Feliu Formosa i Torres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lliurament de la Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural a Feliu Formosa, poeta, traductor, assagista i home de teatre

Feliu Formosa i Torres (Sabadell 1934) és un poeta, traductor i home de teatre català.[1]


Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 10 de setembre de 1934 a la ciutat de Sabadell, població de la comarca del Vallès Occidental. Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis a Heidelberg (Alemanya) i destacant pels seus treballs sobre la germanística. Feliu és pare de la cantant i actriu Ester Formosa i Plans. El 1984 es casà amb l'escriptora i infermera Anna Vila i Badia.[2]

Carrera artística[modifica | modifica el codi]

Ha traduït obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Tankred Dorst, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Botho Strauss, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov, , entre molts altres autors; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss, entre d'altres.

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos guardons i distincions, destacant el Premi Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1972), el Premi Crítica Serra d'Or de memòries per El present vulnerable (1980), el Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de Poesia en Català per Amb efecte (1986), el Premi Lletra d'Or per Semblança (1987), el Premi Nacional de traducció de les Lletres Espanyoles concedit pel Ministeri de Cultura (1994) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2005).

L'any 1988 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2007 amb el Premi Nacional de Teatre per una dedicació fidel, rica i completa al teatre català, concedits ambdós guardons per la Generalitat de Catalunya.

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 1973: Albes breus a les mans. Barcelona: Proa
  • 1973: Llibre de les meditacions. Barcelona: Ed. 62
  • 1975: Raval. Barcelona: Ed. 62
  • 1976: Cançoner. Barcelona: Vosgos
  • 1978: Llibre dels viatges. Barcelona: Proa
  • 1980: Si tot és dintre. Barcelona: Grijalbo
  • 1986: Semblança. Barcelona: El Mall
  • 1987: Amb efecte (amb Joan Casas). Barcelona: Empúries
  • 1989: Pols al retrovisor (amb Joan Casas). València: Eliseu Climent / 3i4
  • 1991: La campana de vidre. Barcelona: Cafè Central
  • 1992: Impasse. Barcelona: Eumo - Cafè Central
  • 1992: Per Puck. Barcelona: Columna
  • 1994: Al llarg de tota una impaciència. Barcelona: Ed. 62
  • 2000: Immediacions. Barcelona: Ed. 62 - Empúries
  • 2001: Cap claredat no dorm. Lleida: Pagès
  • 2004: Darrere el vidre. Poesia 1972-2002. Barcelona: Ed. 62 - Empúries
  • 2006: Centre de brevetat. Barcelona: Editorial Meteora
  • 2009: La pedra insòlita, amb Sandra Morera i Anna Vila. Barcelona: Editorial Meteora

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1968: L'encens i la carn. Barcelona: Ed. 62
  • 1970: Cel·la 44. Palma de Mallorca: Daedalus
  • 1998: El miracle de la vaca cega. Lleida: Pagès

Autobiografia[modifica | modifica el codi]

  • 1979: El present vulnerable. Barcelona: Laia
  • 2005: A contratemps. Catarroja: Perifèric
  • 2005: El somriure de l'atzar: Diaris II. Catarroja: Perifèric

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • 1970: Per una acció teatral. Barcelona: Ed. 62

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • 1996: Les nits del Llamp. Barcelona: La Magrana

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  2. «Feliu Formosa i Torres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feliu Formosa i Torres