Fenaquistoscopi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un disc de fenaquistoscopi del 1893
Simulació del moviment de les imatges reflectides a un mirall

El fenaquistoscopi (del grec phénakistiscos (enganyar) i scopein (examinar, mirar)) va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. Es basava a l'efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana i va ser inventat simultàniament el 1832 pel físic belga Joseph Plateau i pel matemàtic i inventor austríac Simon von Stampfer.[1][2]

L'aparell és compost per un disc giratori de cartró, un amb una sèrie d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomponen les fases d'un moviment a una de les seves cars. L'espectador es posa devant d'un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall de manera que en en fer girar el disc i mirar a través d'una ranura s'obté la il·lusió de les imatges en moviment. La separació entre les escletxes fa el paper d'obturador de manera que la imatge retinguda al cervell pot unir-se amb la imatge següent del disc, donant sensació de moviment quan el cartró gira a una velocitat adequada.

Instruccions d'ús[modifica | modifica el codi]

Per veure com cobren vida els personatges dibuixats al disc s'ha de fer girar davant d'un mirall, mentre s'obseva per una de les ranures.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Venkatasawmy, Rama. The Digitization of Cinematic Visual Effects: Hollywood's Coming of Age (en anglès). Lexington Books, 2012, p. 125. ISBN 0739176226. 
  2. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.223. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 de novembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenaquistoscopi Modifica l'enllaç a Wikidata