Federalisme europeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El federalisme europeu és un moviment polític i social que té com a objectiu la creació de la Federació Europea, és a dir, que els estats d'Europa s'uneixen a una federació.

Partits polítics[modifica | modifica el codi]

Com cada moviment polític i social, el federalisme europeu també es troba representat a l'esfera política per diversos partits polítics, i segons les seves perspectives ens trobem alguns com Els Verds Europeus, el Partit Demòcrata Europeu i el Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes. També hi ha d'altres partits polítics a nivell europeu que tenen com a membres a alguns partidaris federalistes, per exemple, el Partit Popular Social Cristià (de Luxemburg, i membre del Partit Popular Europeu) és federalista, encara que, altres partits membres del PPE o dels seus aliats (com el Partit Conservador britànic, membre dels Demòcrates Europeus, aliat parlamentari del PPE, és euroescèptic). El Partit Socialista Europeu també té tendències federalistes, però no tan determinats com els liberals, verds i demòcrates.

Història[modifica | modifica el codi]

El federalisme europeu, a la seva forma moderna, comença la seva gestació a finals del segle XIX, prenent força fins als 20 del segle XX, després va tenir un període de decadència (Gran depressió i Segona guerra mundial), per a després tornar a prendre força, encara que no tanta com als anys 20. A aquella època els presidents d'alguns països d'Europa Occidental (com França, i rebent suport d'Alemanya, Regne Unit i altres) demanaren informes per a unir-se en una federació.

La situació actual, amb la Unió Europea cada cop prenent més competències, sembla que va a ser com la dels anys vint. Projectes com les beques Erasmus, la unió monetària (euro), la unió duanera, el lliure moviment de mercaderies i persones... així ho indiquen, però encara queden molts passos més perquè s'arribi al punt de crear una federació, com les complicacions que té el tractat pel que s'estableix una Constitució per a Europa (criticat pels euroescèptics i europeistes, per anar massa lluny i, a la vegada, per quedar-se curta. Encara així, els segons li donaren suport majoritàriament, entonant un "val més qualsevol cosa que res"). També perquè no té un president escollit per sufragi universal, i per que moltes competències europees (com els pressupostos, o l'elecció del president de la Comissió) no són elegits pel Parlament Europeu, sinó pels presidents dels estats membres. Una de les critiques més esteses als europeistes d'esquerra és que la Unió Europea actual és solament una unió econòmica i no de ciutadans.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]