Federico Jiménez Losantos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Federico Jiménez Losantos

Retratat a Libertad Digital Televisión
Naixement 15 de setembre de 1951 (1951-09-15) (62 anys)
Orihuela del Tremedal, Terol
Altres noms Federico Jorge Jiménez Losantos
Ocupació Periodista

Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951) és un periodista espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar filologia hispànica a la Universitat de Barcelona. Durant la dictadura franquista, va col·laborar en diverses revistes d'esquerra i milità el Partit Comunista d'Espanya fins a finals de la dècada de 1970,[1] a mesura que anava canviant el seu posicionament ideològic.

El 1980 es presentà sense èxit a les primeres eleccions autonòmiques catalanes a les files del Partit Socialista Andalús,[2] avui conegut com a Partit Andalusista.

Losantos va ser un dels principals promotors del Manifest dels 2.300, des d'on s'oposava a l'obligatorietat de l'ensenyament en català. En represàlia, fou segrestat per Terra Lliure a la sortida de l'Institut Puig Castellar[3][4][5] a Santa Coloma de Gramenet, essent posteriorment alliberat després de rebre un tret a la cama dels seus capturadors, fet que li provocà seqüeles físiques permanents.

El 1982 s'establí a Madrid, on passà de col·laborar del diari El País al Diario 16, tot això al mateix temps que feia classes de literatura a l'institut José de Vega.[6] A partir de l'any següent, va ascendir com a cap d'opinió en el darrer diari i fou columnista de Cambio 16. El 1987 va fitxar també com a columnista al diari madrileny ABC.[7]

A principis dels anys 90 va començar a col·laborar en la cadena Antena 3 Radio i, amb l'arribada de la televisió privada a l'Estat, en els telenotícies d'Antena 3 com a comentarista polític. Durant aquesta etapa va mantenir la seua columna diària a l'ABC i va ser col·laborador habitual en programes nocturns de ràdio com La Linterna, de Luis Herrero, a la COPE.

El 1992, el grup de comunicació format per Antena 3 de Radio i Antena 3 de Televisión va ser desmantellat, i Antena 3 de Radio, va quedar en mans del grup de comunicació PRISA, presidit per Jesús de Polanco. Les emissores van ser absorbides per les distintes emissions de la cadena SER, la seua principal competidora. Tot això, malgrat els dubtes que podia presentar l'operació per la legislació espanyola que regula l'acumulació econòmica dels mitjans de comunicació. Davant la imminent desaparició de la cadena, juntament amb altres periodistes com José María García, Antonio Herrero, Luis Herrero, va marxar a la COPE.

El 1998, en morir Antonio Herrero, Jiménez Losantos va quedar al capdavant del programa nocturn La Linterna. Després de la marxa de Luis Herrero, el 2003, en ingressar aquest en política de la mà del PP, va passar a dirigir i presentar el programa matinal La Mañana.

L'any 2000 va començar la publicació del diari electrònic Libertad Digital, del qual actualment n'és editor. El 1999 va abandonar després de més d'una dècada la redacció de l'ABC i va passar a formar part de la nòmina de col·laboradors d'El Mundo, on hi publica una columna.

Presenta el programa matinal d'esRadio.[8]

Caràcter, ideologia i oposició[modifica | modifica el codi]

Aquest s'autodefineix com a seguidor del liberalisme polític i afirma que el seu programa és la referència intel·lectual de la dreta. La majoria dels seus detractors el consideren proper als corrents més extrems del Partit Popular i de certs moviments catòlics. Els seus crítics censuren el seu gran suport a la política dels Estats Units i especialment l'afinitat amb aquells grups al voltant del Partit Republicà.

A part de l'esquerra, en el seu discurs fortament espanyolista es dirigeix especialment en contra del nacionalisme català i basc. Molts consideren aquesta fixació davant del catalanisme com una conseqüència de l'atemptat que va patir i l'acusen d'anticatalanisme.

Tant a ell com a alguns dels seus col·laboradors habituals se'ls hi atribueix un afany de revisionisme històric sobre la història de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil Espanyola. Un dels punts més cridaners d'aquest revisionisme és que, segons Jiménez Losantos i els seus col·laboradors, la Guerra Civil no va començar el 1936 per una revolta de militars contra el govern de la República, sinó el 1934 amb l'intent de revolució obrera dirigit pel PSOE, UGT i ERC.

Per les seues opinions, ha rebut diverses querelles per calúmnies d'ERC. S'han organitzat algunes campanyes per a demanar a la COPE, que depèn de la Conferència Episcopal Espanyola, que prescindeixi d'ell en considerar que està promovent una política d'odi, a la qual l'Església és contrària.

Condemnes judicials[modifica | modifica el codi]

  • El 27 de maig de 2007, la Secció 14 de l'Audiència de Barcelona condemnà Losantos al pagament de 60.000 euros per difamació contra Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La sentència acusava el periodista de "vulnerar el dret a l'honor per equiparar ERC amb terroristes i acusar-los de pactar amb la banda on es mata i on no". La sentència detallava les declaracions de Losantos equiparant els nacionalistes catalans amb ETA i el seu suposat pacte per evitar que la banda terrorista atemptés a Catalunya.[9] ERC va anunciar que els 60.000 euros serien destinats a entitats que promouen l'ús de la llengua catalana.[10]
  • El febrer del 2008 fou condemnat a pagar 3.000 euros d'indemnització per haver qualificat de "terrorista" el jutge Carlos Fanlo.
  • El 16 de juny de 2008, l'Audiència de Madrid condemnà Losantos per injúries greus a l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón. La sentència establia que el periodista hauria d'indemnitzar Ruiz-Gallardón amb 36.000 euros per haver dit per antena que a l'alcalde de Madrid no li importaven les víctimes dels atemptats de l'11-M i que no volia que s'investiguessin.[11]
  • El juliol del 2008 fou condemnat per intromissió il·legítima a l'honor de José Antonio Zarzalejos, ex director del diari ABC. El jutge li imposà el pagament d'una indemnització de 100.000 euros.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Federico Jiménez Losantos
Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Federico Jiménez Losantos