Felicitas de Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Felicitas, o
Felicitat de Roma

La santa amb els caps dels seus fills, gravat de la Crònica de Nuremberg, 1493
vídua i màrtir
Nom secular Felicitas
Naixement ca. 101
Roma
Defunció ca. 165
Roma
Enterrament Santa Susanna (Roma); relíquies a l'església dels caputxins de Montefiascone; segons una tradició, a la Catedral de Benevento
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 23 de novembre
Fets destacables Llegendària mare dels Set Sants Germans
Iconografia Durant el martiri dels seus fills; amb set fills o els seus caps

Felicitas de Roma (Roma, ca. 101 - 165) fou una dona cristiana de l'antiga Roma. Morta com a màrtir és venerada com a santa per tota la cristiandat. No s'ha de confondre amb Felicitas de Cartago, venerada amb Santa Perpètua de Cartago.

Historicitat[modifica | modifica el codi]

L'única certesa que se'n té és que era venerada com a màrtir i sebollida al cementiri de Màxim, a la Via Appia, un 23 de novembre. La llegenda que la presenta com a mare de set màrtirs, la festivitat dels quals se celebra el 10 de juliol. Aquesta llegenda és similar a la de santa Simforosa de Tivoli, amb qui sovint es confon. Podria tractar-se de la mateixa persona, o d'una adaptació de la llegenda d'una a l'altra.

La festivitat de la santa s'esmenta per primer cop al Martyrologium Hieronymianum, amb la data del 23 de novembre, i sant Gregori el Gran li dedicà una homilia. Sobre la seva tomba, en la Via Salaria, s'edificà una església, de la qual es retrobà la cripta en 1885.

Associació amb els set màrtirs[modifica | modifica el codi]

Martiri de Felicitas i els seus fills, gravat flamenc del s. XVI.
Martiri, per Francesco Coghetti, s. XIX.
Set Sants Germans:
Alexandre, Vidal, Marcial, Gener, Fèlix, Felip i Silvà

Els Set Sants Germans, miniatura del s. XIV
màrtirs
Nom secular Alexander, Vitalis, Martialis, Januarius, Felix, Philippus, Sylvanus
Naixement Entre segle II i segle IV?
Roma
Defunció segons la tradició, ca. 165; entre segle II i IV
Roma
Enterrament Catedral de Benevento; Vidal: Santa Susanna (Roma)
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 10 de juliol
Iconografia Durant el martiri, amb Santa Felicitas

El 10 de juliol se celebrava el martiri de set màrtirs que, tot i haver estat morts en diferents anys i sebollits en diferents cementiris, es commemoraven conjuntament. Aquests màrtirs eren:

  • Alexandre, Vidal i Marcial, enterrats al cementeri dels Jordani, a la Via Salaria
  • Gener o Januari, al cementiri de Praetextatus, a la Via Salaria, en una tomba del segle II, potser de l'època de Marc Aureli
  • Fèlix i Felip, al cementiri de Priscil·la, a la Via Salaria
  • Silvà, al cementiri de Màxim, a la Via Appia.

En cap font antiga, però, es diu que fossin germans, ni tan sols parents. La tradició posterior, sense fonament, els va fer germans, tots ells fills de Felicitas, i així fou recollit al Calendari general romà fins a la revisió de 1969: "els Set Sants Germans". L'associació entre els germans i Felicitats es troba a partir del segle VI, i Gregori el Gran hi fa referència a la Homiliæ super Evangelia, book I, homily iii.[1] Les actes de martiri més antigues no són anteriors al segle VI i semblen provenir d'un text grec. Potser el fet que Felicitas fos enterrat al mateix lloc que Silvà, al Cementirium Maximi, tingués a veure amb aquesta associació. Una altra possible font és el martiri dels set germans Macabeus i la seva mare.

Llegenda de Felicitat i els Set Sants Germans[modifica | modifica el codi]

La llegenda diu que Felicitas era una noble i rica vídua romana, convertida al cristianisme i amb set fills. Molt caritativa, ajudava els necessitats i donava exemple de fe, aconseguint així moltes conversions. Els sacerdots pagans la van acusar davant l'emperador Marc Aureli, avisant-lo que l'ira dels déus cauria sobre la ciutat. El prefecte Publi els jutjà i els comminà a fer sacrificis als déus pagans, però s'hi negaren.

Foren condemnats a mort, i Felicitas va haver de contemplar el martiri de tots els seus fills abans de morir ella mateixa. La llegenda indica diferents martiris per a cada germà. El més gran, Januari, fou escorxat; Fèlix i Felip, colpejats amb bastons fins a la mort; Silvà, estimbat de dalt d'un penya-segat; els més joves, Alexandre, Vidal i Marcial, foren decapitats. Després de la mort de cadascú, Felicitas era encoratjada a renunciar a la seva fe, però ella s'hi negava. Morts els set, als quatre mesos fou martiritzada, l'any 165.

Veneració[modifica | modifica el codi]

A més de la capella sobre la tomba, s'edificà una capella en honor de Felicitas prop de les ruïnes de les Termes de Titus. El seu cos fou traslladat cap al 800 per Lleó II a l'església de Santa Susanna de Roma, on és des de llavors a la cripta, amb el de Sant Vidal, un dels seus suposats fills. Algunes de les relíquies de la santa es conserven a l'església dels caputxins de Montefiascone (Toscana).

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. P.L., LXXVI, 1087

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felicitas de Roma