Felandri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Oenanthe».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Felandrí
Oenanthe aquatica

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Asterids
Ordre: Apiales
Família: Apiaceae
Gènere: Oenanthe
Espècies

O. aquatica -
O. crocata -
O. fistulosa -
O. fluviatilis -
O. javanica -
O. javanica ssp. javanica -
O. javanica ssp. stolonifera -
O. lachenalii -
O. laciniata -
O. peucidanifolia
O. pimpinelloides -
O. sarmentosa -
O. silaifolia -

Els felandrins, Oenanthe són un gènere de plantes dins la família apiàcia. La majoria de les seves espècies creixen en sòls empantanats, en aiguamolls o en l'aigua.

Diverses de les espècies són extremadament verinoses, especialment O. crocata, el seu verí és una oenantotoxina. Les fulles se les poden menjar els ramats sense patri danys, però les tiges, i especialment les arrels, són molt més verinoses. Amb una arrel n'hi ha prou per matar una vaca i també es coneixen casos mortals en els humans,[1] i es consideren particularment perilloses pel fet que s'assemblen a plantes cultivades (com l'api).[2]

L'espècie O. javanica, coneguda com a "api xinès" o "julivert xinès" és comestible i creix a l'Àsia, Itàlia i Índia.

Noms[modifica | modifica el codi]

"Oenanthe" deriva del grec: oinos "vi" i anthos "flor", donat que les seves flors fan olor de vi.[3]

Ganyota sardònica[modifica | modifica el codi]

Uns científics de la Universitat del Piemont Est a Itàlia sostenen que han identificat la planta Oenanthe crocata com la planta responsable de produir la ganyota sardònica o el riure sardònic.[4][5] Posiblement aquesta era la planta utilitzada en els sacrificis rituals que feien els fenicis a Sardenya.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Information Sheet: 31 Hemlock Water Dropwort (Oenanthe crocata)» (pdf). Centre for Ecology and Hydrology, 2005. [Consulta: 28 setembre 2011]. «Oenanthe crocata [...] is the most toxic plant in Britain to both humans and animals.»
  2. Wright, John. Hedgerow. Bloomsbury, 2010, p. 171. ISBN 978-1-4088-0185-7. 
  3. «Dropwort, Hemlock Water». A Modern herbal. Botanical.com. [Consulta: 2008-02-05].
  4. News Scan Briefs: Killer Smile, Scientific American, August 2009
  5. G. Appendino, F. Pollastro, L. Verotta, M. Ballero, A. Romano, P. Wyrembek, K. Szczuraszek, J. W. Mozrzymas, and O. Taglialatela-Scafati. «Polyacetylenes from Sardinian Oenanthe fistulosa: A Molecular Clue to risus sardonicus». Journal of Natural Products, 72, 5, 2009, pàg. 962–965. DOI: 10.1021/np8007717. PMC: 2685611. PMID: 19245244.
  6. Owen, James. «Ancient Death-Smile Potion Decoded?». National Geographic News, 2009-06-02 [Consulta: 18 octubre 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]