Felip III de Borgonya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Felip III de Borgonya, en un retrat de Rogier Van der Weyden de 1450

Felip III de Borgonya el Bo (Dijon 1396 - Bruges 1467), duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 31 de juliol de 1396 a Dijon sent fill del duc Joan I de Borgonya i la seva esposa Margarida de Baviera-Straubing. Era nét per línia paterna de Felip II de Borgonya i Margarida III de Flandes, i per línia materna d'Albert I d'Holanda.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es prometé el 28 de gener de 1405 amb Miquela de Valois, filla del rei Carles VI de França. El matrimoni, però, no es realitzà fins al juny 1409 a París. D'aquesta unió no tingueren fills.

Es casà, en segones núpcies, el 30 de novembre de 1424 a Moulins-les-Engelbert amb Bonna d'Artois, filla del comte Felip d'Artois-Eu. D'aquesta unió no tingueren fills.

Es casà, en tercers núpcies, el 7 de gener de 1430 a Bruges amb Isabel de Portugal, filla del rei Joan I de Portugal i Felipa de Lancaster. D'aquesta unió tingueren tres fills:

Escut d'armes de Felip III, que uneix l'escut d'armes dels Borgonya amb les armes del ducat de Brabant

Aliança amb Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Felip III va esdevenir duc de Borgonya i de les altres possessions a la mort del seu pare el 1419, assassinat a mans del delfí i futur rei Carles VII de França.

L'any següent Felip III s'alià amb Enric V d'Anglaterra pel Tractat de Troyes, i es declarà enemic del rei francès. El 1423 l'aliança s'enfortí pel casament de la seva germana Anna de Borgonya amb Joan de Bedford, regent del rei anglès durant les seves estades a França.

Miniatura per Roger van der Weyden 1447-8. Felip "el bo" de Borgonya i cortesans, amb Nicolau Rolin a la dreta

El 1430 les tropes de Felip III van capturar a la donzella Joana d'Arc, que fou transferida a les tropes angleses i que organitzaren el seu procés judicial acusada d'heretgia. L'aliança amb Anglaterra es trencà el 1435 quan Felip III atacà el port marítim de Calais, en mans angleses, i pel posterior Tractat d'Arras, pel qual Felip III reconegué Carles VII com legítim sobirà de França. El 1439 es tornà a rebel·lar contra el rei francès i donà suport a la revolta nobiliar de la Pragueria. Durant tot aquest període va comptar amb Nicolau Rolin com a camarlenc i figura fonamental en la redacció de la pau amb França el 1435.

Principat de Lieja[modifica | modifica el codi]

La unió personal entre Borgonya i les Disset Províncies era trencada geogràficament pel principat de Lieja que formava un entrebanc a la contiguïtat del territori entre els països baixos i els països alts. Com que era un principat bisbal, no era possible adquirir-ne el control per unes núpcies geo-estratègiques, Felip, car va influenciar el papa Calixte II perquè nominés el seu nebot, Lluís de Borbó com a príncep-bisbe el 1456. Aquesta nominació no va gaire agradar als liegesos que van revoltar-se diverses vegades, fins que el successor de Felip III, Carles I, va destruir tota la ciutat el 1468.


Precedit per:
Joan I Sense Por
Duc de Borgonya
Comte de Flandes
, Artois i Borgonya
14191467
Succeït per:
Carles I el Temerari
Precedit per:
Felip de Saint-Pol
Duc de Brabant i Limburg
14301467
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip III de Borgonya