Fender Rhodes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Piano Fender Rhodes Mk II 73

El piano elèctric Fender Rhodes és un instrument musical creat per tal de pal·liar els inconvenients que representava la utilització d'un piano acústic en algunes ocasions. Podem trobar la seva sonoritat única en nombrosos temes a partir dels anys 1970.

Història[modifica | modifica el codi]

Abans de la segona guerra mundial[modifica | modifica el codi]

Harold Rhodes, nascut l'any 1910, buscava un mètode innovador per ensenyar el piano als alumnes de les seves escoles de música, les Harold Rhodes School of Popular Piano. Era del parer que un estudiant devia no solament saber tocar, sinó també comprendre el funcionament de l'instrument.

Primer prototip[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra Mundial, Rhodes entra a les forces aèries dels Estats Units d'Amèrica i va rebre l'encàrrec d'augmentar la moral dels soldats ferits en combat. Va construir llavors un piano suficientment petit i lleuger com per poder ser transportat en una maleta. En comptes de cordes, el seu piano feia vibrar petits trossos d'alumini trets de les ales dels bombarders B-17. El seu instrument, que no tenia més de dues octaves i mitja, va obtenir un gran èxit. Rhodes va rebre fins i tot la Medalla d'honor per aquest fet.

La trobada amb Fender[modifica | modifica el codi]

Després de la guerra, nombroses empreses van proposar a Rhodes de construir el seu mini-piano en sèrie, però l'inventor preferí llançar-se sol. Va crear aleshores la Rhodes Piano Corporation, amb la que va presentar el Pre-Piano al NAMM Show de 1946. Desgraciadament la pobre qualitat de fabricació va provocar que la seva empresa no fes altra cosa que reparar els instruments, i finalment no va sobreviure més que dos anys. Malgrat això, gràcies a la seva perseverança va treure la patent número 2 972 922 titulada asymmetric tuning fork. Aquesta nova tècnica li permetia construir un instrument de 72 tecles que va acabar seduint Leo Fender, cèlebre per les seves guitarres i amplificadors. De la seva col·laboració en va néixer el Piano Bass que comptava amb 32 tecles d'un registre greu.

L'edat d'or[modifica | modifica el codi]

El 14 de gener de 1965, Fender ven la seva empresa a CBS per 13 milions de dòlars. Aquest nou finançament permet desenvolupar el Suitcase Piano, un instrument de 120 kg que estava compost per 73 tecles, un trèmolo monofònic i un amplificador de 50W. Durant els 16 anys següents, 50 Suitcase 73 serien produïts diàriament. L'any 1969, el tremolo es torna estereofònic i l'amplificació passa a 2x50W.

El 1970 surt al mercat el Fender Rhodes 88. Hi ha disponible la versió Suitcase, així com la versió Stage sense amplificació, de manera que era més lleuger i més barat. Aquest model va tenir un gran ressò, i el seu èxit va ser considerable.

Les evolucions tècniques continuen, amb els martells de neoprè del Rhodes Mark I l'any 1971, i una modificació de la forma de les barres metàl·liques el 1972. Finalment l'any 1973, un mòdul d'efectes i d'altaveus extraïbles de 2x100W són afegits al Suitcase. El 1974, Fender Rhodes es rebateja per Rhodes i, l'any 1976, els martells de plàstic hi fan la seva aparició.

El 1979, el Rhodes Mark II és el primer model amb caixa plana, més pràctic per posar-hi un altre teclat a sobre. El 1980, el Rhodes Mark III EK-10 afegeix un sintetitzador al teclat del piano.

El 1981, CBS compra ARP i s'instal·la a Fullerton (Califòrnia). Amb la moda del piano elèctric en decaiguda, Rhodes treu uns quants sintetitzadors. L'empresa canvia de propietari el 1983 i treu el Rhodes Mark V. Més lleuger i precís és, potser, el resultat de tot el "savoir-faire" de Rhodes. D'entre els tres o quatre mil exemplars produïts, n'hi ha tres de dotats amb preses MIDI.

La compra per part de Roland[modifica | modifica el codi]

Rhodes és comprada per Roland el 1987. i Harold Rhodes, que tenia llavors 80 anys, se'n va cap al Japó per desenvolupar un nou producte. Aspira a millorar encara més el seu invent, però Roland treu el Rhodes MK-80, un teclat digital que simula el so dels pianos originals. Decebut, Harold Rhodes intentarà —sense èxit— de convèncer Roland per produir un veritable piano elèctric, i de recuperar la seva marca per produir els seus propis instruments. Morirà finalment a Los Angeles el 17 de desembre de 2000, a l'edat de 89 anys, de resultes d'una pneumònia. La seva tercera dona, Margit, recuperarà els drets sobre la marca Rhodes el 2002

Discografia indicativa[modifica | modifica el codi]

És impossible citar tots els enregistraments utilitzant un piano elèctric Rhodes. Tot i amb això, alguns dels més coneguts són:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fender Rhodes