Federico Schwartz y Luna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:56, 22 oct 2015 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Federico Schwartz y Luna (Madrid, 1851 – Barcelona, 1929) fou advocat i polític català d'origen madrileny. Fou catedràtic de filosofia i lletres a les universitats de Saragossa, Barcelona i Granada. També fou membre de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.[1] El 1891 fou secretari de la Junta Provincial de Barcelona del Partit Liberal Fusionista, amb el que fou escollit regidor a l'Ajuntament de Barcelona el 1891 i diputat a la Diputació de Barcelona en 1886 i 1894. El 1901 fou nomenat governador civil de Lleida.[2] Posteriorment fou governador civil de Girona (1909), Tarragona i Zamora en 1929. Amb Francesc Carreras i Candi escrigué Manual de Novells Ardits vulgarment apel·lat Dietari del Antich Consell Barceloní (1892). [3] Rebé la Medalla número 12 de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. [4]

Referències

  1. ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.265. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  2. ↑ Potser en substitució de José Martos O'Neale, qui cessà en el càrrec el mateix any
  3. ↑ Catàleg de la Biblioteca del Museu Marítim de Barcelona
  4. ↑ http://www.boneslletres.cat/esp/medalles.asp?subop=12
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Federico_Schwartz_y_Luna&oldid=15908109»