Felip Puig i Godes
| Felip Puig i Godes | |
|---|---|
 Felip Puig a la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" del 10 de juliol de 2010. |
|
|
|
|
| Mandat 1999 – 2001 |
|
| Precedit per | Joan-Ignasi Puigdollers i Noblom |
| Succeït per | Ramon Espadaler i Parcerisas |
|
|
|
| Mandat 2001 – 2003 |
|
| Precedit per | Pere Macias i Arau |
| Succeït per | Joaquim Nadal i Farreras |
|
|
|
| Mandat 29 de desembre de 2010 – 27 de desembre de 2012 |
|
| Precedit per | Joan Saura i Laporta |
| Succeït per | Ramon Espadaler i Parcerisas |
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 27 de desembre de 2012 |
|
| Precedit per | Francesc Xavier Mena i López |
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del Càrrec 17 de desembre de 2010 |
|
|
|
|
| Naixement | 11 d'octubre de 1958 Barcelona (Barcelonès) |
| Partit polític | Convergència Democràtica de Catalunya |
| Professió | Enginyer civil |
Felip Puig i Godes (Barcelona, 11 d'octubre de 1958) és enginyer civil i polític català. Des del 29 de desembre de 2010 és conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya. És enginyer de camins, canals i ports per la UPC i llicenciat en Administració d'Empreses per la UPM. També és diputat al Parlament per la demarcació de Barcelona i fou conseller de Medi Ambient (1999–2001) i de Política Territorial i Obres Públiques (2001–2003) de la Generalitat de Catalunya.
Felip Puig és el més gran de tres germans i té dues filles. Va estudiar a l'Escola Costa i Llobera del barri de Sarrià de Barcelona. Se'l considera un dels representants del sector més sobiranista de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).[1]
Taula de continguts |
Inici a la política [modifica]
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1976, inicià la seva carrera política a l'ajuntament de Parets del Vallès, del qual fou regidor des del 1987 fins el 1991. El 1988 va ser nomenat conseller comarcal del Vallès Oriental.
Exercí la professió d'enginyer fins l'any 1988 que, durant els governs de Convergència i Unió a la Generalitat de Catalunya, ocupà el càrrec de director general de Serveis Comunitaris del Departament de Benestar Social (1988–1992), i conseller delegat (1988–1992) i president (1988–1996) del Consell d'Administració d'ADIGSA, empresa pública de la Generalitat. A més, durant aquest mateix període també va col·laborar amb l'àrea de política municipal de la secretaria d'organització de CDC i de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques. Llavors, entre el 1992 i 1996, va exercir el càrrec de secretari general de la Conselleria de Benestar Social d'Antoni Comas.[2]
Dins del partit, va ser secretari d'Organització pel Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya (1996–1999). Actualment forma part del Comitè Executiu Nacional de CDC i és membre de la Comissió Executiva Nacional de la Federació de Convergència i Unió. Fou portaveu del Grup Parlamentari de CiU des del 2003 fins el 2007, any que fou nomenant secretari general adjunt de CDC, càrrec considerat el segon en importància dins del partit.
Conseller [modifica]
Sota els Governs de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat de Catalunya ha estat conseller de Medi Ambient (1999–2001) i de Política Territorial i Obres Públiques (2001–2003), i portaveu del Govern de la Generalitat (2002–2003).
El president de la Generalitat, Artur Mas, el va nomenar membre del seu primer govern per a dirigir la Conselleria d'Interior, que assumí el 29 de desembre de 2010, fins al 27 de desembre de 2012 quan, després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, passà a ocupar el Departament d'Empresa i Ocupació.
