Felip III de Borgonya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Felip III de Borgonya, en un retrat de Rogier Van der Weyden de 1450

Felip III de Borgonya el Bo (Dijon 1396 - Bruges 1467), duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 31 de juliol de 1396 a Dijon sent fill del duc Joan I de Borgonya i la seva esposa Margarida de Baviera-Straubing. Era nét per línia paterna de Felip II de Borgonya i Margarida III de Flandes, i per línia materna d'Albert I d'Holanda.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es prometé el 28 de gener de 1405 amb Miquela de Valois, filla del rei Carles VI de França. El matrimoni, però, no es realitzà fins al juny 1409 a París. D'aquesta unió no tingueren fills.

Es casà, en segones núpcies, el 30 de novembre de 1424 a Moulins-les-Engelbert amb Bonna d'Artois, filla del comte Felip d'Artois-Eu. D'aquesta unió no tingueren fills.

Es casà, en tercers núpcies, el 7 de gener de 1430 a Bruges amb Isabel de Portugal, filla del rei Joan I de Portugal i Felipa de Lancaster. D'aquesta unió tingueren tres fills:

Escut d'armes de Felip III, que uneix l'escut d'armes dels Borgonya amb les armes del ducat de Brabant

Aliança amb Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Felip III va esdevenir duc de Borgonya i de les altres possessions a la mort del seu pare el 1419, assassinat a mans del delfí i futur rei Carles VII de França.

L'any següent Felip III s'alià amb Enric V d'Anglaterra pel Tractat de Troyes, i es declarà enemic del rei francès. El 1423 l'aliança s'enfortí pel casament de la seva germana Anna de Borgonya amb Joan de Bedford, regent del rei anglès durant les seves estades a França.

Miniatura per Roger van der Weyden 1447-8. Felip "el bo" de Borgonya i cortesans, amb Nicolau Rolin a la dreta

El 1430 les tropes de Felip III van capturar a la donzella Joana d'Arc, que fou transferida a les tropes angleses i que organitzaren el seu procés judicial acusada d'heretgia. En la batalla de Bulgnéville de 1431, Renat I d'Anjou fou fet presoner per Felip,[1] que no l'alliberà fins al 1437, quan el regne de Nàpols estava sent conquerit per Alfons el Magnànim.

L'aliança amb Anglaterra es trencà el 1435 quan Felip III atacà el port marítim de Calais, en mans angleses, i pel posterior Tractat d'Arras, pel qual Felip III reconegué Carles VII com legítim sobirà de França. El 1439 es tornà a rebel·lar contra el rei francès i donà suport a la revolta nobiliar de la Pragueria. Durant tot aquest període va comptar amb Nicolau Rolin com a camarlenc i figura fonamental en la redacció de la pau amb França el 1435.

Principat de Lieja[modifica | modifica el codi]

La unió personal entre Borgonya i les Disset Províncies era trencada geogràficament pel principat de Lieja que formava un entrebanc a la contigüitat del territori entre els països baixos i els països alts. Com que era un principat bisbal, no era possible adquirir-ne el control per unes núpcies geo-estratègiques, Felip, car va influenciar el papa Calixt II perquè nominés el seu nebot, Lluís de Borbó com a príncep-bisbe el 1456. Aquesta nominació no va gaire agradar als liegesos que van revoltar-se diverses vegades, fins que el successor de Felip III, Carles I, va destruir tota la ciutat el 1468.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vaughan, Richard. Philip the Good. vol.3 (en anglès). Boydell Press, 2002, p. 118. ISBN 0851159176. 


Precedit per:
Joan I Sense Por
Duc de Borgonya
Comte de Flandes
, Artois i Borgonya
14191467
Succeït per:
Carles I el Temerari
Precedit per:
Felip de Saint-Pol
Duc de Brabant i Limburg
14301467
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip III de Borgonya