb Luci Afrani, sent entregats a Juli Cèsar, però abans de l'arribada d'aquest, Faust i Afrani van morir en un tumult, potser amb el suport encobert de Cèsar, i només es van salvar Pompeia i els fills, als que Cèsar va tractar correctament.