Fender Rhodes
De Viquipèdia
El piano elèctric Fender Rhodes és un instrument de música creat per tal de pal·liar els inconvenients que representava tenir un veritable piano. Podem trobar la seva sonoritat única en nombrosos temes a partir dels anys 1970.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Abans de la segona guerra mundial
Harold Rhodes, nascut l'any 1910, buscava un mètode innovdaor per ensenyar el piano als alumnes de se seves escoles de música, les Harold Rhodes School of Popular Piano. Era del parer que un estudiant devia no solament saber tocar, sinó que també compendre el funcionament de l'instrument.
[edita] Primer prototip
Durant la Segona Guerra Mundial, Rhodes entra a les US Air Force i l'encàrrec que va rebre va ser el d'avivar la moral dels soldats ferits en combat. Va construir llavors un piano suficientment petit i lleuger com per poder ser transportable en una maleta. Més que ser fet de cordes, el seu piano feia vibrar petits trossos d'alumini agafats de les ales dels bombarders B-17. El seu instrument, que no feia més que dues octaves i mitja, va tenir gran èxit. Rhodes va rebre fins i tot la Medal of Honor, i els seus méthodes foren descrits en el numero 29 del Air Corps Manual.
[edita] La trobada amb Fender
Després de la guerra, nombroses empreses van proposar a Rhodes de construir el seu mini-piano en sèrie, però l'inventor preferí llançar-se sol. Va crear aleshores la Rhodes Piano Corporation, amb la que va presentar el Pre-Piano al NAMM Show de 1946. Desgraciadament la pobre qualitat de fabricació va provocar que la seva empresa no fes altra cosa que reparar els instruments, i finalment no va sobreviure més que dos anys. Malgrat això, gràcies a la seva perseverància va treure la patent número 2 972 922 titulada asymmetric tuning fork. Aquesta nova tècnica li permetia construir un instrument de 72 tecles que va acabar seduint Leo Fender, cèlebre per les seves guitarres i amplificadors. De la seva col·laboració en va néixer el Piano Bass que comptava amb 32 tecles d'un registre greu.
[edita] L'edat d'or
El 14 de gener de 1965, Fender ven la seva empresa a CBS per 13 milions de dòlars. Aquest nou finançament permet desenvolupar el Suitcase Piano, un instrument de 120 kg que estava compost per 73 tecles, un tremolo monofònic i un amplificador de 50W. Durant els 16 anys següents, 50 Suitcase 73 seríen produïts diàriament. L'any 1969, el tremolo es es torna estereofònic i l'amplificació passa a 2x50W.
El 1970 surt al mercat el Fender Rhodes 88. Hi ha disponible la versió Suitcase, així com també la versió Stage sense amplificació, així que era més lleuger i més barat. Aquest model va tenir un gran ressò, i el seu èxit va ser considerable.
Les evolucions tècniques continuen, amb els martells de neoprè del Rhodes Mark I l'any 1971, i una modificació de la forme de les barres metàl·liques el 1972. Finalment l'any 1973, un mòdul d'efectes i d'altaveus extraíbles de 2x100W són afegits al Suitcase. El 1974, Fender Rhodes es rebateja per Rhodes i, l'any 1976, els martells de plastic hi fan la seva aparició.
El 1979, el Rhodes Mark II és el primer model amb caixa plana, més pràctic per posar-hi un autre teclat a sobre. El 1980, el Rhodes Mark III EK-10 afegeix un sintetitzador al teclat del piano.
El 1981, CBS compra ARP i s'instal·la a Fullerton (Califòrnia). Amb la moda del piano elèctric en decaiguda, Rhodes treu uns quants sintetitzadors. L'empresa canvia de propietari el 1983 i treu el Rhodes Mark V. Més lleuger i precís és, potser, el resultat de tot el "savoir-faire" de Rhodes. D'entre els tres o quatre mil exemplars produïts, n'hi ha tres de dotats amb preses MIDI.
[edita] La compra per part de Roland
Rhodes és comprada per Roland el 1987. i Harold Rhodes, que tenia llavors 80 anys, se'n va cap al Japó per desenvolupar un nou producte. Aspira a millorar encara més el seu invent, però Roland treu el Rhodes MK-80, un teclat digital que simula el so dels pianos originals. Decebut, Harold Rhodes intentarà —sense èxit— de convèncer Roland per produir un cerdader piano elèctric, i de recuperar la seva marca per produir els seus propis instruments. Morirà finalment a Los Angeles el 17 de desembre de 2000, a l'edat de 89 anys, de resultes d'una pneumonia. La seva tercera dona, Margit, recuperarà els drets sobre la marca Rhodes el 2002
[edita] Discografia indicativa
És impossible citar tots els enregistraments utilitzant un piano elèctric Rhodes. Tot i amb això, alguns dels més coneguts són:
- « Noies De Kilimanjaro » (Miles Davis)
- « In A Silent Way » (Miles Davis)
- « Songs In The Key Of Life » (Stevie Wonder)
- « Headhunters » (Herbie Hancock)
- « Get Back » (The Beatles)
- « Riders On The Storm » (The Doors)
- « Just the Way You Are » (Billy Joel)
- « Still Crazy After All These Years » (Paul Frederic Simon)
- « Dark Star » (The Grateful Dead)
- « The Return of the Space Cowboy » (Jamiroquai)
- « Return to Forever » (Chick Corea)
- « Time 4 Change » (Laurent de Wilde)
- « Everything in Its Right Place » (Radiohead)
- « Crystal Fantasy » (Larry Heard)
- « On the Rhodes again » (Morcheeba)
[edita] Enllaços externs
- (anglès)Pàgina de samples de piano Fender Rhodes
- (anglès)Pàgina sobre el Fender Rhodes
- (francès)Pàgina oficial del piano Fender Rhodes (en francès)