Polèmiques [modifica]
Esfondrament del Carmel [modifica]
Felip Puig fou relacionat amb l'esfondrament del túnel de metro del Carmel del 27 de gener de 2005, fet que es va produir al poc temps d'haver entrat el govern de Pasqual Maragall, ja que l'adjudicació de les obres s'havia decidit sota la seva direcció a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques.[3]
L'afer del "3%" [modifica]
Puig, que va arribar a copar fins a 41 càrrecs consecutivament, va estar al centre de la tempesta política generada pel president Pasqual Maragall a l'hemicicle el març del 2005, quan aquest va denunciar que el problema de CiU "era el 3%". La xifra es referia al presumpte cobrament de comissions il·legals a ADIGSA, que depenia del departament controlat per Puig. Puig no va ser imputat, tot i que sí alguns càrrecs de la seva confiança, en un procés en què els constructors varen declarat que la trama corrupta va arribar a tarifar comissions de fins al 20%.[4][5]
Càrrega policial a Plaça de Catalunya (2011) [modifica]
Arran de l'elecció d'Artur Mas com a president de la Generalitat de Catalunya, Puig fou nomenat conseller d'Interior a finals del 2010. Una de les primeres actuacions notòries com a conseller responsable de les actuacions dels Mossos d'Esquadra va ser la càrrega policial el matí del divendres 27 de maig del 2011 contra la "protesta dels indignats" que estaven acampats a la plaça de Catalunya des d'abans de les eleccions municipals del dia 22, quan les forces policials van carregar contra els acampats reunits. L'argument utilitzat era facilitar la neteja de la plaça d'objectes inflamables i contundents per evitar possibles interaccions perjudicials durant les possibles celebracions a la propera Rambla de Canaletes si el Barça guanyava la final de la Lliga de Campions del dissabte 28, ja que els acampats impedien, tot i que de manera pacífica, la sortida dels camions de neteja.
El resultat final de l'operació va resultar en 84 acampats i 37 mossos ferits;[6] i hi van participar durant més de sis hores 300 mossos antiavalots i 100 guàrdies urbans. Un cop desallotjats, els serveis de neteja municipals s'emportaren tot el material, menjar i tendes; i netejaren la plaça que va estar reocupada prosseguint amb la manifestació. Al vespre, plaça de Catalunya, centre neuràlgic de les protestes, es va emplenar més que mai per celebrar una assemblea i la cassolada.[7]
Els portaveus parlamentaris del PPC, ICV, ERC, PSC i SI van reclamar que el conseller donés explicacions sobre l'actuació al Parlament de Catalunya i el Síndic de Greuges obrí d'ofici una investigació.[8] Més de 75.000 persones van demanar la seva dimissió "fulminant" a través de la xarxa, que es va omplir de fotografies i vídeos que mostraven la brutalitat de la càrrega policial.[9] El 29 de maig, l'Acampada Sol de Madrid va decidir denunciar Puig per la violència de l'actuació policial.[10]
Càrrega policial del 14 de novembre de 2012 [modifica]
Una altra vegada durant la manifestació i vaga del 14 de novembre de 2012, que es produí en contra de les retallades i aplegà un nombre considerable de participants, la repressió policíaca va ser brutal i ferotge, particularment a Tarragona. Resultà així en 30 detinguts i 29 ferits. Entre aquests darrers una dona acabà ferida a un ull (i perdé la vista amb aquest), un menor fou lesionat al cap i hagué de rebre-hi quatre punts de sutura i fins i tot un mosso d'esquadra arribà a ser atropellat per una furgoneta del mateix cos autonòmic. Una noia que acompanyava gent gran també va ser colpejada. A més del menor, també reberen colps la gent que el volia protegir; més tard Felip Puig justificà aquells actes afirmant que els grups sovint "no són per protegir ningú, sinó per continuar fent accions violentes" [11]
A conseqüència de l'absència de reprovació, i fins i tot arran de la justificació, de la forta onada repressiva policíaca per part de Felip Puig, diversos partits polítics com ara Solidaritat Catalana per la Independència, ICV-EUiA i el PSC demanaren la dimissió del conseller l'endemà dels fets.[12]
La situació de Puig va esdevenir insostenible els primers dies de desembre. El dia 3 va comparèixer davant la diputació permanent del Parlament per donar explicacions sobre el dispositiu del 14-N tot negant que s'hagués disparat cap pilota de goma a Barcelona ni cap tipus de projectil a la zona on va resultar ferida la manifestant que va perdre un ull.[13] Tres dies després el mateix Director General de la Policia contradia el conseller en anunciar una investigació interna, arran de la difusió massiva a les xarxes socials d'un vídeo [14] on un agent antiavalots dispara un arma tipus llançadora en aquella mateixa zona. El vídeo havia estat publicat a youtube el 16 de Novembre, dos dies després de la vaga general i disset dies abans de la compareixença del conseller en funcions. A banda de l'enorme ressò mediàtic i social, els partits amb representació parlamentària ICV-EUiA i PSC van demanar novament la dimissió de Puig el mateix dia 7 de desembre.
