Federico Mayor Zaragoza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:09, 14 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2005 Federico Mayor Zaragoza
Nom original(es) Federico Mayor Zaragoza Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 de gener de 1934 (1934-01-27) (90 anys)
Barcelona (Catalunya)
  Director General de la UNESCO
1987 – 1999
  Ministre d'Educació
2 de desembre de 1981 – 2 de desembre de 1982
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímic, farmacèutic, escriptor, diplomàtic, polític, professor d'universitat, poeta Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid
Universitat de Granada
Organització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PartitUCD / CDS
Membre de
Obra
Estudiant doctoralMaría Cascales Angosto Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFederico Mayor Menéndez (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1937222 Modifica el valor a Wikidata

Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934) és un polític i diplomàtic català que fou Director General de la UNESCO entre 1987 i 1999. Membre honorari del Club de Roma, actualment és Co-President del Grup d'Alt Nivell per a l'Aliança de Civilitzacions. Doctor en Farmàcia i catedràtic de Bioquímica de la Universitat de Granada, aviat va assumir diferents responsabilitats polítiques entre les quals destaquen la de ministre d’Educació i Ciència (1981-1982) i diputat al Parlament Europeu (1987). L’any 1978 es va convertir en director general adjunt de la UNESCO i va assumir la plena direcció de l’organització el 1987. Com a director, la seva gestió es va concentrar a impulsar projectes de promoció de la pau, els drets humans i el diàleg entre cultures. El 1999 va crear la Fundació per una Cultura de Pau, amb la qual ha continuat desenvolupant els objectius que es va proposar al capdavant de la UNESCO. És el president de l’Acadèmia de la Llatinitat.[1]

Biografia

Va néixer el 27 de gener de 1934 a la ciutat de Barcelona. Va cursar estudis primaris i secundaris a Barcelona a l'escola Virtèlia, i fou membre de la Confraria de la Mare de Déu de Virtèlia de la mateixa escola. Va estudiar farmàcia a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar l'any 1958.

L'any 1988 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 2005 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Activitat professional

Va iniciar la seva carrera professional en el món acadèmic i de la docència, arribant a esdevenir catedràtic de bioquímica de la facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada l'any 1963 i, posteriorment, fou rector d'aquesta Universitat entre 1968 i 1972. Aquell any fou nomenat catedràtic de bioquímica de la Universitat Autònoma de Madrid, càrrec que ocupà fins al 2004.

Fou nomenat Vicepresident del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) l'any 1971 i ocupà el càrrec de president en funcions entre 1972 i 1973. Fou cofundador l'any 1974 del Centre de Biologia Molecular "Severo Ochoa" (CBM), i director del mateix fins al 1978.

És membre de múltiples organitzacions, acadèmies i associacions nacionals i internacionals, entre altres: Societat Espanyola de Bioquímica (1964) de la qual fou president (1970-1974), Associació Americana per al Foment de la Ciència (1965), Societat de Bioquímica del Regne Unit (1966), Real Acadèmia Nacional de Farmàcia (1975), Club de Roma (1981), Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (1994), Acadèmia Xinesa de Ciències (1994), Acadèmia Russa de Ciències (1999), Real Acadèmia Nacional de Medicina (2002).

Activitat política

Així mateix, va ocupar càrrecs polítics: Sotssecretari d'Educació i Ciència del govern espanyol entre 1974 i 1975. Membre de la Unió del Centre Democràtic (UCD) fou escollit diputat al Parlament d'Espanya en les eleccions generals de 1977 per la circumscripció de Granada, cessant del càrrec el 1978, i ocupant el càrrec de Conseller del president del govern durant les mateixes dates. L'any 1981 fou nomenat Ministre d'Educació durant el segon govern d'Adolfo Suárez, càrrec que ocupà fins al 1982. L'any 1987 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en representació del Centre Democràtic i Social (CDS).

L'any 1978 va ser nomenat Director General Adjunt de la UNESCO, càrrec que va ocupar fins al seu retorn a Espanya el 1981. El 1987 la 24a Conferència General de la UNESCO el va escollir com a Director General, càrrec en el qual va romandre fins a l'any 1999.

Actualitat

Des de l'any 2000 presideix la Fundació per a una Cultura de Pau. És President del Consell Científic de la Fundació Ramón Areces des de 1993. El 2005 fou designat Co-President del Grup d'Alt Nivell per a l'Aliança de Civilitzacions, pel Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan.

Referències

  1. «Federico Mayor Zaragoza». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Federico Mayor Zaragoza


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Antonio Ortega
Ministre d'Educació
Escut d'Espanya

1981-1982
Succeït per:
José María Maravall
Precedit per:
Amadou-Mahtar M'Bow
Director General de la UNESCO
UNESCO

1987-1999
Succeït per:
Koïchiro Matsuura