Febre hemorràgica de l'Ebola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
febre hemorrágica de l'Ebola
Classificació i recursos externs

Dues infermeres atenent el pacient número 3 de febre hemorràgica de l'Ebola (1976)
CIM-10 A98.4
CIM-9 065.8
DiseasesDB 18043
MedlinePlus 001339
eMedicine med/626
MeSH D019142

La febre hemorràgica de l'Ebola o l'infecció pel virus de l'Ebola és una febre hemorràgica vírica altament contagiosa i mortal que pot ser causada per qualsevol dels cinc tipus de virus d'Ebola coneguts. Aquestes cinc espècies han estat identificades com: Bundibugyo ebolavirus (BDBV), Reston ebolavirus (RESTV), Suen ebolavirus (SUDV), Taï Forest ebolavirus (TAFV) i Zaire ebolavirus (ZEBOV). Aquesta malaltia és comuna a l'Àfrica, on és important estar informat sobre qualsevol brot que pugui succeir per tal de reduir el risc d'infecció.

El primer brot documentat d'Ebola va succeir el 1976 en l'antic Zaire (actualment República Democràtica del Congo), on es van detectar 318 casos i 280 morts amb una taxa de mortalitat del 88%.[1] Aquest brot va ser causat pel virus Ebola-Zaire, una de les soques més epidèmiques i mortals de la història. Els brots de les febres hemorràgiques virals tenen una taxa de mortalitat de fins al 90%.[2]

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Micrografia electrònica del virus de l'Ebola
Diagrama dels símptomes de la febre hemorràgica de l'Ebola.[3]

El període d'incubació varia de 2 a 21 dies, tot i que durant aquest temps el pacient no pot transmetre la malaltia (la transmissió comença amb els primers símptomes).[1] Els símptomes clínics són molt similars als símptomes de la febre de Marburg. Les diferències en la gravetat de la malaltia i la taxa de mortalitat en els brots epidèmics a diverses regions estan associades amb les diferències biològiques i antigèniques entre les soques del virus. La malaltia comença amb una forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll. Posteriorment hi ha una tos seca, erupcions cutànies, dolors punxants al pit i es desenvolupen signes de deshidratació; en alguns casos s'arriben a hemorràgies internes i externes.[1]

En l'estudi de la sang es detecten símptomes de leucocitosi neutrofílica, trombocitopènia i anèmia. La mort es produeix en general en la segona setmana de la malaltia a causa d'hemorràgia i xoc.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

El reconeixement es basa en estudis epidemiològics (romandre a una àrea endèmica, amb el contacte amb el pacient, entre altres) i els símptomes clínics característics. Proves de laboratori especialitzades detecten antigens específics i/o gens del virus. Els anticossos contra el virus es poden determinar i el virus pot ser aïllat en cultiu cel·lular. Les proves en les mostres de sang s'associen amb un major risc d'infecció i s'han de dur a terme en el nivell màxim de protecció biològica (Nivell 4 de risc biològic). També s'analitzen mostres de saliva i orina.

Transmissió[modifica | modifica el codi]

El virus d'Ebola es va introduir en la població humana a conseqüència d'un contacte estret amb la sang, secrecions, òrgans o altres líquids corporals d'animals infectats.[1] A l'Àfrica s'han comprovat casos d'infecció associats a la manipulació de ximpanzés, goril·les, ratpenats de la fruita, micos, antílops dels boscos i porcs-espins infectats que havien estat trobats morts o malalts en la selva, encara que es considera que els rat-penats de la fruita de la familia Pteropodidae són l'hoste natural del virus.[1]

Posteriorment, el virus es va propagar en la comunitat mitjançant la transmissió de persona a persona, a causa del contacte estret amb la sang, secrecions, òrgans o altres líquids corporals de persones infectades. Les cerimònies d'inhumació en les quals els integrants del festeig fúnebre tenen contacte directe amb el cadàver també poden exercir una funció significativa en la transmissió. La transmissió pel semen infectat pot succeir fins set setmanes després de la recuperació clínica.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Pacients malalts d'Ebola a l'hospital de Gulu, Uganda, durant el brot d'octubre de 2002

