Febre d'Or
La Febre d'Or és un període de la història de Catalunya iniciada entre 1876[1] i 1878[2] en què els condicionants econòmics afavoriren la proliferació de la burgesia catalana per moviments especulatius el darrer quart del segle xix. Aquesta fou condicionada fortament a l'arribada de la fil·loxera a França, que afavorí les exportacions de vi de Catalunya a França. La bombolla econòmica s'accelerà en 1881 i impulsà de retruc la indústria catalana, fundant-se vint bancs, però el model especulatiu entrà en crisi amb l'esclat en febrer de 1882[3] de la crisi econòmica, que va començar a París[4] i va durar set anys, amb el moment més crític en 1886, quan començà a redreçar-se amb les obres de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.[5]
Narcís Oller escrigué la novel·la La febre d'or que descrigué i denominà aquest període, i a finals del segle xx, Gonzalo Herralde dirigí una pel·lícula basada en el llibre.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Reglá, Joan. Història de Catalunya. Volum 2. Editorial Aedos, 1972, p. 294.
- ↑ Freixas Dargallo, Jordi. Història del comerç a Catalúnya. Bruguera, 1966, p. 99.
- ↑ Cabana, Francesc. Història del Banc de Barcelona: 1844-1920. Edicions 62, 1978, p. 71. ISBN 8429714111.
- ↑ Roca i Albert, Joan. La formació del cinturó industrial de Barcelona. Institut Municipal d'Història de Barcelona, 1997, p. 220. ISBN 8482565257.
- ↑ Passat i present de Barcelona. Volum 3. Edicions Universitat Barcelona, 1991, p. 9. ISBN 8478755594.
- ↑ «Febre d'Or». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.