Feliu Formosa i Torres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quill-Nuvola.svgWhite open book.svgFeliu Formosa i Torres
Lliurament de la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural a Feliu Formosa, poeta, traductor, assagista i home de teatre.jpg
Feliu Formosa rebent la Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural
Naixement 10 de setembre de 1934 (1934-09-10) (80 anys)
Sabadell, Vallès Occidental
Nacionalitat Catalunya

Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934)[1] és un poeta, traductor i professor d'art dramàtic català.[2] És pare de la cantant i actriu Ester Formosa i Plans.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De petit Feliu Formosa va viure al carrer del Foment –avui Vila Cinca, al barri de la Creu Alta–. Del 1939 al 1942, mentre el seu pare, Camil Formosa,[3] membre del POUM, era a França exiliat, ell va viure a la casa pairal dels Formosa, al raval de Fora, 42, a prop del carrer del Vapor, on el seu rebesavi –Josep Formosa–, havia fundat un dels primers vapors de la ciutat l'any 1939.[4] L'any 1942 la família es va establir a Barcelona, primer al carrer de Mallorca i poc després al carrer de Castillejos. La mare s'ocupava d'una espardenyeria i el pare treballava de comptable.[5] Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Posteriorment amplià els estudis a Heidelberg (Alemanya) i destacà pels seus treballs sobre la germanística. El 1984 es casà amb l'escriptora i infermera Anna Vila i Badia.[6]

Carrera artística[modifica | modifica el codi]

Feliu Formosa, a Sabadell, presentant el llibre Sense nostàlgia el 26 de febrer de 2015

Ha traduït obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Tankred Dorst, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Botho Strauss, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov,, entre molts altres autors; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss, entre d'altres.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos guardons i distincions, entre els quals destaca el Premi Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1972), el Premi Crítica Serra d'Or de memòries per El present vulnerable (1980), el Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de Poesia en Català per Amb efecte (1986), el Premi Lletra d'Or per Semblança (1987), el Premi Nacional de traducció de les Lletres Espanyoles concedit pel Ministeri de Cultura (1994) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2005).

L'any 1988 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2007 li concediren el Premi Nacional de Teatre per una dedicació fidel, rica i completa al teatre català, concedits ambdós guardons per la Generalitat de Catalunya. El 2012 va rebre la Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural.[7][3]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 1973: Albes breus a les mans. Barcelona: Proa
  • 1973: Llibre de les meditacions. Barcelona: Ed. 62
  • 1975: Raval. Barcelona: Ed. 62
  • 1976: Cançoner. Barcelona: Vosgos
  • 1978: Llibre dels viatges. Barcelona: Proa
  • 1980: Si tot és dintre. Barcelona: Grijalbo
  • 1986: Semblança. Barcelona: El Mall
  • 1987: Amb efecte (amb Joan Casas). Barcelona: Empúries
  • 1989: Pols al retrovisor (amb Joan Casas). València: Eliseu Climent / 3i4
  • 1991: La campana de vidre. Barcelona: Cafè Central
  • 1992: Impasse. Barcelona: Eumo - Cafè Central
  • 1992: Per Puck. Barcelona: Columna
  • 1994: Al llarg de tota una impaciència. Barcelona: Ed. 62
  • 2000: Immediacions. Barcelona: Ed. 62 - Empúries
  • 2001: Cap claredat no dorm. Lleida: Pagès
  • 2004: Darrere el vidre. Poesia 1972-2002. Barcelona: Ed. 62 - Empúries
  • 2006: Centre de brevetat. Barcelona: Editorial Meteora
  • 2009: La pedra insòlita, amb Sandra Morera i Anna Vila. Barcelona: Editorial Meteora

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1968: L'encens i la carn. Barcelona: Ed. 62
  • 1970: Cel·la 44. Palma de Mallorca: Daedalus
  • 1998: El miracle de la vaca cega. Lleida: Pagès

Autobiografia[modifica | modifica el codi]

  • 1979: El present vulnerable. Barcelona: Laia
  • 2005: A contratemps. Catarroja: Perifèric
  • 2005: El somriure de l'atzar: Diaris II. Catarroja: Perifèric
  • 2015: Sense nostàlgia. Barcelona: Editorial Proa[8]

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • 1970: Per una acció teatral. Barcelona: Ed. 62

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • 1996: Les nits del Llamp. Barcelona: La Magrana

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Feliu Formosa i Torres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  3. 3,0 3,1 Ache, Josep. «Formosa evoca dos segles d'història de Sabadell en rebre la medalla de la ciutat». Diari de Sabadell, 11 de desembre de 2012, pàg. 25.
  4. Colomer, Víctor. ««Jo no vaig voler firmar el manifest contra l'alcalde de Sabadell»». 10 de juny de 2005. Diari de Sabadell. [Consulta: 30 gener 2015].
  5. Formosa, Feliu. Sala de Miralls. Barcelona: Edicions Perifèric, 2012, p. 247-248. ISBN 978-84-92435-50-0. 
  6. «Feliu Formosa i Torres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  7. «El poeta, traductor, assagista i home de teatre, Feliu Formosa, rep avui la Medalla de la ciutat al Mèrit Cultural». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 10 setembre 2014].
  8. Colomer, Víctor. «Feliu Formosa, poeta: «Jo sóc sabadellenc!»». 15 de gener de 2015. Diari de Sabadell. [Consulta: 14 gener 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feliu Formosa i Torres Modifica l'enllaç a Wikidata