Felix Klein

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Felix Klein
Felix Klein
Felix Klein
Naixement 25 d'abril de 1849
Düsseldorf
Mort 22 de juny de 1925 (als 76 anys)
Göttingen
Nacionalitat Alemanya
Camp matematiques
Universitat Universitat de Bonn
Assessorament acadèmic   Julius Plücker i Rudolf Lipschitz
Estudiants doctorals   Ludwig Bieberbach
Maxime Bôcher
Oskar Bolza
Frank Nelson Cole
Henry B. Fine
Erwin Freundlich
Robert Fricke
Philipp Furtwängler
Axel Harnack
Adolf Hurwitz
Edward Kasner
Ferdinand von Lindemann
Alexander Ostrowski
Hermann Rothe
William Edward Story
Edward Van Vleck
Henry Seely White
Alexander Witting
Grace Chisholm Young
Walther von Dyck
Treball(s) Programa d'Erlangen
ampolla de Klein
Enciclopèdia de Klein
Premis importants Medalla Copley (1912)

Felix Christian Klein (Düsseldorf, 25 d'abril de 1849 - Göttingen, 22 de juny de 1925) va ser un matemàtic alemany que va demostrar que les geometries mètriques, euclidianes o no euclidianes, constitueixen casos particulars de la geometria projectiva. En 1872, va presentar una notable classificació de la geometria, el "programa d'Erlangen", que va posar fi a l'escissió entre geometria pura i geometria analítica. En aquesta classificació el concepte de grup té un paper fonamental, ja que l'objecte de cada geometria es converteix en l'estudi del grup de transformacions que la caracteritza.

Igual que Bernhard Riemann, Klein considerava la teoria de funcions de variable complexa com una teoria geomètrica i va traspassar directament el concepte a la física. El seu estudi de les funcions modulars continua sent essencial per als investigadors.

Professor de la Universitat de Göttingen (1886), va ser el fundador de la "Gran Enciclopèdia de les matemàtiques" (1895) i un dels advocats i artífexs de la renovació de l'ensenyament de les matemàtiques en els estudis secundaris. Klein va ser a més un important organitzador de grups científics i d'activitats docents en equip. Se li comsidera com un dels principals contribuents a què Göttingen es transformés en un centre important per al desenvolupament de la matemàtica a Europa.

Porta el seu nom la cèlebre ampolla de Klein, superfície amb una sola cara.

Dades biogràfiques[modifica | modifica el codi]

Klein va estudiar a Bonn, sent deixeble de Rudolf Lipschitz i Julius Plücker, de qui més tard va ser el seu assistent. Després de la mort de Plückers, Alfred Clebsch va assumir la tasca editorial de la seva obra inacabada i va delegar en part aquest treball al talentós Klein. Klein va doctorar-se el 1868 sota la tutoria de Lipschitz amb un tema de geometria aplicada a la mecànica.[1]

El 1869 va estar a la Universitat de Berlín i va assistir allí a una càtedra de Leopold Kronecker sobre formes quadràtiques. Va participar en els seminaris d'Ernst Kummer i Karl Weierstrass, on també va conèixer Sophus Lie, amb qui va travar amistat i va estar el 1870 a París en viatge d'estudis. A causa de la guerra francoalemanya va tornar a Alemanya. Va obtenir el grau i habilitació com prefesor el 1871 amb Clebsch a Göttingen i va romandre allà entre 1871 i 1872 com a docent privat.

Sepultura al cementiri de Göttingen

Per gestions de Clebsch el 1872 va obtenir una plaça de professor a Erlangen. La trajectòria de la seva carrera el va portar el 1875 a la Universitat Tècnica de Munic. En aquest mateix any va contreure matrimoni amb Anna Hegel, una néta de Georg Wilhelm Friedrich Hegel.

L'any 1880 Klein va rebre el requeriment d'anar a Leipzig com a professor de geometria. En aquest període de Leipzig va tenir lloc la seva etapa creativa més productiva científicament. Així, mantenia correspondència amb Henri Poincaré i es dedicava simultàniament a l'organització de la docència. Aquesta doble càrrega de treball va conduir finalment a un col·lapse corporal. El 1886 va acceptar un nomenament en Gotinga, on va romandre fins a la seva mort. Aquí es va dedicar sobretot i intensivament a les tasques d'organització científica, mentre David Hilbert, que havia estat cridat a Göttingen gràcies a la seva gestió el 1895 va continuar expandint la fama de Göttingen com un dels centres mundials de la matemàtica de aquell temps. El 1914 va obtenir el Premi Ackermann Teubner. Des de 1908 va representar a la Universitat de Göttingen a la Cambra del Parlament de Prússia. El 1924 Klein va ser nomenat membre honorari del DMV, sent el seu president el 1897, 1903 i 1908.

Va ser sepultat en el Cementiri de la ciutat al carrer Kasseler Landstraße de Gotinga.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felix Klein