Fedra (Jean Racine)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Il·lustració a l'edició de 1678 del Fedra de Jean Racine

Fedra (títol original en francès, Phèdre o Phèdre et Hippolyte) és una obra de teatre escrita l'any 1677 per Jean Racine i que es basa en el mite clàssic grec de Fedra,[1] i concretament inspirada en la tragèdia llatina del mateix nom escrita per Sèneca.[2] La peça de Jean Racine consta de cinc parts escrites en versos alexandrins. Aquesta obra teatral va ser un fracàs tal que, com a conseqüència, Racine va decidir deixar la dramatúrgia per a dedicar-se a ser historiador de Lluís XIV de França.[1] Només escriurà dues obres teatrals més a la seva vida, anys més tard, Esther (1689) i Athalie (1691), totes dues basades en temes bíblics.[1]

Tema[modifica | modifica el codi]

El tema repren un mite de la cultura clàssica. La història tracta sobre l'amor prohibit, Fedra s'acaba de casar amb Teseu (fill d'Egeu, rei d'Atenes) quan s'enamora de Hipòlit, fill que Teseu havia tingut amb l'amazona Antíope. L'amor és tractat com a una malaltia de la qual a més de Fedra, són presses la seva germana Ariadna i la seva mare Pasífae.[1]

Teatre francès del segle XVII[modifica | modifica el codi]

El segle d'or del teatre en francès és el XVII, i hi destaquen Molière, a les comèdies, i Racine i Pierre Corneille als drames. La diferència principal d'estil entre Racine i Corneille és que el primer té una concepció del món més pessimista, al qual les passions dels personatges sovint condueixen a la mort, mentre que Corneille fa passar dificultats als seus personatges, però aquests solen acabar superant-les.[1]

L'autor[modifica | modifica el codi]

L'autor és Jean Racine, considerat un dels mestres de la tragèdia a la literatura francesa.[1] Es va quedar orfe als quatre anys, i llavors es va quedar a càrrec de les monges jansenistes de l'abadia de Port-Royal, a París. Segons el jansenisme, l'home és feble front a l'atracció vers el pecat i només Déu el pot salvar. Va rebre una sòlida formació moral jansenista que el va marcar tota la vida.[1]

El món relacionat amb el teatre, i concretament escriure teatre, era considerat escandalós a la seva època, però Racine es va revelar i ho va fer de tota manera, amb peces dramàtiques que s'inspiràven de l'antiguitat amb la intenció de donar-les una mica de dignitat i prestigi. De tota manera la seva carrera com a dramaturg no va ser massa llarga, va tenir un notable èxit amb Andròmaca (1667) i va ser molt prolífic de 1664 a 1677, però el fracàs de Fedra el va acabar de convèncer per a deixar el teatre.[1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Littérature progressive du français. Niveau avancé. De Nicole Blondeau i Ferroudja Allouache. Editorial Clé International, 2005. ISBN 978-209-033731-0 (francès)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Littérature progressive du français. Niveau avancé., pàg. 30. De Nicole Blondeau i Ferroudja Allouache. Editorial Clé International, 2005. ISBN 978-209-033731-0 (francès)
  2. Història del teatre (castellà)