Fenitrotió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fenitrotió
Fenitrotió
General
Nom sistemàtic O,O-dimetil O-4-nitro-m-tolil fosfotioat
Fórmula molecular C9H12NO5PS
Massa molar 277.2 g/mol
Aspecte líquid marronós, amb olor característica
Nombre CAS [122-14-5]
Propietats
Densitat i fase 1,33 g/cm3 (25 °C, líquid),  
Solubilitat en aigua 14 mg/L(30 °C)
Punt de fusió 0.3 °C
Punt d'ebullició 140-145 °C, 0.1 mmHg (decomp.)
Perills
Classificació UE Símbols: T - tòxic, N - Substància perillosa per al medi ambient
Frases R 22,50,53
Frases S
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat


El Fenitrotió[1] és un insecticida del grup dels organofosforats descobert Y. Nishizawa[2][3] i comercialitzat per primer cop per Sumitomo Chemical Co. Ltd. i Bayer Ag l'any 1962.

Acció bioquímica[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un insecticida organofosforat no sistèmic que actua com a inhibidor de les colinesterases dels insectes, enzims responsables de la hidròlisi del neurotransmissor acetilcolina.

Utilitats[modifica | modifica el codi]

Aquest insecticida s'utilitza per al control d'insectes xucladors i mastegadors en tot tipus de cultius de plantes aptes per al consum humà en concentracions que oscil·len dels 300 als 1200 g/ha. També és un insecticida comú en el control d'insectes en llars, on s'aplica als nius dels mateixos, per matar les larves de certs mosquits, actuant com a preventiu de la transmissió de malària i per al control de plagues de llagostes.

Riscos[modifica | modifica el codi]

Aquest compost s'ha classificat en la classe II de les escales de perillositat WHO i EPA. No és carcinogènic, mutagènic, embriotòxic ni teratogènic.

Impacte ambiental[modifica | modifica el codi]

Animals[modifica | modifica el codi]

El fenitrotió és ràpidament metabolitzat i excretat en orina i femta. Rates, ratolins i conills eliminen el 90% del compost administrat en els primers 3 dies. Els metabolits més importants són la dimetilfenitrooxona i el 3-metil-4-nitrofenol.

Plantes[modifica | modifica el codi]

Si s'aplica sobre les fulles, el temps mitja de degradació (DT50) és de 4 dies, eliminant el 70-85% del compost en dues setmanes. Els metabolits més importants són el 3-metil-4-nitrofenol i el seu producte de descomposició, el desmetilfenitrotió.

Sòls[modifica | modifica el codi]

En sòls superficials, el fenitrotió té una DT50 d'entre 12 i 28 dies, essent els principals productes de descomposició el 3-metil-4-nitrofenol i el CO2, mentre que en terres submergides, aquest valor oscil·la entre 4 i 20 dies, depenent de les condicions i amb aminofenitrotió com a principal producte de descomposició.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Toxicitat en mamífers[modifica | modifica el codi]

La dosi letal mitjana (LD50) administrada oralment en rates és d'uns 1.7 g/Kg en mascles i femelles, mentre que aquest paràmetre pren el valor de 810 per a mascles i 840 per a femelles si el compost s'administra per via tòpica. Testat en conills, no s'ha mostrat irritant dels ulls i la pell. La concentració letal mitjana (LC50) per inhalació al cap de 4 h d'exposició en rates és superior als 2210 mg/m3. La màxima dosi en alimentació sense efectes observables és de 10 mg/Kg diaris durant 2 anys.

Toxicitat en peixos[modifica | modifica el codi]

La LC50 és de 4.1 mg/L (4h) en carpes i 2.5 (96h) en truites.

Toxicitat en aus[modifica | modifica el codi]

LD50 per guatlles 23.6 mg/Kg i per ànecs 1190 mg/Kg.

Altres[modifica | modifica el codi]

Perillós per a les abelles, extremadament tòxic per alguns artròpodes que no són l'objectiu de l'insecticida.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Pesticide manual : a world compendium, Hampshire, BCPC, 2009 15th ed
  2. Bul. Agric. Chem. Soc. Japan. (1960), 24, p.744
  3. Agric. Biol. Chem. (1961), 25, p.605