Fe d'Agen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Fe d'Agen

Miniatura del s. XIV amb el martiri de Fe
verge i màrtir
Nom secular Fides
Naixement segona meitat del segle III
Agen (Aquitània, França)
Defunció 287-290 o 303
Agen (Aquitània)
Enterrament Abadia de Santa Fe de Concas (Migdia-Pirineus, França); relíquies al Monestir de Sant Cugat
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 6 d'octubre
Iconografia Jove, amb graella i palma de martiri; espasa

Fe d'Agen (Agen, Òlt i Garona, Aquitània, segle III - entre 287 i 303), en llatí Sancta Fides i en francès Sainte-Foy, fou una jove cristiana, morta com a màrtir durant les persecucions dels romans. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La llegenda diu que era cristiana i fou detinguda durant les persecucions del tombant del segle III; en refusar fer sacrificis als déus pagans fou torturada a una graella, fins a la mort, que podria haver estat cap al 287 o 290, o en temps de Dioclecià, al 303.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Després de la seva mort, sorgiren diverses llegendes al voltant de la sant, i la confusió amb tres germanes llegendàries, basades en les virtuts cardinals, anomenades Fe, Esperança i Caritat.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Ja és citada al Martirologi jeronimià, fixant-ne la data de celebració el 6 d'octubre.

D'Agen, el lloc de culte va passar a l'abadia de Santa Fe de Concas, on arribaren les relíquies de la santa al 866. El culte s'uní als dels sants Caprasi i Alberta d'Agen, que haurien estat parents o assistents a l'execució de Fe i moriren decapitats.

Dulcidi d'Agen va aixecar una basílica dedicada a la santa a Agen, al segle V. Restaurada al segle VIII i ampliada al XV, fou enderrocada en 1892 per obrir-hi uns carrers. A Concas (Avairon), el culte es beneficià de la ubicació al mig del Camí de Sant Jaume, per la qual cosa l'abadia esdevingué etapa del pelegrinatge i el nom de la santa es difongué arreu d'Europa. A més, féu possible l'erecció d'una important església, l'Abadia de Santa Fe de Conca, un dels cims de l'arquitectura romànica del Camí.

El reliquiari d'argent daurat de Conques, datat al segle IX, és una important obra de l'orfebreria altomedieval. Sembla que el cap, d'or, procedeix d'un antic retrat imperial romà. Part de les relíquies fou portada al Monestir de Sant Cugat en 1365.

Fonts i obres literàries[modifica | modifica el codi]

S'atribueix a Bernard d'Angers una vida titulada Liber miraculorum Sancte Fidis,[1] on narra miracles i llegendes inversemblants.

La Cançó de Santa Fe, elogi en vers de la santa en 593 versos octosíl·labs, és una de les primeres obres poètiques escrites en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana. Fou escrita en temps del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, entre el 1054 i el 1076. Es basa en la Passio sanctorum Fidis et Caprisii, en llatí i avui perduda.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Robertini, Luca. Liber miraculorum sancte Fidis. Spoleto: Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo, 1994. (Biblioteca di Medioevo Latino, 10).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fe d'Agen Modifica l'enllaç a Wikidata