No hi ha cap tractament ni vacuna específics.[1] El tractament és principalment de suport contra la malaltia i inclou reduir al mínim els procediments invasius, balancejant els fluids i electròlits per contrarestar la deshidratació, l'administració d'anticoagulants en la infecció primerenca per prevenir o controlar la coagulació intravascular disseminada, l'administració de procoagulants en la infecció tardana per controlar hemorràgies, mantenir els nivells d'oxigen, el maneig del dolor, i l'administració d'antibiòtics o antimicòtics per al tractament d'infeccions secundàries.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Las claves de un virus letal que ha matado ya a 932 personas» (en castellà). El País. [Consulta: 9 d'agost de 2014].
  2. King, John W. «Ebola Virus».
  3. Ebola Hemorrhagic Fever from Centers for Disease Control and Prevention
  4. Bausch, D. G.; Feldmann, H.; Geisbert, T. W.; Bray, M.; Sprecher, A. G. «Outbreaks of Filovirus Hemorrhagic Fever: Time to Refocus on the Patient». The Journal of Infectious Diseases, 196, 2007, pàg. S136–S141. DOI: 10.1086/520542. PMID: 17940941.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Febre hemorràgica de l'Ebola Modifica l'enllaç a Wikidata


La malaltia del virus Ebola (també febre hemorràgica de l'Ébola, EVD o EHF, segons les inicials en anglès), o simplement Ebola, és una malaltia dels éssers humans i altres primats causada per ebolavirus. Els signes i símptomes solen començar entre dos dies i tres setmanes després de contraure el virus com a febre, mal de coll, dolors musculars, i mals de cap. Llavors apareixen vòmits, diarrea i erupció que generalment segueixen, juntament amb la disminució de la funció del fetge i els ronyons. En aquest moment algunes persones comencen a sagnar tant interna com externament.[1] La malaltia té un alt risc de mort, matant a entre 25 per cent i el 90 per cent dels infectats amb el virus, amb una mitjana cap a 50 per cent.[1] La mort es dóna sovint a causa de la baixa pressió sanguínia per la pèrdua de líquids, i en general es produeix 6-16 dies després que apareguin els símptomes.[2]

El virus es propaga per contacte directe amb sang o altres fluids corporals d'un infectat humà o un altre animal.[1] La infecció amb el virus també pot ocórrer per contacte directe amb un objecte o superfície recentment contaminats.[1] La propagació de la malaltia a través de la aire no s'ha documentat en el medi natural.[3] L'EBOV es pot propagar pel semen o llet materna durant diverses setmanes o mesos després de la recuperació.[1][4] Els ratpenats de la fruita d'Àfrica es creu que són el suport normal en la naturalesa, capaços de propagar el virus sense ser afectats per ell. Els éssers humans s'infecten per contacte amb els ratpenats o amb un animal viu o mort que ha estat infectat pels ratpenats. Després de produir-se la infecció humana, la malaltia també pot disseminar-se entre les persones. Altres malalties, com la malària, el còlera, la febre tifoide, la meningitis i altres febres hemorràgiques virals poden semblar-se a la malaltia de l'Ebola. Les mostres de sang s'assagen per ARN viral, anticossos virals o per al propi virus per confirmar el diagnòstic.[1]


El control dels brots requereix serveis mèdics coordinats, juntament amb un cert nivell de compromís amb la comunitat. Els serveis mèdics inclouen: la ràpida detecció dels casos de la malaltia, el rastreig de contactes dels que han estat en contacte amb persones infectades, l'accés ràpid als serveis de laboratori, cura i maneig dels que estan infectats i la disposició adequada dels morts a través de la incineració o l'enterrament. [1] [5] la prevenció inclou la limitació de la propagació de malalties d'animals infectats als éssers humans. [1] Això es pot fer pel maneig de carn d'animals silvestres potencialment infectats només amb roba protectora i per la cocció a fons abans del seu consum. [1] també inclou l'ús de roba protectora adequada i rentat de mans quan s'està al voltant d'una persona amb la malaltia. [1] Les mostres de fluids corporals i teixits de persones amb la malaltia han de ser manejats amb precaució especial. [1]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Ebola virus disease Fact sheet No. 103». World Health Organization, setembre 2014.
  2. Ruzek, edited by Sunit K. Singh, Daniel Viral hemorrhagic fevers. Boca Raton: CRC Press, Taylor & Francis Group, 2014, p. 444. ISBN 9781439884294. 
  3. «2014 Ebola Virus Disease (EVD) outbreak in West Africa». WHO, 21 abril 2014. [Consulta: 3 agost 2014].
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta CDCBreast2014