Referències [modifica]
- ↑ «Felip Puig, un home fort per a la Conselleria d'Interior». 3cat24.cat, 28 de desembre de 2010. [Consulta: 24 d'abril de 2011].
- ↑ «Qui és qui en el nou govern». VilaWeb, 28 de desembre de 2010. [Consulta: 24 d'abril de 2011].
- ↑ «Felip Puig sostiene que el hundimiento se debió a un problema en la construcción y no al proyecto del túnel» (en castellà). El País, 6 de febrer de 2005 [Consulta: 27 de maig de 2011].
- ↑ «La Generalitat anuncia ‘el fin de la impunidad’» (en castellà). Periódico Diagonal, 9 de febrer de 2011. [Consulta: 27 de maig de 2011].
- ↑ «Maragall creu que la reacció de CiU per l'acusació del 3% denota que "alguna cosa deu haver-hi"». 3cat24.cat, 6 d'abril del 2005. [Consulta: 29 de maig de 2011].
- ↑ «“Assumeixo tota la responsabilitat”». Avui, 28 de maig del 2011 [Consulta: 28 de maig de 2011].
- ↑ «La plaça de Catalunya de Barcelona es torna a omplir i reprèn l'activitat després de la càrrega policíaca». VilaWeb, 28 de maig del 2011 [Consulta: 28 de maig de 2011].
- ↑ «L'informatiu del migdia 27/05/2011». Catalunya Ràdio, 27 de maig del 2011 [Consulta: 27 de maig de 2011].
- ↑ «Miles de personas piden la dimisión fulminante de Felip Puig en internet» (en castellà). La Vanguardia, 27 de maig del 2011 [Consulta: 28 de maig de 2011].
- ↑ «L'acampada de Madrid demana la dimissió de Puig i que l'actuació policial no es repeteixi a Sol». Europa Press, 28 de maig del 2011 [Consulta: 29 de maig de 2011].
- ↑ Article al diari Ara, el 15 de novembre de 2012
- ↑ Article al diari Ara, el 15 de novembre de 2012
- ↑ http://www.youtube.com/watch?v=ksm7f3ey1bc
- ↑ http://www.youtube.com/watch?v=Un0moWvnCwQ&feature=player_embedded
Enllaços externs [modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan-Ignasi Puigdollers i Noblom |
Conseller de Medi Ambient 1999 – 2001 |
Succeït per: Ramon Espadaler i Parcerisas |
| Precedit per: Pere Macias i Arau |
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques 2001 – 2003 |
Succeït per: Joaquim Nadal i Farreras |
| Precedit per: Joan Saura i Laporta |
Conseller d'Interior 29 de desembre de 2010 – 27 de desembre de 2012 |
Succeït per: Ramon Espadaler i Parcerisas |
| Precedit per: Francesc Xavier Mena i López |
Conseller d'Empresa i Ocupació 27 de desembre de 2012 – actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
|
|||||||||||
|
|||||||||||
