Fenedor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tres vistes de fenedors de sílex de Griquatown, Sud-àfrica
Diagrama

Un fenedor en arqueologia, és una eina de pedra bifacial del Paleolític tardà.

Els fenedors són com petites destrals de mà. La seva forma es caracteritza pel fet de ser un instrument allargat, de mida mitjana a gran amb una vora terminal tallant transversal a l'eix morfològic de la peça.

Cronologia i geografía del fenedor[modifica | modifica el codi]

Distribució geogràfica del fenedor, els punts indiquen les zones de més concentració, la zona vermella assenyala allà on és conegut

El fenedor apareix durant molt de temps: ja apreix en una forma poc elaborada al final de l'olduvaienc com a Garba IV (Melka Kunturé, Etiòpia) amb dues peces[1] i en la Gola d'Olduvai (Tanzània), en els nivells MNK i EF-HR, que Mary Leakey situà a un «Olduvaienc evolucionat»,[2] recentment datats d'1,6 milions d'anys.

El moment de més gran desenvolupament del fenedor és l'Acheulià, sobretot a Àfrica, on en alguns jaciments representen la tercera part de les eines convencionals.[3]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chavaillon J., Piperno, M.. «Garba IV, site paléolithique ancien de Melka-Konturé». Bulletin de la Société Préhistorique Française, Volume 72, páginas 134-138, 1975. ISSN 0249-7638.
  2. Bordes, François. «Leçons sur le Paléolitique». Cahiers du Quaternaire, Tome III: Le Paléolitihique hors d'Europe., Número 7, 1984. CNRS, París.
  3. Roche, Hélène; Brugal, Jean-Philippe; Lefevre Aylvie Ploux et Texier, Jean Pierre. «Isenya: état des recherchers sur un nouveau site acheudléen d'Afrique orientale». The african archaeologycal Review, Volume 6, páginas 27-55, 1988.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenedor Modifica l'enllaç a Wikidata