Federació Catalana de Patinatge
La Federació Catalana de Patinatge és l'organisme rector del patinatge artístic sobre rodes, l'hoquei sobre patins, l'hoquei en línia i el patinatge de velocitat a Catalunya. És membre adherit de la Confederació Sud-americana del Patí (CSP).[1]
Taula de continguts |
Orígens [modifica]
L'any 1915 es considera la data d'origen del patinatge sobre rodes a Catalunya, amb la disputa del partit entre l'Sport Hoquei Club i l'Indian Hoquei Club. Aquest partit d'hoquei sobre patins fou el punt d'inici però no va començar a arrelar fins anys després. L'any 1925 s'habilità el Turó Park de Barcelona per a la pràctica del patinatge i, tres anys després, s'organitzà la Federació Catalana de Patinatge. Del naixement de la federació apareixeren els primers clubs així com els primers campionats. El primer president de la federació fou Luis Pirenti di Campagna, un italià establert a Barcelona.
Amb l'arribada del Franquisme es creà la Real Federación Española de Patinaje y Hockey, el 1943, i l'any 1954 es refundà com a Federación Española de Patinaje. Per culpa aquest fet la federació catalana va passar a ser un òrgan de coordinació de les quatre federacions provincials perdent, d'aquesta forma, la independència de la què gaudia.
Un del majors impulsos a l'hoquei sobre patins català vingué donat per la celebració dels Campionats del Món de 1951 i 1954, ambdós disputats a Barcelona. Altres modalitats de patinatge, tals com el patinatge artístic o el patinatge de velocitat començaren a funcionar en competicions oficials a partir de 1945 tot i que es practicaven ja amb anterioritat. Poc a poc, l'hoquei català es convertí en potència capdavantera a nivell mundial i la selecció espanyola, formada íntegrament per catalans, guanyà diversos Campionats del Món i d'Europa. L'hoquei en línia entrà a Catalunya després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i, dos anys més tard, s'organitzà la primera Lliga Catalana.
La federació catalana, però, no tornà a funcionar orgànicament com a entitat jurídica fins l'arribada de la democràcia. Anys després, el 1982, s'inscrigué al registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.
Reconeixement internacional [modifica]
El vist-i-plau de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) per poder disputar competicions de primer ordre internacional ha estat, des de sempre, la major reivindicació de la Federació Catalana de Patinatge.
El cas Fresno [modifica]
El 26 de març de 2004, el Comitè Central de la Federació Internacional de Patinatge reconeix a la Federació Catalana com a nou membre de ple dret per participar en competicions oficials. D'aquesta manera Catalunya va prendre part i va guanyar el Campionat del Món B. Finalment, les pressions polítiques van impedir que Catalunya fos ratificada definitivament.
Admissió a l'Amèrica Llatina [modifica]
L'11 de novembre de 2006, la Federació Catalana de Patinatge va ser admesa a la Confederació Sud-americana del Patí (CSP) amb un estatus de membre amb dret a veu però no a vot. D'aquesta manera, Catalunya pot competir en campionats sud-americans d'hoquei patins, hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic. Aquest fet pot suposar un futur reconeixement en el sí de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS). A efectes numèrics, la federació disposaria d'un 30% de suport més el d'alguns membres africans.
El 21 de desembre de 2006, Ernesto Cajaravilla, president de la Confederació Sud-americana de Patinatge, va anunciar provisionalment la suspensió de l'acord davant l'espera que l'aprovés un congrés extraordinari que es reuniria el proper any.
L'11 de febrer de 2007, la Confederació Sud-americana de Patinatge decidí en l'assemblea general reunida aquell mateix cap de setmana a Buenos Aires (Argentina), mantenir la federació catalana com a membre sense que s'arribés a produir una votació. Aquesta maniobra fou interpetrada per la federació espanyola com una negativa [1]. A la reunió assistiren el president de la federació catalana, Ramon Basiana, com a membre associat, a més del president de l'espanyola i un representant del Consejo superior de Deportes que intentaren forçar l'expulsió de la federació catalana. La reunió fou molt tensa i el president, Ernesto Cajaravilla, partidari de la postura espanyola dimití en no veure recolzada les seves tesis.
Presidents [modifica]
- 1930-????: Luis Pirenti di Campagna
- 1982-2002: Pere Torras i Escudé
- 2002-avui: Ramon Basiana i Vers
