Felip Solé i Sabarís

Felip Solé i Sabarís

Biografia
Naixement	21 d'abril de 1915 Lleida
Mort	21 de juny de 2005(2005-06-21) (als 90 anys) Barcelona
Senador per la província de Lleida
15 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
← - - →
President	-
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
19 d'abril de 1979 – 7 de maig de 1983
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Metge
Partit	PSC Nd'E
Família
Pare	Felip Solé i Olivé
Germans	Lluís Solé i Sabarís
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 19 abril 1979 – 7 maig 1983 Senador al Senat espanyol 15 juny 1977 – 2 gener 1979

Felip Solé i Sabarís (Lleida, Segrià, 21 d'abril de 1915 - Barcelona, 21 de juny de 2005) fou un polític català. Va ser membre de la Comissió dels Vint que va redactar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Inicis

Nascut a Lleida l'any 1915 és fill del geògraf Felip Solé i Olivé, germà de Lluís Solé i Sabarís i oncle d'Oriol Solé Sugranyes. Durant la Guerra Civil espanyola fou tinent en l'exèrcit franquista.

Trajectòria durant el franquisme

Un cop acabada la guerra l'any 1943 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona. Amb els anys, evolucionaria ideològicament cap a una oposició activa contra la dictadura franquista participant en els moviments ciutadans, culturals i professionals. Col·laborà en la fundació de les Edicions Ruedo Ibèrico de París. El 1966 serà membre independent de la Taula Rodona i el 1971 fou membre fundador de l'Assemblea de Catalunya i ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya.

L'etapa democràtica

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit senador per Lleida dins la coalició Entesa dels Catalans. El 1978 com a parlamentari designat pel PSC va ser membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau, Masies de Roda l'avanprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

El 1979 a les primers eleccions municipals el 1979, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i es féu responsable de l'àrea de Sanitat. El 1983, però, abandonà el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d'Esquerra i posteriorment a Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra. Va escriure nombrosos assaigs sobre aspectes socials i polítics de la medicina. També fou president de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS).

Va morir el 16 de juny del 2005 a Barcelona.

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Felip Solé i Sabarís. Destaca, especialment, la produïda en funció de la seva activitat professional mèdica (informes i estudis, congressos i jornades, conferències, articles de premsa i material de treball divers). També destaca la produïda resultat de l'activitat associativa i política relacionada principalment amb l'Assemblea de Catalunya durant la clandestinitat (crides, manifestos, circulars, declaracions i correspondència), l'Entesa dels Catalans (correspondència, informes, manifestos, declaracions, reculls de premsa, material de treball i documentació de caràcter econòmic), l'Ajuntament de Barcelona i la regidoria de l'Àrea de Sanitat (informes i estudis, correspondència, convenis, entrevistes, i material de treball), la Comissió dels Vint (projectes d'estatut), l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra i altres associacions i moviments de caràcter polític com ara l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Finalment, el fons també reuneix documentació personal i familiar entre la que destaca correspondència d'Oriol Solé Sugranyes, nebot seu i militant anarquista del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) mort per la Guàrdia Civil el 1976.

 Enllaços externs

• Fons Felip Solé i Sabarís a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
• Notícies sobre Felip Solé i Sabarís a El País